El TSJC rebutja l'ajornament per l'"interès públic intens" per fer les eleccions

BarcelonaDe moment de forma cautelar, però els arguments del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per mantenir les eleccions el 14-F ja es poden veure amb nitidesa en la interlocutòria que ha fet pública aquest divendres i on argumenta per què ha rebutjat les al·legacions de la Generalitat. Hi ha bàsicament tres motius principals, un dels quals directament relacionat amb la situació d’interinitat política: "S’ha valorat que hi ha un interès públic molt intens en la celebració de les eleccions suspeses, perquè si no se celebren s’obre un període perllongat de provisionalitat que afecta el normal funcionament de les institucions democràtiques". No tot en la resolució judicial, però, són males notícies per al Govern: no s’ha adoptat per unanimitat i compta amb el vot particular del magistrat José Manuel de Soler Bigas, que creu que seria més prudent posposar els comicis.

Com justifica el TSJC, doncs, aquest interès públic "intens" per mantenir el 14-F? Segons el tribunal, el fet que Catalunya no tingui president arran de la inhabilitació de Quim Torra, el Govern estigui en funcions i el Parlament estigui dissolt és una situació que afecta directament els "principis democràtics" i el "normal funcionament" de les institucions. Creu, doncs, que s’ha d’acabar amb la interinitat perquè els actuals consellers són "inamovibles" –no poden ser cessats pel vicepresident–, el control polític resulta limitat i l’activitat legislativa es limita a la convalidació de decrets llei, exposa. Aquesta situació, afegeix, es podria allargar fins i tot més enllà del 30 de maig perquè el mateix decret de suspensió del 14-F obre a la porta a un nou ajornament si així ho aconsella la situació sanitària. "Com més s’allargui la situació, més gran és el perjudici que es produeix per al normal funcionament de les institucions", conclou.

Manca de restriccions

Els altres dos motius que cita el tribunal per mantenir suspès el decret de la Generalitat són un de sanitari i un altre de jurídic. "Les mesures sanitàries actuals no limiten desplaçaments per activitats no essencials, així com l’efectiva implantació de mesures preventives per part de les administracions amb competència en matèria sanitària i electoral", diu el TSJC. És a dir, el tribunal creu que es pot anar a votar si actualment a Catalunya també es permeten els desplaçaments per anar al cinema, al teatre i als auditoris, a més de museus, biblioteques i sales d’exposicions; també a les piscines dels gimnasos o als bars, malgrat que en tots aquests casos hi ha limitacions específiques en aforaments i altres mesures per evitar contagis. El tribunal, però, no només assenyala Catalunya sinó també Madrid i l'estat d’alarma: el que es va aprovar el mes d’octubre no preveu la suspensió del dret a vot i recull explícitament la possibilitat de celebrar eleccions autonòmiques.

D’altra banda, també rebutja que el procés democràtic estigui en risc com a conseqüència de la pandèmia, un dels principals arguments de les al·legacions de la Generalitat –que argumenten que suspenen les eleccions per protegir el dret a vot–. "S’ha de rebutjar que el principi democràtic estigui en risc per la celebració de les eleccions quan, com en aquest cas, es compleix en allò determinat en el marc constitucional i legal", diu la resolució.

Els magistrats admeten que hi ha un percentatge d’electors afectats per la pandèmia, però afirmen que la preservació del seu dret a vot no passa per fer un ajornament de les eleccions –"no hi ha certeses sobre la situació sanitària de futur ni sobre el percentatge d’electors que puguin estar afectats [el 30 de maig]", diu la resolució–, sinó a través de la "implementació de mecanismes que permetin l’exercici del vot sense presencialitat". És a dir, el tribunal creu que correspon a l’administració de la Generalitat garantir el dret a vot de tots els ciutadans, estiguin o no contagiats.

Ajornament i vot particular

Malgrat que el tribunal deixa clar en la seva argumentació –encara que formalment no entri en el fons de la qüestió– que el seu primer escenari és que les eleccions del 14-F es facin, també deixa la porta oberta a donar la raó a la Generalitat i posposar les eleccions en la sentència del 8 de febrer, en plena campanya. "Aquesta decisió no implica que el tribunal obligui a votar irreversiblement el dia 14 de febrer ni és el tribunal qui ha fixat aquesta data", afirma en la resolució, i afegeix que manté provisionalment el 14-F "sense perjudici" del que pugui resultar també de "l’evolució de la pandèmia". I assenyala el camí per modificar el seu criteri: si hi ha "canvis substancials" en l’estat d’alarma vigent o més restriccions en l’àmbit sanitari.

És en aquesta escletxa que el Govern veu encara opcions que les eleccions no siguin el 14-F. Fonts governamentals interpreten que el tribunal deixa la possibilitat d’ajornar les eleccions a mercè de l’evolució de la pandèmia i que les autoritats catalanes i espanyoles prenguin mesures al respecte. Izquierda en Positivo, un dels partits sense representació que ha interposat el recurs al TSJC, també ha ofert a l'executiu retirar la petició de cautelars si s'avé a fer els comicis al març -informa Mireia Esteve-. Un punt que des de la Generalitat neguen. "Això no és el mercat de Calaf", ha reblat aquest divendres la portaveu de JxCat.

Oficialment, en un comunicat aquest divendres a la tarda la Generalitat ha posat en valor que el TSJC "no qüestiona" la facultat de l’executiu de posposar els comicis ni tampoc que signi el decret el vicepresident, Pere Aragonès. Dues de les qüestions que aquesta setmana havia criticat l’oposició, que el Govern ha convocat aquest dissabte el matí a una reunió tècnica amb el conseller d'Exteriors, Bernat Solé; el secretari general de Salut, Marc Ramentol, i el responsable de Processos Electorals, Ismael Peña. Des del Govern subratllen el vot particular del magistrat De Soler Bigas, que els dona la raó. El jutge, en un escrit molt breu, considera que la jornada electoral pot comportar un repunt en els contagis i que això afecta el dret a la vida, a la integritat física i a la igualtat, de manera que aposta per prioritzar aquests principis i no el dret a sufragi. Destaca també que l’ajornament s’ha assolit per consens dels grups parlamentaris.

Als tribunals, doncs, encara hi ha partit, però les formacions polítiques ja han començat a disputar el 14-F.