Abascal, Casado i el "jo acuso" de Consuelo Madrigal

MadridPablo Casado va perdre la seva jugada contra la quarta pròrroga de l'estat d'alarma durant la jornada de dimarts. Alberto Núñez Feijóo, Juan Manuel Moreno Bonilla i Isabel Díaz Ayuso, respectivament, van curtcircuitar l'abast de l'aposta, suggerint que calia donar quinze dies més al govern. D'altra banda, Pedro Sánchez, després de mantenir una conversa telefònica amb Casado dilluns, va decidir donar a Inés Arrimadas, presidenta de Ciutadans, el protagonisme, situant-la sota els focus amb un pacte bilateral, alhora que negociava el suport del Partit Nacionalista Basc (PNB) i va donar per consumat l'anunciat vot negatiu d'Esquerra Republicana de Catalunya. Casado va entrar a l'hemicicle amb la pólvora mullada. El PP va competir amb Vox per la dreta i ara només li quedava l'abstenció, un desenllaç incoherent amb l'agressivitat del seu discurs.

L'estat d'alarma s'ha convertit en el comú denominador dels atacs de Casado, Abascal i les forces independentistes. L'abominació s'explica perquè per a uns és l'instrument d'un govern sociocomunista chavista responsable de les morts del covid-19 que hauria de dimitir per defensar-se davant els tribunals (Vox); perquè és la via il·legal que consagra "l'estat d'excepció" (PP) i, finalment, per ser un recurs del govern per anul·lar l'estat autonòmic i recentralitzar estratègicament Espanya sota un comandament únic.

El discurs de la dreta ha tingut una font impagable en la qual abeurar-se, setanta-dues hores prèvies al debat al Congrés dels Diputats, en l'article publicat per l'ex fiscal general de l'Estat i actualment fiscal de sala del Tribunal Suprem, Consuelo Madrigal, al diari El Mundo, el dilluns 5 de maig: "La societat captiva".

Dona de tarannà cordial, encara que és indubtable que l'escrit reflecteix les seves conviccions, és difícil no advertir que la fiscal acusa dolor personal. Ens parla del coronavirus sense esmentar les paraules virus, pandèmia o covid-19, i apunta la "mort, malaltia, pèrdua d'éssers estimats, por al contagi propi i aliè, inaccessibilitat a la diagnosi i al tractament, inexistència d'instruments de protecció", segons explica: "A tanta aflicció s'han sumat la impotència de l'aïllament i l'amargor de la solitud".

Sense esmentar el virus, segons s'ha apuntat, ni el que passa al món, assenyala: "Pel confinament, molts, massa, han perdut, potser irremeiablement, treball, negocis i oportunitats. Alguns encara han de tributar per activitats no realitzades i guanys no rebuts. Tots ens hem empobrit. I, com sempre, uns pocs han fet negoci".

I, atenció, dispara: "Però el més brut dels negocis és l'apropiació il·lícita de poder, que aprofita la por, la captivitat i la prostració de la societat".

A partir d'aquí, tenim una catilinària contra les autoritats en tota regla, que va lliscant per una cataracta de fets provats incardinats com si fos una sentència.

"D'entrada, patim l'abordatge tardà d'una crisi sanitària –que no d'ordre públic– mitjançant la privació de llibertat sota una coerció policial, innecessària sobre una ciutadania majoritàriament responsable. Patim l'exasperació d'aquestes mesures en contra de la mateixa llei d'estat d'alarma que, com a norma general, imposa la llibertat i només com a excepció temporal, la seva restricció, i l'article 1.2 sotmet tota intervenció als principis de proporcionalitat i necessitat, que no han estat aplicats als ciutadans sans. Ens preguntem per què es carrega el pes dels sacrificis sobre els professionals i els ciutadans, sense dotar-los dels mecanismes de diagnòstic i protecció que haguessin minimitzat la càrrega i alleujat el sacrifici. La pregunta és tan pertinent com el debat sobre les confuses i contradictòries respostes que fins ara s'han rebut".

El fet que dona com a provat sobre l'estat d'alarma és contundent.

