El TSJC inhabilita durant un any i vuit mesos els membres de la mesa del Parlament del 2017 i absol Boya

El tribunal té en compte que l'exdiputada de la CUP no va ser advertida pel Constitucional

_72A1459-01
Quim Bertomeu / Montse Riart / Núria Orriols
19/10/2020
6 min

BarcelonaUn Parlament pot debatre i aprovar resolucions sobre qualsevol tema excepte si el que pretén és saltar-se la llei i els seus membres tenen una prohibició expressa del Tribunal Constitucional (TC) de fer-ho. Aquesta és la sentència emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre els membres de la mesa del Parlament durant la tardor del 2017, a qui ha condemnat aquest dilluns per desobediència. Els magistrats han inhabilitat durant un any i vuit mesos els exvicepresidents del Parlament Lluís Corominas i Lluís Guinó, l'ex secretària primera Anna Simó i l'ex secretària quarta Ramona Barrufet per desobeir el TC i tramitar les anomenades lleis de desconnexió, i els imposa una multa de 30.000 euros a cadascun. Tots menys Guinó, que encara és diputat, estan allunyats de la primera línia política.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En canvi, el tribunal ha absolt la llavors diputada de la CUP Mireia Boya. Els magistrats han tingut en compte que Boya no havia rebut a títol personal cap advertència per part del Constitucional, a diferència de la resta de membres de la mesa condemnats, i que l'únic que va fer és exercir la seva iniciativa parlamentària.

La qüestió principal que s'ha jutjat és què podia fer i què no podia fer la mesa del Parlament en un dels moments més àlgids del Procés, el ple del 6 i 7 de setembre del 2017. Els membres sobiranistes de la mesa van decidir en aquell moment tramitar les lleis de desconnexió i celebrar els debats pertinents malgrat que tenien reiterades advertències per escrit del Tribunal Constitucional (TC) perquè ho evitessin. Durant el judici, un darrere l'altre van negar haver desobeït. El seu argument va ser que com a membres de la mesa no podien vetar cap iniciativa, fos constitucional o no, ja que havien de "protegir" els drets dels diputats a presentar-les. "Ni jo ni cap membre de la mesa vam tenir cap intenció de desatendre el TC", va assegurar Barrufet.

Aquestes explicacions, però, no han convençut el tribunal, que s'ha alineat amb la Fiscalia: ha considerat que els membres de la mesa havien d'evitar el debat perquè les resolucions i lleis en relació al Procés tenien la intenció de "vulnerar" l'ordre constitucional i tenien advertències dels tribunals. Així, argumenta que es tracta d'un delicte de desobediència perquè "es van negar obertament durant dos anys a donar el degut compliment a diverses resolucions dictades" pel TC.

"No hi ha cap dubte que el propòsit que va guiar l'actuació dels acusats en els mesos de setembre i octubre del 2017 va ser el de trencar, incomplir i transgredir les disposicions i els requeriments del TC que s'oposessin als designis de culminar un marc normatiu que permetés obtenir la independència de Catalunya i la seva constitució en forma de república", sentencien els magistrats.

Poc després de fer-se pública la sentència, el president del Parlament, Roger Torrent, criticava la resolució com un "nou atac al parlamentarisme i a la llibertat d'expressió". "Debatre, parlar i discutir lliurement qualsevol tema en seu parlamentària no és un delicte, és un dret", assegurava a Twitter.

Els límits de la inviolabilitat parlamentària

La sentència explica que la inviolabilitat dels diputats per poder debatre i expressar-se lliurament té uns límits que se sobrepassen quan els parlamentaris "actuen fora o al marge de l'exercici de les competències o funcions que els corresponen".

Segons la sentència, la inviolabilitat parlamentària no protegeix els actes que "tenen la finalitat d'incomplir la llei i la Constitució i les resolucions judicials fermes". A parer del tribunal, excloure la inviolabilitat parlamentària d’aquests actes "no violenta l’autonomia parlamentària" ni "compromet el dret de participació dels representants polítics", ja que aquesta prerrogativa "no es pot fer servir" d’argument en una cambra autonòmica per "vulnerar l’ordre constitucional".

El tribunal dona la raó a la Fiscalia en el fet que els condemnats van "propiciar sistemàticament" la tramitació parlamentària de diverses iniciatives que sobrepassaven el límit de la seva actuació com a parlamentaris perquè eren il·legals i a la vegada van rebutjar, també de manera "sistemàtica", les "fonamentades" reclamacions i objeccions dels partits polítics a l'oposició.

