Torrent ajorna el ple d'investidura a l'espera que Estrasburg resolgui el recurs de Jordi Sànchez

Madrid / BarcelonaPablo Llarena va decidir tirar pel dret i ahir, sense esgotar el termini que ell mateix havia fixat, va denegar el permís a Jordi Sànchez perquè pogués sortir de la presó per ser investit president al Parlament. En un escrit de 23 pàgines que ja anticipa part de les conclusions de la investigació sobre l’1-O, el jutge instructor del Tribunal Suprem va prohibir al número dos de Junts per Catalunya sortir de Soto del Real sota cap circumstància. No accepta ni la petició de llibertat provisional ni tampoc el permís excepcional per poder assistir a la votació, prevista inicialment per dilluns. Davant d’aquesta circumstància, el president del Parlament, Roger Torrent, va anunciar ahir que ajorna aquest ple a l’espera que resolgui el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), a qui la defensa de Sànchez recorrerà dilluns a primera hora del matí.

Torrent es va reunir a la tarda amb representants de JxCat, encapçalats per la portaveu parlamentària, Elsa Artadi, i el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa. Amb ells va acordar ajornar la sessió d’investidura, malgrat que inicialment el grup era partidari de mantenir-la. El president de la cambra esperarà, doncs, que Estrasburg resolgui sobre la demanda de mesures cautelars que es presentarà dilluns per decidir si torna a canviar de candidat a la investidura o si manté Sànchez però canvia de data. Ahir fonts parlamentàries remarcaven que el Tribunal Suprem podria estar vulnerant el dret a la participació política i, de fet, JxCat ja havia advertit que prepara una querella per prevaricació. El mateix Torrent va demanar dijous per carta a Llarena que prengués els acords necessaris per respectar els drets polítics de Sànchez, subratllant que només li correspon a ell fixar el candidat i la data del ple. Tot i això, de moment ha decidit ajornar-lo.

Rebutja la comparació amb Yoldi

En la interlocutòria, Pablo Llarena recorda a JxCat que té altres candidats al grup parlamentari “sense indicis de delictes” i que ja sabien quina era la situació processal de Sànchez quan el van presentar a les eleccions. Esgrimint uns arguments preparats des de fa dies -va decidir només una hora i mitja després que la fiscalia li presentés el seu escrit-, Llarena curtcircuita també qualsevol possibilitat perquè un altre pres polític surti de la presó mentre JxCat i ERC continuïn defensant la República, un procés constituent i una delegació a l’exili presidida per Carles Puigdemont.

El principal argument de Llarena per denegar el permís a Sànchez és la possibilitat de reiteració delictiva. El jutge considera que el compromís expressat pel candidat de seguir les vies legals és “imprecís, arriscat i incert” perquè no ha renegat de la seva aspiració a la independència de Catalunya. De fet, recorda que en les negociacions entre JxCat, ERC i la CUP “no rebutgen impulsar l’efectivitat de la República secessionista”.

El Suprem refuta un per un tots els arguments esgrimits per la defensa de Sànchez i afirma que en cap cas la situació actual és comparable amb la del diputat d’Herri Batasuna Juan Carlos Yoldi, que el 1987 va obtenir un permís penitenciari per poder presentar-se a lehendakari. Aleshores -com també defensa la fiscalia- no hi havia risc de reiteració delictiva perquè se l’acusava de pertinença a banda armada, res a veure amb l’acció parlamentària. Ara, en canvi, el jutge considera que la investidura de Sànchez comporta un risc perquè “l’activitat delictiva que s’investiga es va desplegar precisament des d’actuacions legislatives i executives clarament il·legals, desatenent de manera flagrant els controls constitucionals, judicials i institucionals”. Per tant, el fet que Sànchez es convertís en president de la Generalitat -opina Llarena- no faria més que incrementar el risc de tornar a cometre els mateixos delictes.

El jutge reconeix el dret de Sànchez a ser investit, però prioritza “l’obligació judicial” de vetllar per protegir la població d’una hipotètica “actuació delictiva greu”. És a dir, impedeix a Sànchez sortir de la presó preventiva per evitar que com a president de la Generalitat pugui liderar amb èxit “una estratègia secessionista que sigui il·legal”. En el terreny de les hipòtesis explica que, si això acabés passant, “els residents a Catalunya es veurien obligats a optar entre abandonar les seves arrels o assumir de manera adversa una nova nacionalitat, sotmetent-se a un nou i antidemoràtic ordenament jurídic que regulés les seves vides”. Per a Llarena, preservar els “valors constitucionals” com la unitat de l’Estat està per sobre del dret individual de Sànchez a ser investit.

Tot i la contundència de la resposta de Llarena -ataca l’independentisme i assegura que es continua donant suport a les “tàctiques” il·legals-, en la interlocutòria també parla en condicional dels actes violents que justifiquen, segons Llarena, el delicte de rebel·lió. “La seva acció no es va aturar davant del risc que pogués conduir a un esclat social violent, amb possibles i irreparables conseqüències físiques en els subjectes afectats i amb rellevant repercussió en la convivència del grup social”. En un altre punt parla de “l’eventualitat del conflicte” sense determinar si s’hauria acabat produint. Perquè hi hagi rebel·lió el Codi Penal especifica que els acusats s’han d’haver “alçat violentament i públicament” per derogar la Constitució.

Inhabilitació preventiva

La instrucció de la causa s’ha ampliat com a màxim fins al març del 2019 i la fiscalia ja apunta que Sànchez serà inhabilitat tan bon punt Llarena dicti la interlocutòria de processament. Així ho preveu la llei d’enjudiciament criminal per als individus “terroristes o rebels”. Per tant, per inhabilitar-lo caldria que el jutge mantingués Sànchez en presó pel delicte de rebel·lió.

Llarena va tornar a indignar el sobiranisme, però no va sorprendre a ningú. “Quan la prevaricació entra per la porta, la llibertat col·lectiva salta per la finestra”, piulava el compte oficial de l’ANC. “És un nou escàndol en democràcia que vulnera els drets fonamentals”, afegia el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri. Des de JxCat, el conseller Josep Rull recordava que el Suprem “vol limitar el dret dels diputats a investir un president que té plenitud de drets polítics”, i el secretari d’Economia del Govern, Pere Aragonès (ERC), insistia que Llarena “vulnera els drets fonamentals”. Fins i tot va comparèixer el síndic de greuges, Rafael Ribó, que va assegurar que es tracta “d’un dels fets més greus” amb què s’ha trobat.

Dilluns Sànchez recorrerà a Estrasburg i, un cop obtingui resposta, el president del Parlament decidirà quin és el següent pas per desbloquejar la investidura, gairebé tres mesos després de les eleccions. Primer va ser Carles Puigdemont i ara Jordi Sànchez. La justícia va descartant un per un els candidats que Torrent proposa mentre el govern espanyol reclama que es presenti algú sense causes judicials pendents. Una amenaça que no fa variar el pla del sobiranisme: el següent de la llista serà Jordi Turull.