La moció de Sánchez assegura un terratrèmol polític a Espanya

MadridMil vegades enterrat abans d’hora, Mariano Rajoy tem que, aquest cop sí, el seu final polític sigui a prop. L’incombustible president del govern espanyol arriba a la moció de censura que Pedro Sánchez ha plantejat contra ell, i que es debat avui i demà al Congrés, en una situació molt diferent de com va arribar a l’anterior moció, de Pablo Iglesias, fa un any. Aleshores va protagonitzar un debat coratjós, del qual -ho sabia quan va començar- en sortiria camí de la Moncloa. Aquest cop, en canvi, no té lligats els suports per continuar al càrrec, mentre que el líder socialista hi arriba amb possibilitats creixents d’acabar victoriós en l’arriscada jugada que va plantejar, per sorpresa i sense avisar els seus, fa només una setmana. Però, a més, sigui quin sigui el resultat de la moció, el terrabastall causat per la sentència de la Gürtel i el moviment del PSOE assegura l’obertura d’un nou cicle polític a Espanya.

La clau de volta continua sent el PNB. Els nacionalistes bascos, atrapats entre el rebuig a la Gürtel i la voluntat de complir amb la paraula donada al PP amb els pressupostos, i el gust per l’estabilitat política i les ganes de frenar Albert Rivera, continuen desfullant la margarida, i decidiran avui mateix què faran. Però al PP i al govern espanyol regnava ahir el neguit. “Com estaries tu si algú de qui depèn el teu futur et digués que no té clar què vol fer?”, responia ahir un dirigent popular a la pregunta de si estaven nerviosos per la possibilitat de perdre la moció. El partit va transitar des del pessimisme moderat fins al pessimisme indissimulat, perquè Rajoy, que va comandar directament les negociacions amb el president del PNB, Andoni Ortuzar, no va arrencar-li en cap moment el compromís de girar l’esquena a Sánchez.

Els jeltzales reuniran avui el seu òrgan executiu, l’Euzkadi Buru Batzar, per decidir el sentit del seu vot, i van actuar com un frontó davant de tots els rumors, que es van multiplicar pels passadissos del Congrés durant tota la jornada. L’única versió oficial és que encara no hi ha res decidit. I algunes fonts parlamentàries explicaven que la direcció del partit va defensar durant el dia d’ahir l’abstenció a la moció -que barraria el pas a Sánchez i asseguraria la continuïtat de Rajoy-. Però les pressions internes i externes als nacionalistes bascos per bascular cap al sí eren intenses.

Qui va agafar una nova volada en aquest debat va ser el PDECat. El diputat d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va deixar clar de bon matí, durant la sessió de control a Rajoy, que votarien a favor de la moció de censura, i això deixava els demòcrates en una posició decisiva, juntament amb els nacionalistes bascos. I van emular l’estratègia del PNB. “No tenim cap pressa per dir què votarem”, explicaven fonts de la formació, que van mantenir reunions a diverses bandes. La coordinadora general del partit, Marta Pascal, corria ahir pel Congrés de Diputats, de reunió en reunió, mentre que el president de la Generalitat, Quim Torra, gestionava la posició amb els diputats a Madrid i Carles Puigdemont.

Les reunions més decisives dels demòcrates van ser amb el PSOE i el PNB. Els jeltzales van intentar consensuar amb els independentistes una posició comuna en la moció, inicialment empenyent cap a l’abstenció, per no assumir en solitari el cost de mantenir Rajoy a la Moncloa. I dins del PDECat van conviure visions contraposades: les bases estiraven des del cap de setmana cap al no, des de Berlín arribaven aires d’abstenció, i la direcció i el grup parlamentari al Congrés -separat de JxCat- s’inclinaven pel sí, que amb el pas de les hores era l’escenari amb més números. Tot i així, els demòcrates van assegurar que s’esperaran a escoltar el discurs de Sánchez abans de decidir-se, amb la prevenció que el líder socialista, abonat als excessos verbals contra l’independentisme, es pugui passar de frenada. Però fins i tot algunes fonts apuntaven a la possibilitat d’entrar en una negociació amb Sánchez sobre aspectes concrets, fet que xocaria amb el que mantenen els socialistes, que es neguen a donar contrapartides als independentistes.

Sigui com sigui, el PNB va acabar desvinculant la seva posició de la de qualsevol altre partit. Això sí, si finalment el PDECat opta pel sí, haurà d’assumir uns costos més alts, perquè sostindria en solitari un president -Rajoy- que es perfila com l’aposta perdedora, fins i tot en el cas de derrota de la moció de Sánchez.

I és que tots els escenaris que s’obren a partir de dissabte dibuixen un horitzó d’inestabilitat, i pinten bastos per a l’actual inquilí de la Moncloa. Podem i Ciutadans ja han posat sobre la taula una segona moció “instrumental” que serveixi per convocar eleccions i que, tot i els dubtes legals, posaria el PSOE en dificultats per votar-hi en contra, després d’impulsar-ne una per expulsar Rajoy per “raons ètiques”. Les pressions al president espanyol perquè en cas de superar la moció posi una data d’eleccions el tenen contra les cordes. L’escenari de resistir el cos a cos amb Rivera al qual aspirava el líder popular després d’aprovar els pressupostos ha quedat dinamitat, i tots els pronòstics apunten que les eleccions generals seran aviat.

Rajoy no pensa a dimitir

El moviment defensiu que va estar ahir en boca d’alguns dirigents populars passava per la possibilitat que Rajoy dimitís abans de la votació de la moció, per evitar quedar descavalcat. Això obriria un panorama desconegut a Espanya. La moció decauria, i el president espanyol podria triar quedar-se en funcions fins a la investidura d’un nou candidat, o delegar les funcions en Soraya Sáenz de Santamaría. Però igualment, en aquest cas, caldria obrir una ronda de consultes amb el rei per triar un president en plenes capacitats i, en cas que no se’n trobés un de viable (sembla difícil imaginar que el PSOE es pogués tornar a abstenir a un candidat popular, i caldria veure si Sánchez reuniria els suports necessaris en un debat d’investidura), el país s’abocaria també a les eleccions automàtiques.

Tot i la insistència del rumor de la dimissió, fonts de la Moncloa i del PP ho van descartar. “Rajoy no s’ha plantejat mai dimitir. Primer, perquè no ha fet res que ho justifiqui, i dimitir seria reconèixer la culpa, i, segon, perquè la dimissió només empitjoraria les coses”, van explicar fonts del govern espanyol, que argumentaven que en cas d’un debat d’investidura Sánchez passaria de necessitar diputats per ser investit a poder-ho ser en segona ronda amb majoria simple. És a dir, el moviment serviria per allargar l’agonia, però no per fer que el PP conservi el control de les institucions, i conduiria també el país cap a les eleccions anticipades.

Passi el que passi demà, un cop s’hagin recomptat els vots dels diputats, la política espanyola no tornarà a la situació de fa dues setmanes. S’obrirà davant de Mariano Rajoy un camí, més o menys tortuós, cap a la sortida.