El TC treu pit de la seva resposta al Procés

MadridEl canvi de govern a l’Estat no ha fet virar ni un mil·límetre el discurs del Constitucional (TC). El tribunal de garanties espanyol té interioritzat el rol de mur de contenció del Procés, malgrat la marxa de Mariano Rajoy de la Moncloa. I en la seva memòria anual del 2017 es vanta d’haver defensat amb “celeritat” i “sense fissures la supremacia de la Constitució, la sobirania nacional i la indissoluble unitat de la nació espanyola” durant la tardor del 2017. És més, emfatitza que quatre de cada deu sentències dictades l’any passat sobre lleis autonòmiques van ser sobre normes catalanes. És a dir, un 41%: 16 del total de 39 sentències sobre lleis i disposicions amb força de llei de les comunitats autònomes. La memòria també presumeix d’haver emès des del 2014 “prop de dues dotzenes” de resolucions sobre sentències, interlocutòries i incidents d’execució que “configuren de manera clara” com s’ha de respondre a l’independentisme en l’àmbit judicial.

Per al president del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas, el 2017 ha estat marcat, “sense cap mena de dubte”, per la “situació viscuda a Catalunya”, així com per la “resposta jurídica” del TC amb “l’objectiu de preservar els límits que imposa la Constitució com a marc de convivència integrador de tots els espanyols”. A la memòria, d’un total de 262 pàgines, González Rivas destaca la impugnació de la llei del referèndum, de la llei de transitorietat i de la declaració d’independència. Considera que es tractava de lleis que “pretenien fundar un règim jurídic excepcional i que, proclamant la seva supremacia jurídica sobre qualsevol altra norma que pogués contradir-les, vulneraven obertament la Constitució i l’Estatut”.

El TC també considera que les lleis relacionades amb el referèndum de l’1-O “van pervertir l’exercici de l’autogovern, van ignorar la condició del poble espanyol com a únic subjecte constituent i van tractar en va de dotar de cobertura normativa accions que atemptaven directament contra els principis i valors constitucionals, en particular el principi democràtic que informa tota l’acció dels poders públics”.

És per això que el tribunal considera pertinent fer un balanç per escrit de tota la resposta judicial al Procés iniciada el 2014 amb la consulta del 9-N. Al seu parer, s’ha aconseguit “delimitar” el dret a decidir com a “aspiració política”. I insisteix que la Constitució espanyola, si no és reformada -una opció que posa sobre la taula fins a dues vegades-, no permet un “sistema de democràcia militant”. Finalment, assegura que el TC, tenint en compte “la gravetat” del Procés així com “el seu impacte en la societat”, sempre ha intentat actuar amb “celeritat, mesura, proporcionalitat” i atenent el “respecte a la situació política i al seu rol de garant jurídic de la Constitució”. En aquest punt veu imprescindible subratllar que la majoria de decisions sobre Catalunya s’han pres per “unanimitat”.

No es mulla sobre Puigdemont

Com que es tracta de la memòria del 2017, el Tribunal Constitucional no valora la decisió de vetar la candidatura de Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat, un recurs que va crear fissures en el mateix tribunal després que el Consell d’Estat respongués al govern de Mariano Rajoy que no podia vetar de manera preventiva el ple d’investidura. El TC ha acabat arxivant el recurs després de l’elecció com a president de Quim Torra.