Sànchez canvia d’estratègia i avui no recorrerà al TEDH per ser investit

JxCat estudia una querella per prevaricació contra la decisió de Llarena

El president de l’ANC,  Jordi Sànchez, a l’entrada  de l’Audiència Nacional.
Núria Orriols
12/03/2018
3 min

BarcelonaCanvi d’estratègia. De moment Jordi Sànchez no demanarà al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que adopti mesures cautelars per permetre la seva investidura com a president de la Generalitat. Malgrat haver-ho anunciat divendres després de conèixer la prohibició del jutge Pablo Llarena de presentar-se a la investidura, els dubtes sobre la viabilitat de la seva petició han fet repensar el guió de la defensa: primer de tot recorrerà la interlocutòria del jutge a la sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem, seguint el curs normal per esgotar les instàncies judicials dins l’estat espanyol. No és la única via que busca l’independentisme contra Llarena: JxCat també explora presentar una querella per prevaricació. “Ho estem estudiant, no es pot improvisar”, va dir ahir el vicepresident del Parlament, Josep Costa, que a través de les xarxes socials ha defensat que ho faci el mateix Parlament.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La sol·licitud de mesures cautelars és una via excepcional prevista a l’article 39 del reglament del tribunal europeu que només s’ha concedit fins ara en casos que està en joc el dret a la vida o la integritat física, tot i que en els últims anys s’ha ampliat el ventall i s’ha activat en casos de desnonaments. De fet, la defensa del vicepresident, Oriol Junqueras, va demanar mesures cautelars per acudir a la sessió constitutiva i se li van denegar. Ara bé, el gir en la defensa judicial també té un efecte polític: torna a sembrar la incògnita sobre el ple d’investidura. El president del Parlament, Roger Torrent, va ajornar el debat fins que el TEDH resolgués sobre les cautelars -ho fa amb un màxim de 48 hores-, i això donava marge perquè el ple es fes aquesta setmana. Si ara s’opta per esgotar primer les instàncies de dins l’estat espanyol per fer viable el recurs, el temps fins a una nova convocatòria es pot allargar: després del Suprem, Sànchez hauria d’acudir davant el Tribunal Constitucional -que va denegar-li l’alliberament però no es va pronunciar sobre el permís penitenciari- i després presentar una demanda a Estrasburg.

Els plans d’investidura, enlaire

Després de conèixer la decisió de Sànchez, fonts del govern espanyol recollides per Efe van demanar a Torrent que proposi un candidat “viable” a la presidència de la Generalitat i van acusar l’independentisme de no “prendre’s seriosament la vida dels catalans”. Hores abans Torrent havia criticat des de Vic que les decisions judicials condicionin qui ha de ser investit, i va assegurar que no permetran que “qui decideixi el president de la Generalitat siguin els jutges en lloc de la ciutadania”. Ara bé, aquesta variable ha sigut determinant fins ara: primer amb Carles Puigdemont -el Tribunal Constitucional va vetar preventivament la seva elecció a distància i va condicionar al permís del Suprem que es pogués sotmetre a la investidura- i ara amb Sànchez, pres, a qui el jutge ha prohibit acudir al Parlament.

Davant d’aquest escenari, l’independentisme i sobretot Junts per Catalunya estan en una nova dicotomia: mantenir Sànchez o tornar a posar un altre nom sobre la taula. Ahir el líder dels comuns, Xavier Domènech, els va acusar d’“estar jugant a posar un candidat rere l’altre” i els va reclamar acabar amb el bloqueig. Des de JxCat, però, admeten que encara no hi ha una decisió presa: fonts de la llista defensen mantenir Sànchez fins a tenir una decisió dels tribunals ferma, altres presentar Jordi Turull o Josep Rull, i des dels independents de JxCat advoquen per tornar al punt de partida amb Carles Puigdemont, encara que això impliqui noves eleccions. El mateix president i ahir la consellera Clara Ponsatí han tret ferro al fet que la ciutadania hagi de tornar a les urnes. Tant si es manté Sànchez com si es posa sobre la taula un altre nom, el cantidat ha de tenir el suport de la CUP per poder ser investit. Junqueras va demanar ahir als cupaires en una entrevista a El Punt Avui que siguin “part de la solució i no del problema”. La resposta va arribar: “Estem lluny dels mínims per posar-nos d’acord”, va assegurar el diputat de la CUP Carles Riera a Catalunya Ràdio.

Davant l’actitud dels cupaires, que exigeixen que es faci efectiva la República, ahir els socialistes van censurar que la majoria parlamentària torni a dependre d’ells i van instar Puigdemont i el conseller Toni Comín -exiliats- a deixar l’escó perquè JxCat i ERC tinguin la majoria al ple (amb una abstenció de la CUP, sumen un escó més que l’oposició). Aquesta opció, però, de moment no està sobre la taula de JxCat.

stats