El Govern respecta la decisió d'Estrasburg, però espera que l'Estat també ho faci si hi ha condemnes "futures"

BarcelonaEl Govern de la Generalitat ha mostrat "respecte" aquest dimarts per la decisió d'Estrasburg de rebutjar el recurs de Forcadell contra la suspensió del ple del Parlament per aplicar els resultats de l'1 d'octubre, el 9 d'octubre del 2017. La portaveu de l'executiu, Meritxell Budó, però, també ha demanat a l'Estat que tingui la mateixa actitud si arriben, ha dit, sentències condemnatòries per vulneració de drets fonamentals en "un futur", en al·lusió al judici de l'1 d'octubre.

El primer partit de l'oposició, Ciutadans, en canvi, s'ha abonat en la decisió. "Les mentides de Carles Puigdemont i el colpisme no colen ni tan sols a Europa". El cap de files de Cs al Parlament, Carles Carrizosa, ha aplaudit la resolució d'Estrasburg i ha assegurat que el ple del 9 d'octubre era un "cop a la democràcia". "El colpisme va actuar al marge del dret i la democràcia", ha afirmat. També s'ha preguntat, irònicament, si ara l'independentisme dirà que se sent "reprimit" pel Tribunal Europeu de Drets Humans.

Torra compareixerà el 4 de juny per fer balanç del primer any de Govern

D'altra banda, Budó ha anunciat que el president de la Generalitat, Quim Torra, compareixerà el pròxim 4 de juny per fer balanç del seu primer any al capdavant del Govern. Així ho ha anunciat la portaveu de l'executiu, Meritxell Budó, que ha comparegut en roda de premsa després de la reunió del consell executiu. En la trobada del Govern d'aquest dimarts, els consellers de JxCat i ERC han valorat el resultat de les eleccions del 26 de maig, que han avalat, a parer seu, la coalició sobiranista de l'executiu.

"El sobiranisme ha guanyat de manera clara a Europa i als ajuntaments", ha afirmat Budó, que ha posat en valor que l'independentisme té possibilitat de governar "més de 700 alcaldies" dels 942 municipis de Catalunya. També ha assegurat que el resultat de les eleccions del 26 de maig no afecta l'estabilitat del Govern. La portaveu de l'executiu ha defugit valorar les aliances que es poden forjar a l'Ajuntament de Barcelona, tot i que ha dit que ERC i JxCat estaran en "contacte permanent" perquè hi ha diversos governs municipals en joc.

Sí que ha dit, però, que la preferència de l'executiu és que hi hagi "un alcalde o alcaldessa sobiranista" al capdavant de l'Ajuntament, sense entrar en com afectaria a l'executiu un acord entre els comuns i Esquerra. Tampoc ha aclarit qui creu que hauria de dirigir l'Ajuntament després del resultat a les urnes.

Budó sí que s'ha mostrat convençuda que tant Carles Puigdemont i Toni Comín com Oriol Junqueras –exiliats i empresonat– podran exercir com a eurodiputats perquè han sigut escollits de les urnes. Segons Budó, l'Eurocambra no actuarà com el Congrés de Diputats, que ha suspès ja els diputats presos sense una resolució del Tribunal Suprem.

Borrell considera la decisió d'Estrasburg "un reconeixement molt important al TC”

També el ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell, ha valorat avui la decisió d’Estrasburg que, al seu parer, suposa “un reconeixement molt importat” pel Tribunal Constitucional espanyol i un “suport al funcionament de la justícia espanyola”. Ho ha dit des del III Congrés Internacional sobre Escoles Segures on hi participa, i ha destacat com el tribunal europeu ha rebutjat de forma clara “els arguments formulats per l’independentisme, que tracta de desacreditar al sistema judicial espanyol”.

"És una notícia important perquè el Tribunal Europeu rebat tots els arguments de l'independentisme català sobre que aquesta decisió del TC era una limitació a la llibertat d'expressió i el funcionament del Parlament", ha insistit el ministre, que ha volgut subratllar que la resolució no procedeix “d’un comitè més o menys especialitzat” sinó del “màxim òrgan jurisdiccional”.

Per la seva banda, el Ministeri d'Exteriors ha publicat posteriorment un comunicat en què afirma que "el Govern d'Espanya pren nota" de la decisió del Tribunal, que declara inadmissible la demanda. En ell, detalla que el Tribunal considera que la limitació dels drets d'expressió i reunió que va implicar aquella decisió del TC "s'enquadra plenament en les potestats de restricció d'aquests drets en una societat democràtica per al manteniment de la seguretat pública, la defensa de l'ordre i la protecció dels drets i llibertats dels altres ", que preveuen els articles 10 i 11 de la Convenció Europea de drets Humans.

A més a més, destaca que també que Estrasburg hagi considerat sense base l'al·legació dels exdiputats als articles 3 i 6 del Protocol número 1 de la Convenció -dret a celebrar eleccions i dret a un judici justo-, considerant que la decisió de la taula del Parlament de Catalunya va suposar una "falta de respecte manifest" a les decisions del TC.