"Constitueix un exercici antidemocràtic de poder la imposició encoberta, i sense el control intern i europeu, d'un veritable estat d'excepció, en el qual es restringeixen severament els drets, sota la cobertura de la pròrroga de l'estat d'alarma, que garanteix al govern el comandament únic en la fase aguda de l'excepcionalitat i en la tornada a la ja impossible normalitat. Davant d'una societat captiva, s'han dictat successives ordres ministerials d'immens calat econòmic i fort compromís de drets, i una infinitat de decrets lleis restrictius de drets fonamentals, freqüentment oportunistes, sobre matèries que poca o cap relació tenen amb les raons sanitàries i d'ordre públic que formalment van demandar l'estat d'alarma".

La compra de la premsa és un altre dels fets provats.

"En el seu captiveri, la societat ha assistit al tancament del portal de transparència del govern, la imposició de filtres a les preguntes de la premsa, el finançament públic oportunista de mitjans de comunicació vassalls, la restricció en la difusió de missatges i l'avaluació de la veritat o falsedat de les notícies i els enunciats. En el nostre món relativista, la veritat se cenyeix a la identitat entre el nostre pensament sobre les coses i la realitat de les mateixes coses. Una cosa que té relació amb la investigació i el judici i que es concreta en la recerca de la veritat. A aquest ús comú s'afegeix un tret relacionat amb la fe. Dir que una proposició, opinió o notícia és un rumor és invocar una norma que regeix la fe i el judici, per afirmar que aquesta proposició, opinió o notícia és indigna d'assentiment, i no ha de ser creguda. Però ¿qui s'erigeix en autoritat normativa de la falsedat per separar-lo de la veritat que-ha-de-ser-cregut? Per què i per a què ho fa? Les respostes a aquestes preguntes s'han tornat amenaces per als que hem assistit a l'impúdic reconeixement oficial del monitoratge de xarxes socials i hem sentit en paraules del seu màxim responsable en aquesta crisi que la Guàrdia Civil destina part dels seus esforços a minimitzar la crítica al govern, per comprovar després que els continguts intervinguts són els que guarden alguna relació, si més no llunyana o indirecta, amb el qüestionament de la gestió i la versió oficial de la crisi."

Consuelo Madrigal assumeix, precisament, el paper d'"autoritat normativa de la falsedat" que atribueix als destinataris de les seves acusacions.

¿I quines proves aporta? No calen.

L'argument contra els mitjans segueix.

"I, sobretot, alhora que els mitjans de comunicació vassalls ens martellegen la representació idealitzada de l'heroisme dels professionals (aquests que són enviats a la feina sense condicions ni protecció) i els diversos formats del missatge, irisat i pueril, que «resistint, tot acabarà bé»... Sempre s'ha de frenar la il·legítima apropiació de poder per part dels poders legítimament constituïts. Alguns creuen que això només és necessari quan ho fa la dreta..."

La seva descripció sobre la innombrable pandèmia també prova els següents fets.

"Al marge de les xifres manipulades, la magnitud del desastre es mesura ja en termes d'ensorrament social, moral i econòmic. En la falta de credibilitat d'un sistema que sí que va deixar enrere a molts, a tots els majors de 80 anys a qui, en residències i domicilis, es va negar l'hospitalització, el tractament i les proves diagnòstiques, sense discernir situacions concretes; que va enviar i manté en primera línia sense protecció els professionals de la salut i l'ordre públic, l'heroic esforç és en si mateix el més eloqüent retret; que segueix sense oferir tests als professionals, als malalts i a la població confinada i sense reconèixer les esgarrifoses xifres de defuncions de les quals donen compte les dades comparades del Registre Civil".

¿Proposarà la fiscal una querella criminal contra tots els aforats que són destinataris pels delictes que es derivarien de les conductes que descriu en el seu escrit?

De la mateixa manera que s'erigeix en "autoritat normativa de la falsedat", Madrigal, que ha format part dels quatre fiscals de l'acusació pel delicte de rebel·lió al Tribunal Suprem contra els fets de l'1 d'octubre del 2017 a Catalunya, caracteritzats en seu judicial com un cop d'estat –acusació desestimada pel Tribunal–, ha escrit senzillament, fora del temps i de l'espai, una pàgina colpista o sediciosa.