El Govern protegirà el 21 de desembre el dret a la protesta i també el del consell de ministres a reunir-se a Barcelona

BarcelonaEl pròxim 21 de desembre la Generalitat intentarà garantir tant el dret a la protesta com el dret del govern espanyol a reunir el consell de ministres a Barcelona. Així ho ha expressat aquest dimarts la portaveu de l'executiu, Elsa Artadi, que ha afirmat, però, que encara no tenen cap constància oficial que Pedro Sánchez hagi decidit tirar endavant una reunió que, a través dels mitjans de comunicació, el PSOE dona per segura. "No sabem ni el lloc, si és que ja el tenen triat", ha apuntat Artadi.

La setmana passada, la portaveu va considerar que la reunió era una "provocació" en coincidir amb el primer aniversari de les eleccions del 21-D, convocades a partir de l'article 155 de la Constitució. "Correspon al govern de Pedro Sánchez decidir on i quan es reuneixen", afirma ara la també consellera de Presidència. Com que encara no es coneix el lloc de la reunió, Artadi ha explicat que els Mossos no han començat a planificar el dispositiu policial per garantir que se celebri sense incidents. El que ja sembla descartat és una hipotètica reunió entre presidents, perquè la Generalitat insisteix que Torra no es veurà amb Sánchez si no hi ha un ordre del dia clar per la trobada.

No hi ha contacte amb el PSOE però, en canvi, la comunicació amb les entitats sobiranistes sí que és "constant". L'ANC és una de les que han avançat que es mobilitzaran contra la presència del consell de ministres a Barcelona. "No sabem què faran", ha indicat la portaveu de l'executiu, malgrat admetre que es van trobar dissabte passat a Brussel·les durant la presentació del Consell per la República. De moment, només la Intersindical ha registrat una petició d'aturada general durant dues hores el dia 21, que el Govern "respecta".

Suport als Mossos

La relació amb la Moncloa no és tan fluida com ho era abans de l'estiu, quan Quim Torra i Pedro Sánchez es van reunir a la Moncloa. L'última polèmica va arribar dilluns, quan tres ministres –la vicepresidenta, el d'Interior i el de Foment– van fer arribar una carta als seus homòlegs a la Generalitat per advertir-los que podrien enviar policies nacionals i guàrdies civils si no es garantia l'ordre públic a Catalunya. Les respostes dels consellers aniran totes en la mateixa línia: negar que hi hagi cap problema d'ordre públic i la deixadesa de funcions dels Mossos.

Artadi ha qüestionat la "lleialtat institucional" del govern espanyol, que ha preferit mediatitzar la qüestió i no fer servir els canals de coordinació bilaterals que existeixen. En tot cas, la consellera ha defensat l'acció dels Mossos tant dissabte, quan van apostar per la "mediació" amb els CDR que van mantenir 15 hores tallada l'AP-7 a l'Ampolla, com diumenge, quan els CDR van aixecar una desena de peatges a les autopistes catalanes. "Durant la Setmana Santa es van fer accions similars i els Mossos van actuar exactament de la mateixa manera, amb el 155 en vigor", ha recordat abans d'ironitzar que aleshores ningú va demanar aplicar el 155 al ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, que era el màxim responsable de la policia catalana.

La portaveu també ha defensat l'actuació dels Mossos durant les càrregues del 6 de desembre passat a Girona i a Terrassa i que havien provocat tensió dins del Govern. Segons Artadi, Torra no va posar cap ultimàtum al conseller d'Interior i, simplement, es va referir a la necessitat de revisar les actuacions per determinar si s'havien seguit els protocols. "Les seves declaracions van ser de suport públic a Buch i va reiterar que, si cal revisar i valorar canvis, es faria sempre amb criteris policials i tècnics, mai polítics", ha remarcat.

El consell executiu d'aquest dimarts ha significat el retorn del president, Quim Torra, a l'agenda oficial, un cop acabat el dejuni de 48 hores en solidaritat amb els presos polítics en vaga de fam. Les últimes dues nits havia dormit a Montserrat, on dilluns s'hi va passar tot el dia.

Premis per les aportacions a la justícia

A més, en la trobada també s'han concedit diversos guardons. El premi Justícia, que s'entrega des del 2003, anirà a parar aquest any a l'exconseller de Justícia Carles Mundó, per la seva tasca al capdavant del departament fins que va ser destituït per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Mundó va ser el responsable, entre d'altres, del tancament de la presó Model de Barcelona o de la iniciativa política que va anul·lar les sentències dels tribunals franquistes a Catalunya. Mundó és un dels processats en el judici de l'1-O i la Fiscalia demana contra ell set anys de presó i setze d'inhabilitació per un presumpte delicte de malversació de fons públics i d'un altre de desobediència.

El Govern també ha decidit els premiats amb la Medalla d'Honor "per serveis excepcionals a la justícia". Són els advocats August Gil Matamala, Rafael Calderón, Rosa Torre, Luis del Castillo, Jesús María Sánchez, Magda Oranich; les magistrades Matilde Aragó, Carme Guil i Montserrat Raga; el notari Eladi Crehuet; i el procurador Ramon Daví.

En el capítol de nomenaments, l'executiu ha restituït Francesca Guardiola com a delegada de la Generalitat als països nòrdics (Dinamarca, Noruega, Suècia, Finlàndia i Islàndia) i ha nomenat Marc Ramentol director general de Professionals de la Salut.