El Tribunal de Comptes decideix la fiança pel 9-N

MadridAmb el focus posat en l’ofensiva financera i judicial contra el referèndum de l’1 d’octubre, tornen a l’ordre del dia els encausats pel procés participatiu del 9 de novembre de 2014, que avui a les 10.30 hores coneixeran l’import de la fiança que el Tribunal de Comptes els imposarà per haver facilitat la consulta. Tot apunta que l’ens fiscalitzador reclamarà una mica més de cinc milions d’euros, que és la quantitat màxima que calcula que va costar a l’erari públic, entre els ordinadors portàtils, el suport informàtic, l’assegurança per als voluntaris i la publicitat institucional. Els afectats tindran quinze dies per avalar aquesta xifra abans que els embarguin els béns personals i, paral·lelament, deu per presentar al·legacions.

Arran d’una denúncia de Societat Civil Catalana i l’associació Abogados Catalanes por la Constitución, a la qual després es va sumar la fiscalia, el Tribunal de Comptes va començar a investigar els delictes econòmics en què haurien pogut incórrer l’expresident de la Generalitat Artur Mas i els exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau per l’organització del 9-N. Una crida no vinculant a les urnes per la qual ja han rebut penes d’inhabilitació, i en un dels casos ja s’ha executat, com és el cas de l’exdiputat del PDECat al Congrés, Francesc Homs, que va ser jutjat al Tribunal Suprem. El 5 de setembre, però, un dia abans que el Parlament debatés la llei del referèndum i Carles Puigdemont signés el decret de convocatòria de l’1-O, l’òrgan va fer saber als encausats la data de la declaració provisional -avui- i que ampliava la causa a set alts càrrecs del Govern de l’anterior legislatura: el secretari general de Presidència, Jordi Vilajoana; el secretari general i la directora de serveis de Governació, Lluís Bertran i Josefina Valls; el director general de Difusió, Ignasi Genovès; el director general del Diari Oficial de la Generalitat, Jaume Domingo, i la interventora i el cap de sistemes d’informació del Consorci d’Educació de Barcelona, Carolina Pardo i Jordi Serra. Un fet imprevist i que pot desestabilitzar l’estratègia de defensa que tenien pactada Mas, Ortega, Rigau i Homs, tal com admet a l’ARA una de les persones investigades.

Resposta solidària o individual?

Francesc Homs va assegurar fa unes setmanes que els implicats havien de “revisar” el seu posicionament i meditar si s’havia de “legitimar òrgans judicials de part” com, va considerar, és el cas del Tribunal de Comptes. Una de les claus de la decisió que prengui la consellera encarregada del cas, Margarita Mariscal de Gante, ministra de Justícia de José María Aznar del 1996 al 2008, és la responsabilitat que assigni a cadascú, que pot ser individual -l’afectat respon per ell mateix- o solidària -l’acusat respon per tot el conjunt-. Què pot passar, doncs? Que un dels implicats amb atribució solidària hagi d’avalar per algú altre amb responsabilitat individual que es negui a dipositar la fiança, o que directament no ho pugui assumir. Un dels implicats no descarta que als encausats originals se’ls apliqui la responsabilitat solidària, i als altres set, la individual.

Davant els processos judicials oberts contra polítics sobiranistes, l’ANC i Òmnium tenen oberta la caixa de solidaritat, que ha de servir per afrontar col·lectivament les multes del Procés. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van fer una crida per augmentar el fons, que ara se situa als dos milions d’euros. Fonts de la defensa assenyalen la prioritat de “protegir els béns personals”, però reconeixen que és una situació “complicada”.

Rebut el primer cop, els encausats presentaran al·legacions i, en últim terme, podrien acabar portant el cas al Suprem. A més, apunten a la possibilitat que la sentència final sigui inferior a la fiança reclamada inicialment. “Es fa per raons polítiques, per impressionar”, conclou un dels afectats.