Unides Podem vol que s'investigui Joan Carles I al Congrés

BarcelonaDesprés de conèixer les informacions que impliquen Joan Carles I en un presumpte cas de corrupció, Unides Podem es va convertir ahir en el primer partit de govern que qüestiona la transparència de la monarquia i es va comprometre a “treballar” perquè el Congrés de Diputats obri una comissió d’investigació que indagui sobre aquesta qüestió. Però, ara per ara, el grup que lidera Pablo Iglesias a la cambra baixa encara no ha entrat cap sol·licitud per escrit a la mesa i fonts de la formació asseguren que estan negociant amb tots els grups parlamentaris entrar una petició conjunta. Si l’acaba sol·licitant, serà el primer partit d’un govern espanyol que avala una comissió d’investigació sobre un monarca. Un debat que segur que obrirà una nova esquerda entre socis, perquè ahir el PSOE ja va apuntar que no l'avalaria.

“Una democràcia sana i moderna no es pot permetre sospites tan greus sobre la direcció de l’Estat”, va defensar el portaveu d’Unides Podem, Pablo Echenique, ahir en una piulada a Twitter. Dimecres, el diari suís Tribune de Genève, en què va revelar que el pare de Felip VI hauria rebut 100 milions de dòlars en comissions pel contracte del TGV entre Medina i la Meca. Els diners que hauria rebut el rei emèrit haurien estat fruit d’un “regal” del rei Abdul·lah de l’Aràbia Saudita, els quals van aparèixer en un compte corrent a nom de la fundació panamenca Lucum, de la qual Joan Carles I era l’únic beneficiari. Arran d'aquestes informacions, ahir Eldiario.es va explicar que Corinna Larsen denunciarà Joan Carles I davant la justícia britànica perquè assegura que el rei emèrit està intentant evitar que reveli "secrets d'estat".

ERC i JxCat demanen la comissió

Sigui com sigui, els que sí que van entrar per escrit ahir la seva sol·licitud van ser ERC i el grup Plural –d’on formen part JxCat i Compromís– per tal que la cambra baixa determini “les conseqüents responsabilitats ètiques i polítiques” del rei. Segons el reglament del Congrés de Diputats, per crear una comissió d’investigació fa falta que ho demani el govern, la mesa, dos grups parlamentaris o una cinquena part dels diputats de la cambra baixa i després se sotmeti a votació del ple. De moment ho ha demanat ERC, JxCat i Compromís –que formen part del mateix grup–. En el seu escrit recorden que el rei emèrit ha perdut la seva inviolabilitat des de la seva abdicació i, per tant, s’ha d’aclarir “l’activitat delictiva feta durant anys sota la impunitat que la Constitució espanyola ofereix al cap d’estat”, afirmen els dos grups. “Podria tenir responsabilitats legals sobre aquests actes presumptament il·lícits”, afegeixen, tot i que recorden que el rei emèrit manté la seva condició d’aforat.

JxCat, per la seva banda, també va entrar una bateria de preguntes dirigides al govern espanyol en què els demana, entre altres coses, si l’executiu col·laborarà amb les autoritats suïsses per investigar aquest tema, si instarà la Fiscalia a “practicar diligències” sobre el cas o si el govern espanyol “vetaria” una comissió d’investigació al Congrés.

Si la mesa accepta la petició formulada pels dos grups parlamentaris, la decisió final de tirar endavant la comissió quedarà a mans del ple de la cambra baixa, on tots els grups s’hauran de posicionar. I és aquí on Unides Podem i el PSOE podrien evidenciar una altra divisió, aquesta vegada en forma de votació, si tenim en compte que el PSOE va votar al costat de PP i Cs fa dos anys i va vetar investigar les finances del rei en comissió. De fet, fonts del PSOE expliquen que mantindran la mateixa posició i es remeten a l'informe dels lletrats d'aquell moment, que afirmaven que la figura del rei era "inviolable" durant el període en què ha exercit com a monarca.

Però això no és tot. El març de l’any passat, el Parlament va aprovar crear una comissió d’investigació sobre la monarquia amb els vots a favor de JxCat, ERC, els comuns i la CUP. En aquesta comissió, a banda de qüestionar el paper de la monarquia la tardor del 2017, també es va acordar investigar els presumptes comptes irregulars del rei emèrit, Joan Carles I,a Suïssa i altres paradisos fiscals. La comissió, però, no es va arribar a constituir mai perquè el govern espanyol presidit per Pedro Sánchez va portar la iniciativa al Tribunal Constitucional, que la va suspendre immediatament i la va acabar anul·lant l’octubre de l’any passat.