“Quan té bona relació amb un company de cel·la, l’hi canvien”

BarcelonaSusanna Barreda, companya de Jordi Sànchez, és psicòloga. Tenen tres fills, la més petita acaba de fer onze anys. Mentre dura l’entrevista, rep una trucada de Sànchez des de Soto del Real. Està bé.

Aquesta setmana has vist el Jordi?

El vaig veure la setmana passada, però dimarts anirem a veure’l tota la família. Serà el primer cop que fem un vis-a-vis. Et deixen una sala, on almenys el pots tocar i parlar-hi durant dues hores. Com a màxim poden entrar-hi quatre persones. Fins ara només ens hem vist a través d’un vidre.

Hi pots parlar per telèfon?

Parlem durant tres o quatre minuts gairebé cada dia. Els presos tenen unes targetes [amb un límit de temps] i fan cues per accedir al telèfon. Hem après a anar per feina, em diu què necessita i si està bé.

I el seu dia a dia a la presó?

Camina molt pel pati, per compensar les hores que està dins la cel·la. Els horaris són molt rígids. A les vuit esmorzen, després tenen estona al pati, després poden anar a la biblioteca i van a dinar. A les set sopen i després els tornen a tancar.

Heu parlat del que és el més dur?

Així directament no, però és la falta de llibertat que té i que hagi sigut d’aquesta manera. La falta de relació amb els seus fills. De cop i volta una jutge ho ha decidit així.

Com va ser el moment en què t’assabentes de l’empresonament?

Va ser un dia molt llarg, vam estar tot el dia pendents i esperant com aniria. Ell enviava missatges, a vegades una mica més positius, altres no tant. Justament anàvem a sopar quan vam veure per la televisió que decretaven presó sense fiança i a casa va ser duríssim.

Teníeu present l’escenari?

En el fons penses que no arribarà.

La via d’escapament és escriure?

El Jordi tenia moltes ganes d’escriure i ara té temps. Li dic sempre que n’ha de sortir amb un llibre. Ell escriu, però a la cel·la tenen una llum molt fluixa que no serveix gaire ni per llegir ni per escriure.

Té bona relació amb els presos?

La relació que té amb els interns és bona. Tot el que surt són mentides. Li han canviat quatre cops el company, cada cop que veuen que té bona relació amb algú l’hi canvien.

Es poden veure amb Jordi Cuixart?

Només es poden veure els diumenges a missa, amb els interns d’altres mòduls. En el dia a dia no.

Li arriba l’escalf de la gent?

La gent està molesta, indignada. Si deixem que passi això, què més ens pot passar? L’important és denunciar-ho. No es tracta d’independència, sinó de drets humans.

¿Us heu posat en contacte amb les famílies dels altres presos?

Sí, s’ha començat a fer un grup de WhatsApp. És el primer pas.