El Suprem ajornarà al gener el judici contra els líders sobiranistes
El tribunal s’inclina per no habilitar el mes d’agost per fer tràmits
MadridL’objectiu de celebrar el judici oral pels delictes de rebel·lió, malversació i desobediència a finals d’octubre o principis de novembre del 2018 no podrà complir-se. Fonts judicials asseguren a l’ARA que el Tribunal Suprem treballa amb la data del gener del 2019, una hipòtesi que coincideix amb la decisió del tribunal de l’Audiència de Schleswig-Holstein d’ajornar sine die la decisió sobre l’admissibilitat de l’extradició de Carles Puigdemont, una resolució comunicada aquesta setmana a Espanya a través de l’Eurojust, l’organisme de coordinació judicial europea.
La idea de començar el judici al ple de la sala segona del Suprem a la tardor partia de l’objectiu del magistrat instructor, Pablo Llarena, de finalitzar la investigació durant el mes de maig, expliquen les fonts. El tancament de la instrucció, en canvi, no arribarà fins a finals de juliol. Dilluns o dimarts vinent Llarena informarà el Parlament sobre l’aplicació de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal per suspendre set diputats processats per rebel·lió amb presó “decretada” (Puigdemont i Toni Comín) o en “situació de presó” (Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez). I més tard dictarà la interlocutòria de conclusió del sumari, una decisió que pot ser recorreguda davant del jutge.
El Suprem tenia previst habilitar el mes d’agost -mes de vacances dels jutges i agents judicials- perquè les acusacions i les defenses procedissin a presentar els seus escrits, però fonts judicials assenyalen que aquesta idea ha sigut descartada. Una vegada el jutge dicti aquesta interlocutòria -una resolució molt breu-, elevarà en algun moment del mes de juliol el sumari al que acabarà sent el tribunal que jutjarà els processats.
Aquest tribunal està format per cinc dels membres de la sala d’admissió de querelles: el president de la sala, Manuel Marchena, i els magistrats Luciano Varela, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo i Antonio del Moral. La sala d’admissió va admetre el 31 d’octubre del 2017 la querella presentada per l’aleshores fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza. Tot i que el magistrat Antonio del Moral forma part de la mateixa sala, no va participar en l’admissió de la querella per rebel·lió, ja que va entrar amb posterioritat per substituir Julián Sánchez Melgar, que va ser nomenat fiscal general de l’Estat quan Maza va morir sobtadament. A aquests cinc membres s’hi afegiran dos més, com és habitual en els casos rellevants. I només queden dos jutges més a la sala segona: Ana Ferrer i Andrés Palomo.
Tot a punt a finals de novembre
Si finalment no s’habilita el mes d’agost, el tribunal donarà deu dies al setembre a les acusacions per posicionar-se i, seguidament, deu dies més a les defenses. A continuació dictarà l’obertura del judici oral i, acte seguit, donarà cinc dies a les acusacions i cinc més a les defenses per pronunciar-se i proposar les proves que considerin pertinents. Durant la segona quinzena d’octubre el tribunal respondrà a les parts i assenyalarà la data del judici oral.
La citació als acusats, testimonis i pèrits i la preparació de la vasta prova documental exigirà un nou termini d’uns deu dies. Tot això traslladaria el procés a finals de novembre. “Començar el judici a principis de desembre i interrompre’l per Nadal no té cap sentit. No se sol fer perquè seria inevitable trencar les sessions del judici. Per tant, sembla de sentit comú que l’inici del judici s’ajorni al gener del 2019 i acabi al març”, expliquen les fonts.
Mentrestant, a Alemanya els jutges ja han superat el termini estàndard de 90 dies des que Puigdemont va ser detingut, el 25 de març. Però la complexitat del cas i el fet que el magistrat Pablo Llarena hagi enviat nous documents, a requeriment de la fiscalia alemanya, els dies 25 i 26 -per tant, fora de termini-, exigeix una pròrroga.
