La moció fallida de Vox escenifica el divorci de la dreta espanyola

MadridSemblava que tot seguiria igual al Congrés després dels dos dies de debat de la moció de censura menys votada de la recent democràcia espanyola, però l’opa hostil que va dissenyar Vox contra el PP amb la presentació de la iniciativa ahir va agafar una nova dimensió. Pablo Casado va sorprendre l’hemicicle explotant contra el discurs i la figura de Santiago Abascal. La moció, doncs, més enllà de reforçar Pedro Sánchez, que es converteix en el president que ha resultat més avalat en un debat d’aquestes característiques, va escenificar el divorci de la dreta espanyola. Ara el temps dirà si l’enfrontament públic entre Casado i Abascal se substancia en alguna cosa més que retòrica. De moment, el president espanyol ja va posar sobre la taula la primera prova de foc amb l’anunci de la paralització de la polèmica reforma exprés de la llei per escollir el Consell General del Poder Judicial per negociar amb el PP.

El debat de la moció de censura va començar dimecres amb Abascal i el seu candidat a Catalunya, Ignacio Garriga, convertint el Congrés en un aparador electoral del seu discurs ultra. I va acabar ahir amb Vox quedant-se totalment sol. Només els 52 diputats del partit d’extrema dreta van votar a favor de la candidatura d’Abascal. La resta de l’hemicicle, 298 diputats, van votar-hi en contra. No va haver-hi ni una sola abstenció. Ni la de l’exportaveu del PP Cayetana Álvarez de Toledo, que havia demanat a Génova no votar el mateix que el govern de coalició. Casado va guardar un secretisme absolut i els seus diputats no van saber el sentit del vot fins que no va parlar des de la tribuna. El seu equip assegurava ahir que es tractava d’un punt d’inflexió en l’estratègia dels últims mesos, però cal tenir en compte que tornant de l’estiu Casado ja es va vestir de moderat amb el relleu d’Álvarez de Toledo i va seguir amb la mateixa línia dura.

La Moncloa va celebrar ahir el canvi de to de Casado però també va reclamar que no fos només “teatre” per justificar el vot en contra a la moció de censura. El sector moderat del PP, amb veus com Borja Sémper, que al gener van deixar la política activa cansat de la deriva de Casado sobretot després de la foto de la plaça Colón de Madrid, van celebrar la notícia. En canvi, Álvarez de Toledo va considerar un error l’atac “ ad hominem ” a Abascal. “Em pregunto si el procés que ha començat avui porta a la voladura de Vox o només a la voladura dels ponts amb els votants de Vox”, va dir en un vídeo dirigint-se als votants i exvotants del PP.

“Fins aquí hem arribat”

El clam de “fins aquí hem arribat” de Casado va obrir la veda a una llarga invectiva en contra de l’extrema dreta. Per buscar-se un forat, el líder del PP va posar Vox i el govern de coalició, així com els socis d’investidura de Sánchez, en un mateix calaix i va acusar Abascal d’estar donant oxigen a la Moncloa. “Votarem no perquè diem no a aquesta Espanya de garrotades, de blanc i negre, de trinxeres, d’ira i de por”, va assenyalar el líder del PP, que va parlar de l’executiu de coalició com el pitjor en els últims 40 anys d’història i no 80, com assegura Vox fent bona la dictadura franquista. Si Sánchez ha jugat durant mesos a parlar d’Abascal i Casado com una sola persona, ahir el líder del PP ho va fer amb Sánchez i Abascal, considerant que fan una “simbiosi perfecta”, i va presentar el seu partit com una formació “reformista” i “centrista” enfront de “rupturistes” i “radicals”.

Abascal va acusar el PP de “col·locar-se en una equidistància impossible” i va recordar que estaven en joc els governs de Madrid, Andalusia i Múrcia. Tot i dir Abascal que Casado podia estar tranquil en aquest sentit, l’ona expansiva del debat tardava poc a arribar a Andalusia, on Vox va suspendre la negociació pressupostària. Poc després arribava a l’Ajuntament de Múrcia, on van presentar una esmena a la totalitat als comptes. I a Madrid un dels diputats ultres demanava a la presidenta Isabel Díaz Ayuso que “no mossegui la mà” del grup que li va permetre la investidura.

Casado es va espolsar responsabilitats i ahir es va preguntar quina alternativa tenia Abascal a donar el govern al PP. Des de Ciutadans, el seu portaveu al Congrés, Edmundo Bal, reclamava “sentit d’estat, altura de mires i responsabilitat” a Vox per mantenir els pactes a nivell autonòmic.

Un discurs “brillant”

L’estratègia de Casado va sorprendre tothom, també a la Moncloa. Tant Sánchez com gairebé tots els ministres, que s’han bolcat en ple en aquesta moció, van assistir com a espectadors al divorci de la dreta espanyola. El vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, va haver d’improvisar el seu discurs perquè havia preparat una dura rèplica al PP -en les mocions de censura qualsevol membre de l’executiu pot intervenir en qualsevol moment-. El líder d’Unides Podem va considerar que Casado havia fet un discurs “brillant”, però també li va retreure que arribava “tard”.

A Sánchez ja només li va quedar sortir amb un últim torn de paraula. “Vostè està sol i no és el salvador d’Espanya”, va etzibar a Abascal. Reforçat pel resultat de la votació, el govern de coalició ultima els serrells d’avantprojecte de llei de pressupostos amb la intenció d’aprovar-los la setmana que ve al consell de ministres. Els necessita per garantir la supervivència de la legislatura. Ha quedat constatat que els números no donen per derrocar-lo, però necessita mantenir una majoria per arribar al 2022.