La sala del Suprem rebutja la llibertat dels presos polítics
Els magistrats que jutjaran el cas segueixen la línia marcada per Llarena
MadridTot i que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor del cas que se segueix contra diversos polítics independentistes, ha perdut la competència sobre el cas, les decisions de la sala segona, que serà qui jutjarà el cas, a la tardor, segueixen la mateixa línia que les que prenia Llarena. Els magistrats han decidit aquest divendres denegar la llibertat sol·licitada pels presos polítics, en entendre que no s’han modificat els motius que els van dur a la presó provisional.
En concret, la sala denega a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Carme Forcadell sortir de la presó, en el primer contacte de la sala segona, encarregada del cas, amb les peticions de les defenses en aquest cas. Fins ara, s'havien pronunciat el mateix Llarena i la sala de recursos, tal com recorden els mateixos magistrats en la seva interlocutòria.
Entre els arguments de les defenses per sol·licitar la llibertat hi havia la decisió del tribunal de Schleswig-Holstein de no entregar l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per rebel·lió, com reclamava Llarena. La sala considera que aquesta decisió “no té incidència” en el procés espanyol i que el Suprem té “intacta” la seva capacitat jurisdiccional del suprem per enjudiciar el cas. “Qualsevol intent de dibuixar una línia jeràrquica que sotmeti les resolucions d’aquesta sala al criteri dels jutges provincials alemanya resulta manifestament improcedent i està condemnat al fracàs”, afirmen els magistrats, que recalquen diverses vegades que es tracta d’un tribunal “provincial”, malgrat que és el tribunal d’un dels estats de la federació alemanya.
També rebutja la sala l’argument de les defenses que s’havia produït un canvi en el context social que podia justificar una llibertat condicional, amb mesures de control, perquè “el procés penal no pot explicar-se com una realitat canviant en funció de l’atmosfera”, asseveren. I consideren que seria una “gravíssima deformació del significat mateix del procés penal en una societat democràtica” acceptar que la situació de llibertat o la falta d'aquesta dels encausats pugui ser "una basa més en un procés de normalització política”, amb referència a la nova etapa de diàleg entre els governs espanyols i català encetada les últimes setmanes i mesos.
Entre els arguments que justifiquen per a la sala el manteniment de la presó provisional hi ha la proximitat del judici oral i la fermesa de la interlocutòria de processament. Segons el seu raonament, com que ara ja coneixen la gravetat dels fets pels quals seran jutjats i el judici és a prop, el risc de fuga es manté o fins i tot s’incrementa. A més, consideren que les mesures com el control policial, les compareixences periòdiques als jutjats o els mitjans electrònics de control no són prou segures.
