La Fiscalia s'oposa a la llibertat dels presos electes i a la tramitació del suplicatori
El Suprem haurà de decidir demana permís a les Corts per seguir jutjant els diputats de JxCat i ERC
MadridEl tribunal del judici del Procés accelera el procediment per donar resposta als escrits que ahir van presentar els presos escollits al Congrés i al Senat, en què demanen la seva llibertat per assistir a les cambres i insten el Tribunal Suprem a tramitar el suplicatori. Aquest dimecres es va donar trasllat a les acusacions i aquest dijous al matí la Fiscalia ja ha informat que s'oposa a aixecar les mesures cautelars dels presos electes de JxCat i ERC i també a la petició a les Corts espanyoles per seguir jutjant-los. El suplicatori consisteix en una sol·licitud a les cambres perquè autoritzin si s’ha de continuar una causa judicial oberta contra membres del poder legislatiu.
El ministeri públic sosté que la situació de presó provisional d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull era anterior a la decisió de presentar-se a les eleccions del 28 d'abril, de manera que ja eren "perfectament conscients que l'exercici del dret a la participació política estava condicionat". La Fiscalia reitera els arguments pels quals es va denegar la llibertat als acusats fa unes setmanes i considera que amb el judici en marxa la presó provisional té encara més consistència perquè un possible risc de fuga tindria "perjudicis irreparables".
Després d’uns quants dies de deliberació entre els equips jurídics de JxCat i ERC, finalment es va imposar la tesi de proposar al tribunal que tramiti el suplicatori en virtut de la immunitat de què gaudeixen els diputats electes. Dimarts al vespre, un cop obtinguts els certificats de les juntes electorals provincials, els advocats d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull van enllestir els escrits. “La separació de poders és això: qui té la potestat de decidir si s’ha de continuar processant són les Corts”, va apuntar ahir el lletrat Jordi Pina.
En el seu escrit, l’advocat de JxCat defensa que es reuneixen les condicions per presentar aquesta iniciativa, tot i que no hi ha cap precedent que s’hagi tramitat el suplicatori en una causa en què l’implicat ja es trobés amb el judici en marxa. En principi, es preveu per a aquells que ja tenien un càrrec públic abans de ser processats. “Entenent que el procés penal culmina amb la sentència ferma, això permet concloure que la immunitat s’estén durant tot el procediment, incloent-hi així aquells diputats o senadors que són proclamats electes amb posterioritat a ser processats”, sosté Pina.
La Fiscalia, però, es mostra contundent i assenyala que la tramitació del suplicatori només es preveu abans que es dicti la interlocutòria de processament, però en cap cas amb el judici ja iniciat. "Suposaria una ingerència en l'exercici de la jurisdicció", considera el ministeri públic si el poder legislatiu es pronunciés sobre la causa del Procés un cop ja ha entrat en la seva fase decisiva.
Doctrina del TC i el TEDH
L’altra pota de les sol·licituds dels electes és la necessitat de sortir en llibertat per desenvolupar les seves funcions sense “interferències”, un aspecte sobre el qual Andreu Van den Eynde fa especial èmfasi en el seu escrit. Apel·la a la doctrina del Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans per subratllar que estan en joc els drets no només de les persones escollides sinó dels ciutadans a qui han de representar. La decisió queda en mans del Suprem, que s’haurà de pronunciar presumiblement a principis de la setmana vinent. Les conseqüències en cas de tramitar-se serien múltiples: la possible suspensió del judici -amb les afectacions que això tindria per a la resta d’acusats-, a més de traslladar el debat als partits, que són els encarregats de decidir si el Suprem ha de continuar jutjant el Procés.