A l'hora d'argumentar aquesta tesi, però, els magistrats intenten defugir l'acusació que es tracta d'una "causa política" i deixen clar que "no s'ha jutjat [els membres de la mesa] per la seva ideologia". "El fet que els membres de la mesa siguin partidaris de la independència és perfectament assumible pel nostre ordenament jurídic i intranscendent per al nostre Codi Penal", diu el veredicte. Ara bé, afegeix que aquesta ideologia s'ha de vehicular a través de la reforma constitucional i que no fer-ho, obviant els avisos del Tribunal Constitucional, pot ser constitutiu de delicte.

Així imposa la mateixa condemna –excepte en el cas de Boya– que proposaven el ministeri públic i l'Advocacia de l'Estat, 20 mesos d'inhabilitació per una desobediència que els membres del tribunal asseguren que "pot qualificar-se, sense discussió, de manifestament continuada, obstinada, recalcitrant i persistent".

El valor del testimoni dels lletrats i l'oposició

Uns dels testimonis clau que subratlla la sentència són els lletrats del Parlament, que van tenir un paper protagonista durant el judici. El lletrat major quan es van produir els fets, Antoni Bayona –actual lletrat ras–, i el secretari general del Parlament, Xavi Muro, van defensar que la mesa sí que hauria d'haver frenat els debats. En definitiva, l'argument contrari als acusats. Muro, per exemple, va expressar que la mesa pot no admetre a tràmit certes iniciatives si són "palmàriament inconstitucionals". Tot i això, els lletrats també van donar una mica d'aire als acusats. Tots dos van expressar que el problema de fons és que, a partir del 2015 i a mesura que el Procés avançava, el Tribunal Constitucional (TC) va introduir un canvi de doctrina i va endurir el seu discurs contra el Parlament. Aquest canvi de doctrina va perjudicar els diputats jutjats.

En la sentència, el tribunal no ha volgut entrar en aquesta qüestió, i defuig si la doctrina del TC ha canviat arran del Procés. "El que es tracta de ressaltar és que tots els poders públics tenen l'obligació de complir el que resolgui el suprem intèrpret de la Constitució", conclou el veredicte judicial. També assenyala que els lletrats van advertir els acusats de desobediència, de manera que no poden al·legar desconeixement de les conseqüències dels seus actes".

La sentència també considera clau el testimoni dels representants unionistes de la mesa, com el representant de Cs José María Espejo-Saavedra. Remarca que van avisar els acusats de les eventuals responsabilitats penals en què podien incórrer, seguint els avisos del Constitucional.

El tribunal dona, alhora, valor "probatori" a les declaracions dels acusats de la mesa, però els acusa de "falta de responsabilitat" per "tergiversar la veritat" i fer ús del seu dret a no respondre les acusacions del ministeri fiscal, l'Advocacia de l'Estat i Vox.

L'absolució de Boya, conseqüències per a Gabriel i Rovira?

D'altra banda, el tribunal descarta condemnar Mireia Boya, exdiputada de la CUP, malgrat que va ser processada pel jutge del Suprem Pablo Llarena. Apunta que no va ser advertida pel Tribunal Constitucional de manera individual i que aquest no va limitar la iniciativa parlamentària dels diputats –Boya estava acusada per signar les proposicions de llei del referèndum i de transitorietat jurídica– ni advertir els parlamentaris sobre el sentit del seu vot.

Per tant, el TSJC opta per descartar el delicte de desobediència sent "conscient" que la seva absolució pot afectar la situació d'altres processats "en rebel·lia":"Som conscients que el que es decideixi sobre ella podria tenir conseqüències respecte a altres processats que es troben en rebel·lia i pendents de ser jutjats", diu el TSJC.

Podria això afectar a la situació de les úniques diputades exiliades Anna Gabriel (CUP) i Marta Rovira (ERC)? Fonts jurídiques, properes a Rovira, asseguren que en el cas de la secretària general d'Esquerra no, perquè està processada per rebel·lió -i no per desobediència- per part del Tribunal Suprem. En el cas de Gabriel, és una incògnita.

La diferència amb Carme Forcadell

La pena que el TSJC ha imposat aquest dilluns als membres de la mesa del Parlament contrasta amb la de la seva presidenta, Carme Forcadell. Mentre que el TSJC els ha condemnat per desobediència, l'expresidenta va ser sentenciada pel Suprem a 11 anys i sis mesos de presó per un delicte de sedició pels mateixos fets. Forcadell tenia les mateixes competències que Corominas, Barrufet, Guinó i Simó –no va exercir el vot de qualitat en cap moment–, però el Suprem li va atorgar un paper preponderant.

En una situació oposada es troba l'exmembre de la mesa Joan Josep Nuet. L'exmembre dels comuns i ara diputat d'ERC a Madrid va votar a favor de la tramitació de la llei del referèndum perquè pogués ser discutida al ple, però va sortir de la causa perquè és diputat al Congrés i ara l'ha d'encausar el Suprem.

stats