Abel Caballero, l’alcalde dels deu milions de bombetes led que va impulsar l’acord dels romanents
Caballero és batlle de Vigo i president de la FEMP
Costa imaginar la figura d’Abel Caballero (Ponteareas, 1946) emmarcada en la definició de “tecnòcrata socialista” que el 1985 en va fer El País quan va ser nomenat ministre de Transports amb el govern de Felipe González. Doctor en economia per les universitats de Cambridge i Santiago de Compostel·la, màster a la Universitat d’Essex i oficial de la Marina Mercant, el 1997 va obtenir els pitjors resultats de la història del PSOE -fins al 2016- com a candidat a les gallegues després de la victòria de Manuel Fraga. No va ser fins al 2009 quan alguns cronistes situen l’inici del canvi d’imatge que l’ha portat a convertir-se en una autèntica celebritat com a alcalde de Vigo, ciutat que cada Nadal decora amb deu milions de bombetes led.
Protagonista de milers de mems i vídeos ballant zumba i el swish swish, l’arbust amb forma de dinosaure Dinosetoa Vigo és una senya del seu mandat. És incontestable la seva popularitat als carrers, que recorre prescindint del cotxe oficial. Però no tot són elogis. Un adversari a l’Ajuntament el defineix com un “propagandista” que ha arribat a exigir “parlar només ell” en els actes, on és gairebé omnipresent. Ho confirma una portaveu veïnal, que diu que “si li portes la contrària fa com si no existissis”. En canvi, el seu company de partit Xavier Amor el considera un “lluitador acostumat a gestionar amb la dificultat d’un govern autonòmic del PP” i algú “proper” que “sempre t’agafa el telèfon”. Però l’acord que va signar amb el govern espanyol com a president de la Federació de Municipis i Províncies (FEMP) sobre els romanents l’ha arrossegat a un sobtat huracà de crítiques. La derrota del decret de Pedro Sánchez es projecta ara com una ombra sobre l’alcalde de les llums.
