Turull demana al Suprem que el deixi en llibertat perquè encara és a temps de ser investit

MadridPrimer intent dels nous presos polítics per sortir en llibertat, però amb poques expectatives d'èxit per part de les seves defenses. El conseller de la Presidència, Jordi Turull, i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell han demanat en persona davant de la sala d'apel·lacions, l'encarregada de revisar les decisions del jutge Pablo Llarena, que els deixi sortir de la presó. Turull ha reiterat que considera que és un pres polític arran de la decisió d'enviar-lo a Estremera "enmig de la investidura". A més, el diputat de Junts per Catalunya ha demanat que el deixin el llibertat perquè encara és a temps de ser investit president de la Generalitat i demostrar que el seu programa és de "diàleg, diàleg i diàleg", d'acord amb el que ha explicat el seu advocat, Jordi Pina. Al seu torn, Forcadell ha destacat que va prendre les mateixes decisions que la mesa del Parlament i que és l'única empresonada i processada per rebel·lió tot i no haver fet ús mai del seu vot de qualitat, tal com ha explicat la seva advocada, Olga Ardariu, en sortir de la vista.

A les 11.40 h ha començat la vista a la sala d'apel·lacions del Suprem per revisar també els empresonaments de Dolors Bassa, Josep Rull i Raül Romeva, que van ingressar de nou a la presó el 23 de març. Tots ells han demanat no ser traslladats d'Estremera i Alcalá-Meco, respectivament, i ser representats pels seus advocats perquè no confien que els tres magistrats que conformen la sala facin cap canvi sobre les mesures cautelars. Està previst que resolguin divendres, després que tant la fiscalia com l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular, representada pel partit d'extrema dreta Vox, hagin demanat mantenir la presó incondicional.

És el primer cop que la sala d'apel·lacions revisa els empresonaments de tots ells, ja que qui els va enviar inicialment a la presó va ser la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela i qui els va deixar en llibertat sota una fiança de 100.000 euros al novembre va ser el jutge Llarena. Ara els magistrats Francisco Monterde, Miguel Colmenero i Alberto Jorge Barreiro estudien els recursos presentats per les defenses en contra de la decisió de Llarena. Tots els presos estan encausats per rebel·lió i malversació menys Forcadell, que està processada només per rebel·lió.

En un tuit, el conseller Josep Rull ja va anticipar ahir que a última hora havia optat per no ser traslladat al Suprem perquè considera que aquesta vista és un tràmit per poder esgotar totes les instàncies judicials a Espanya i recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). "Presentem l'apel·lació bàsicament per anar amb més arguments a Estrasburg", va assenyalar. És el mateix camí que ja han emprès la resta de presos polítics. El primer a fer-ho va ser el vicepresident, Oriol Junqueras, el 5 de gener. Després del cop de porta a la seva llibertat de la sala d'apel·lacions –que subscriu sempre fil per randa les decisions de Llarena–, Junqueras va recórrer al Tribunal Constitucional amb l'objectiu d'esgotar totes les vies legals.