Abascal intenta blindar el seu poder enfront dels crítics que l'amenacen a Vox

BarcelonaSantiago Abascal s'intenta blindar al capdavant de Vox enfront dels crítics. Abans del frenètic cicle electoral d'aquest 2023 –a Galícia, el País Basc i el Parlament Europeu– el líder d'extrema dreta ha fet pública la seva candidatura per renovar la direcció, que es proclamarà en l'assemblea general del 27 de gener. No hi haurà el duel pel lideratge amb Javier Ortega Smith, una opció que va sonar durant alguns dies amb remor interna i que va ocupar pàgines d'alguns dels diaris pròxims a la formació. Abascal l'ha integrat en la seva candidatura com a vocal, amb menys poder, i ha reestructurat la cúpula donant pes a nous dirigents territorials que han entrat en les institucions autonòmiques i amb una mà dreta amb més poder, Ignacio Garriga, secretari general i vicepresident únic alhora (i líder del partit a Catalunya). Pel que fa a Jorge Buxadé, també li ha donat un càrrec de menys valor, el de vocal del comitè executiu.

Aquests últims dies s'ha temptejat alguna alternativa, però l'única que podia semblar sòlida, la de l'actual regidor a l'Ajuntament de Madrid Ortega Smith –reprovat pel consistori per la seva agressió a un regidor de Més Madrid– va renunciar-hi després de dies de reflexió. També ha circulat un manifest que demanava "democratitzar" Vox, criticava la manca de llibertat d'expressió i dubtava d'on anaven els fons de la formació. Precisament, el partit ha tingut diversos advertiments del Tribunal de Comptes tant pel que fa a l'origen privat de les donacions com a la destinació dels recursos, amb les transferències a la fundació Disenso en el centre de la polèmica.

La renovació es produeix després d'entrar en cinc governs autonòmics i un altre pacte –a les Illes Balears–, però també després de la davallada electoral el 23-J i de la dimissió de figures com Iván Espinosa de los Monteros i Macarena Olona. El president de Vox Barcelona, Joan Garriga, assegura a l'ARA que entre la militància "ningú discuteix el lideratge d'Abascal" i que "l'aval serà massiu". Recalca que "podria sorgir una alternativa", sobretot "si hi hagués divisió", però que la força d'Abascal fa que el partit sigui "una bassa d'oli". De fet, Vox ja va tenir un candidat alternatiu el 2020 amb Carmelo González. Ara bé, no va aconseguir ni el 10% d'avals requerits, tot i que ell mateix va denunciar que no va saber quants li van faltar per arribar al mínim: va acabar abandonant la formació criticant que s'hagués convertit en una "dictadura intramurs".

Davallada de votants

L'avançament al 27 de gener de l'assemblea general ordinària ha dificultat les coses per a qualsevol pols de poder. El motiu? Cal recollir almenys un 10% dels avals, una tasca gens senzilla, i menys amb tan poc temps. Un altre símptoma d'afebliment entre la militància és que només podran votar 35.548 afiliats dels 66.949. Gairebé la meitat no estan al corrent de pagament. Segons Garriga, això no vol dir que hagin abandonat el partit i atribueix el fenomen a la "difícil situació econòmica".

Amb l'adeu d'Espinosa el partit va patir algunes baixes, com reconeix Garriga, tot i que afegeix que ja s'han recuperat. D'altra banda, Olona ha insistit en les irregularitats comptables de la fundació de Vox i en els "perills" del seu discurs. Pel que fa a Ortega Smith, va manifestar algunes diferències amb la direcció d'Abascal i el 2022 va ser apartat de la secretaria general, en un context de crítiques internes a la seva gestió.

Garriga assegura que se'ls gira feina perquè l'independentisme qüestiona moltes lleis i principis constitucionals i continuaran combatent al carrer els seus pactes amb el PSOE: "Si els donen el control de la immigració, és un perill perquè tindrem més il·legals per atendre i més nacionals a l'atur".