Torra trasllada al Govern que no acceptarà la sentència contra l’1-O

BarcelonaQuim Torra ja ha traçat la resposta que donarà al pròxim moment clau del Procés: no acceptarà una sentència condemnatòria en el judici contra els dirigents independentistes que van impulsar el referèndum de l’1 d’octubre. El president de la Generalitat prepara des de fa setmanes la conferència que marcarà el nou curs polític a Catalunya -el pròxim dia 4 de setembre- i ahir en va explicar les línies mestres als consellers durant la primera reunió del Govern després de les vacances. Segons fonts coneixedores, el president va exposar una idea central en el seu discurs: no acceptarà cap condemna contra l’independentisme. Què vol dir això? De moment, Torra no ho ha concretat i ja han començat les interpretacions. Segons fonts coneixedores de les intencions del president, la més probable és la seva dimissió i la convocatòria d’eleccions.

Fonts del Palau de la Generalitat asseguren que abordarà aquesta qüestió en la conferència -prevista al Teatre Nacional de Catalunya, tot i que encara no està tancat-, però dubten que detalli la proposta. El seu discurs, que també farà referència a la Diada, a la commemoració de l’1 d’octubre i a l’estratègia internacional a través del Consell de la República, va rebre ahir el vistiplau dels consellers, segons va explicar la portaveu de l’executiu, Elsa Artadi. Ara bé, fonts consultades per l’ARA entomen amb cautela les paraules del president, tenint en compte que encara no hi ha ni tan sols una estratègia unitària dels partits i entitats independentistes. De fet, tampoc s’ha presentat el pla de govern -Artadi va apuntar ahir que es faria durant el mes de setembre.

Fonts de JxCat expliquen que la conferència de Torra no exposarà un full de ruta amb terminis i passos definits perquè han canviat el mètode: ara el Govern treballa per donar resposta a diferents escenaris que es puguin produir. “No juguem nosaltres sols”, assegura un dels consultats, en al·lusió a les possibles reaccions de l’Estat.

“Resistència a ultrança”

Les últimes setmanes el mateix Torra ja ha anat esbossant la idea de rebutjar el judici de l’1-O. Ho ha anat fent en privat. “Ha insistit molt en aquesta idea: ell no acatarà la sentència”, comentaven a l’ARA persones que l’han anat escoltant de prop. Fins i tot ho ha exposat públicament. La setmana passada, al Poal (Alt Urgell), en un homenatge a Antoni Desvalls i de Vergós, cap de l’exèrcit català en la Guerra de Successió, el president va cridar a “resistir a ultrança” contra la futura sentència de l’1-O com es va fer el 1714 a Barcelona. “No ho podrem acceptar per dignitat i per consciència”, va assegurar. Torra es referia a la decisió de la Junta de Braços que el 1713, al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat -aleshores Diputació del General- va decidir continuar combatent l’ofensiva de les tropes borbòniques, tot i que CarlesIII ja havia abandonat Barcelona per establir-se a Viena.

També ahir el vicepresident del Parlament i dirigent destacat de JxCat, Josep Costa, afirmava a través de Twitter que “el judici i condemna contra el Govern i els líders sobiranistes probablement marcarà la història de Catalunya en la mateixa mesura que ho va fer la sentència de l’Estatut del 2010”. Dilluns passat tant Torra com Artadi van viatjar a Waterloo per reunir-se amb l’expresident Carles Puigdemont i abordar també la conferència. Ahir la portaveu de l’executiu no en va voler avançar cap detall i va remarcar que encara queda una setmana per escoltar el president. Fonts coneixedores expliquen que el mateix Torra s’ha mostrat obert a rebre nous suggeriments.

En va rebre dels presos polítics, als quals ha visitat recentment a Lledoners, Puig de les Basses i el Catllar. A ells també els ha explicat que no té cap intenció d’acatar la sentència que els condemni en un “judici injust”, segons expliquen diverses fonts a l’ARA. Les defenses dels empresonats treballen per coordinar-se de cara el judici i aprofitar-lo per denunciar internacionalment el que consideren una “persecució política” de l’Estat a l’independentisme. I Torra, que ja va parlar de “denunciar l’Estat”, hi pensa jugar un paper destacat.

Per la seva banda, l’ANC també ha vinculat els últims dies el judici amb la independència. La seva presidenta, Elisenda Paluzie, en l’acte de presentació de la Diada, va assegurar que “la clau que obrirà els panys de les presons i el retorn dels exiliats” serà la República. Al seu torn, el portaveu de la CUP al Parlament, Carles Riera, va demanar en una entrevista recent a l’ACN que en cas de sentència contra els dirigents independentistes es faci efectiva la República. Per als anticapitalistes, però, unes eleccions anticipades serien un “acte de covardia”.

Desconfiança

El concepte abstracte de les finestres d’oportunitat és des de fa alguns mesos una de les expressions preferides del sobiranisme. El mateix Torra les ha utilitzat per defensar el seu compromís amb la materialització de la República. Segons ell, les municipals en poden ser una, però també el judici de l’1-O i unes posteriors eleccions al Parlament. És aquí on, ara per ara, hi ha més reticències, per exemple, dins d’ERC.

La desconfiança entre JxCat i els republicans no és cap secret. El projecte de la Crida, que impulsen conjuntament Puigdemont i Torra, n’és l’últim exemple. En els últims mesos ERC ha insistit una vegada i una altra en la necessitat d’establir una estratègia conjunta que abordi, entre altres coses, la desobediència. “S’ha de desobeir quan calgui”, repeteixen des del partit, que consideren que aquest moment no el pot decidir exclusivament un dels actors independentistes. I, a més, remarquen que ha de servir per a alguna cosa. Les crítiques per part de sectors afins al president del Parlament, Roger Torrent, per ajornar el ple d’investidura de Puigdemont no es van posar gaire bé dins de les files republicanes. Ara temen que l’estratègia de la Crida sigui similar: aprofitar una sentència dura contra els dirigents sobiranistes per convocar eleccions presentant-se com el pal de paller de l’independentisme. Fins i tot hi ha qui sospita que es volgués carregar contra la consellera de Justícia, la republicana Ester Capella, la responsabilitat d’alliberar els presos, tenint en compte que ella és la titular dels centres.

No es preveu que el dia 4 Torra aclareixi tots els dubtes. Potser n’aclarirà més posteriorment, quan el grup parlamentari de JxCat es desplaci a Bèlgica per reunir-se amb l’expresident Carles Puigdemont i abordar també el nou curs polític. Entre altres coses, parlaran del debat de política general, que començarà el 2 d’octubre -l’endemà de la commemoració de l’1-O- i en el qual els independentistes tornaran a reivindicar el referèndum, la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Un debat per al qual JxCat i ERC s’han marcat l’objectiu de tancar les picabaralles amb què van marxar de vacances.