Euskadi i Galícia s'avancen a Catalunya amb eleccions el 5 d’abril

Barcelona"Aquesta legislatura arriba al seu final. [...] Un vegada s'hagin aprovat els pressupostos al Parlament, anunciaré la data de les eleccions". L'anunci que el president català, Quim Torra, va fer el 29 de gener al Palau de la Generalitat ha provocat aquest dilluns, dotze dies després, una reacció en cadena a Euskadi i Galícia: la convocatòria de comicis anticipats per al 5 d'abril. El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha sigut el primer a disparar, i només dues hores i mitja després, el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, ha anunciat la mateixa decisió. Els arguments per posar les urnes abans d'hora –estaven previstes per a finals d'any– han sigut pràcticament els mateixos i cap d'ells feia referència a l'escenari català, però en l'origen del primer anunci hi ha una evidència: al PNB, abanderat de la moderació, li interessa allunyar la campanya del clima de polarització polític que es pot viure durant les eleccions a Catalunya.

En una compareixença des de la seu del govern basc, a Vitòria, Urkullu ha assegurat que avança eleccions perquè "el clima electoral s'ha instal·lat a Euskadi" i amb la voluntat d'"estalviar als bascos vuit mesos de campanya electoral permanent". "Convocar ara les eleccions suposa guanyar mig any", ha afirmat. Així mateix, ha esgrimit que la dinàmica preelectoral al parlament basc dificulta culminar fins a vint-i-nou iniciatives legislatives que ja estan en marxa abans que acabi la legislatura. El lehendakari ha admès que un dels factors sobre la taula a l'hora de convocar comicis també ha sigut la "situació general a l'Estat", però ha volgut desvincular la seva decisió del calendari català, argumentant que Torra no ha aclarit encara quin dia convocarà. "No em puc veure condicionat per una cosa que no sé", s'ha defensat.

La realitat, però, és que convocant els comicis el 5 d'abril s'allunya la proximitat amb els comicis catalans, que com a molt aviat –abans s'han d'aprovar els pressupostos, previsiblement el 18 de març– se celebrarien a mitjans de maig. Des de la Lehendakaritza, a més, reconeixien fa poc a l'ARA la por que la "incertesa catalana" influís en els comicis bascos. La decisió d'Urkullu, comunicada prèviament a Feijóo i al president espanyol, Pedro Sánchez, però també a Torra i la presidenta de Navarra, María Chivite, arriba dues setmanes després que els dirigents jeltzales Andoni Ortuzar i Joseba Aurrekoetxea visitessin Catalunya, amb parada a Lledoners inclosa.

En un missatge de tranquil·litat, Urkullu ha assegurat que el seu govern, que acaba d'aprovar els pressupostos bascos, continuarà "executant" el seu programa fins als comicis i negociant les transferències de competències promeses pel govern de Pedro Sánchez en l'acord d'investidura amb el PNB. Un partit que haurà d'accelerar els terminis per revalidar Urkullu com a candidat –decisió inicialment prevista per al 7 de març–. Elkarrekin Podemos també haurà de resoldre el procés de primàries que ha obert per triar cap de llista entre l'aposta del partit a nivell local Rosa Martínez i Miren Gorrotxategi, que té el suport de Pablo Iglesias. Per part d'EH Bildu, el PSE i el PP repetiran Maddalen Iriarte, Idoia Mendia i Alfonso Alonso, respectivament. El popular, però, haurà de veure com queda la seva candidatura si el partit entoma la proposta de coalició de Ciutadans.

Feijóo busca revalidar la majoria absoluta

El partit taronja també planteja la iniciativa d'unitat constitucionalista a Galícia (a banda de Catalunya), si bé en aquest cas els populars ja l'han descartat. Per part seva, és previsible que Feijóo continuï com a candidat, tot i que ha volgut derivar la decisió a la reunió que mantindrà aquest dimarts la direcció gallega del partit. El president de la Xunta ha afirmat que convoca eleccions per al 5 d'abril "pensant en el que és millor" per a Galícia i per a Espanya. Celebrant-les el mateix dia que al País Basc permet "reduir al màxim el període electoral de sis o set mesos a 54 dies i preservar al màxim l'estabilitat institucional i social". Un acte de "coherència" per "concentrar eleccions", ha resumit.

En aquest cas, el que era "fonamental" era la data de les eleccions basques, ha admès Feijóo. I és que sempre que els dos territoris han votat a la vegada (2009, 2012 i 2016), el PP ha obtingut majoria absoluta. Caldrà veure si la fórmula màgica els funciona aquest cop als populars. L'arribada al poder del PSOE donarà força als socialistes, que competiran amb Gonzalo Caballero (secretari general a Galícia), i també podrien impulsar la coalició que acabi teixint Podem, en els últims comicis dins la candidatura d'En Marea. El BNG repetirà amb Ana Pontón, però ni Cs ni Vox tenen ara candidat –tampoc representació parlamentària–, cosa que a priori beneficiaria Feijóo.