El jutge de l’1-O estreny ara el setge contra Aragonès

BarcelonaEl jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que investiga els preparatius del referèndum de l’1 d’octubre, torna a la càrrega. Després d’intentar incloure -sense èxit- l’ex secretari general de Vicepresidència Josep Maria Jové i l’ex secretari d’Hisenda Lluís Salvadó en la causa del Tribunal Suprem pel delicte de rebel·lió, ahir va reclamar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que els investigui, al costat del vicepresident del Govern, Pere Aragonès, aleshores secretari d’Economia. La inclusió del número 2 del Govern en la causa és la gran novetat perquè fins ara no havia estat imputat, tot i que la Guàrdia Civil portava mesos investigant-lo. El vicepresident, en una piulada al seu compte de Twitter, es va mostrar “serè i tranquil per la feina feta” i va deixar clar que persistirà en el seu compromís “d’assolir una Catalunya independent, socialment justa i econòmicament pròspera”. Ara serà la magistrada del TSJC Maria Eugènia Alegret l’encarregada de decidir si l’alt tribunal català -competent, ja que tots tres són ara diputats al Parlament- admet a tràmit la sol·licitud plantejada pel jutge de Barcelona, una demanda que no s’atendrà fins al setembre perquè l’agost és inhàbil.

La petició d’investigar Aragonès ve avalada per un informe que la Guàrdia Civil va enviar al juliol al titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Suñer, en què li demanava que seguís el rastre del cost de sis viatges a l’estranger que van efectuar entre el 2016 i el 2017 ex alts càrrecs del Govern, entre els quals Aragonès. L’institut armat sospitava que el seu propòsit era buscar vies de finançament exterior d’una Catalunya independent. A partir de la documentació intervinguda en diversos escorcolls, la Guàrdia Civil va detectar que en aquests viatges -en tres dels quals va prendre part l’ara vicepresident- hi va haver reunions amb polítics, directius d’entitats bancàries que operaven a escala internacional, responsables de fons d’inversió especialitzats en l’adquisició de deute sobirà i societats de qualificació de deute públic.

“S’ha pogut determinar que totes aquestes reunions van tenir com a principal objectiu tractar qüestions vinculades amb el futur finançament exterior d’una Catalunya independent”, advertia al jutge la Guàrdia Civil, que considera que el finançament d’aquests viatges podria implicar un delicte de malversació de cabals públics. L’informe feia referència als viatges a Irlanda, Flandes, Londres, Noruega i Eslovènia -dues vegades- en què van participar, entre d’altres, el mateix Aragonès, Salvadó -imputat en la causa-, l’exconseller Raül Romeva -empresonat per rebel·lió- i l’ex secretari general del Diplocat Albert Royo, també imputat.

La Guàrdia Civil va demanar llavors al jutge que requerís a la Generalitat el cost total dels viatges i que aportés totes les factures vinculades als desplaçaments així com els justificants de pagament dels bitllets d’avió, les despeses d’allotjament, les dietes abonades o qualsevol mena de despesa associada. També va sol·licitar que el jutge ordenés a la Generalitat que identifiqui les persones que van autoritzar els viatges; l’ordre del dia de les reunions realitzades; el nombre d’assistents a cadascun dels desplaçaments, i la memòria justificativa del motiu dels viatges i del seu resultat, així com la funció desenvolupada per cadascun dels assistents. Segons la Guàrdia Civil, malgrat que en aquests sis viatges hi van participar alts càrrecs adscrits a diferents conselleries, els temes que es van tractar “sempre es van circumscriure a competències pròpies de la conselleria de la Vicepresidència d’Economia i Hisenda”, dirigida llavors per Oriol Junqueras.

A part de buscar finançament exterior per a una hipotètica independència, l’objectiu d’aquests viatges seria, segons l’informe lliurat, “analitzar els sistemes tributaris d’altres països per desenvolupar una administració tributària suficientment sòlida i moderna que permetés la recaptació dels impostos bàsics necessaris per dotar de viabilitat econòmica una Catalunya independent totalment desconnectada de la resta d’Espanya”.

Salvadó i Jové, en el punt de mira

A diferència d’Aragonès, l’ex secretari general de Vicepresidència Josep Maria Jové i l’ex secretari d’Hisenda Lluís Salvadó sí que estaven imputats ja en la causa després de ser detinguts per ordre del jutge en el marc de l’operació de la Guàrdia Civil durant l’escorcoll a la seu d’Economia el 20 de setembre de l’any passat per intentar impedir la celebració del referèndum de l’1-O.

En ser escollits diputats d’ERC a les eleccions catalanes del passat 21-D, tant Jové com Salvadó, que van tenir teòricament un paper clau en la preparació de l’1-O des de la conselleria dirigida llavors per Junqueras, van passar a tenir la condició d’aforats, per la qual cosa la competència per a la seva investigació recau en el TSJC. Sobretot després que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena no atengués la petició del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona d’incloure Salvadó i Jové en la causa per rebel·lió. La fiscalia també havia fet la petició anteriorment, però Llarena també ho va rebutjar. En aquest segon cas, el magistrat va argumentar que no veia indicis de la seva participació en el delicte de rebel·lió i, per tant, va decidir que el seu cas es continués instruint a Catalunya. En aquella resolució, Llarena ja avisava que això es feia “sense perjudici” que les seves actuacions puguin comportar responsabilitats penals i que sigui el TSJC qui se’n fes càrrec donada la seva condició de diputats.

De fet, durant els escorcolls del 20 de setembre a la conselleria d’Economia, la policia va decomissar a Josep Maria Jové una llibreta Moleskine amb anotacions sobre els plans per arribar a la independència. Aquest document ha estat utilitzat per la Guàrdia Civil com a base de diversos informes durant la causa que investiga el jutjat d’instrucció número 13.

La resposta independentista

Després de transcendir la petició del jutjat d’instrucció número 13 al TSJC, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va “denunciar la persecució judicial contra els representants polítics i contra el moviment independentista” que té com a objectiu “aturar la lluita democràtica cap a la República Catalana i el dret a decidir”. Vilalta va exigir a l’Estat que “aturi la judicialització de la política” en una causa que va tornar a qualificar de “farsa”, i va posar sobre la taula la necessitat d’abordar el conflicte amb “solucions polítiques”.

El president de la Generalitat, Quim Torra, que va donar ànims a Aragonès amb una piulada al seu compte de Twitter, va insistir que no acceptarà “cap sentència en aquesta causa general contra els drets civils i el dret a l’autodeterminació de Catalunya”. La CUP també s’hi va referir i va atribuir aquest nou front judicial a l’espiral de repressió que pateix l’independentisme, que va considerar “l’única arma per fer callar la voluntat popular”. La voluntat del president espanyol, Pedro Sánchez, de “no obrir cap via judicial més”, que va traslladar en la seva intervenció posterior a l’últim consell de ministres abans de les vacances, es podria estroncar si el TSJC finalment accepta la petició del jutjat 13 i imputa Aragonès. I aquesta imputació no faria altra cosa que tensar encara més una tardor que ja s’albira calenta pel judici de l’1-O.