Sànchez torna a demanar permís a Llarena per poder assistir al ple d'investidura de divendres
Esgrimeix la resolució de l'ONU en què insta Espanya a garantir els seus drets polítics
MadridL'advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, ha registrat aquest dimarts al matí al Tribunal Suprem una nova petició al jutge Pablo Llarena perquè el seu client pugui assistir al ple d'investidura de divendres a les 10 h al Parlament. En l'escrit, esgrimeix els mateixos arguments que ja va defensar el 26 de març després de la interlocutòria de processament i la nova resolució de presó provisional. Jordi Pina inclou així la resolució de les Nacions Unides en què insta Espanya a respectar els drets polítics de Sànchez i la decisió de Torrent de convocar una segona volta de la votació, ja que Llarena encara no els ha respost a l'escrit enviat fa més de dues setmanes.
En concret, demana dues mesures. Per una banda, que s'acordi la llibertat provisional de Sànchez amb l'objectiu que pugui assistir al ple d'investidura. I, segon, si no es deixa en llibertat el candidat a la presidència de la Generalitat, que se li permeti un permís penitenciari. En aquest sentit, Sànchez al·lega que si Espanya no rectifica vulnerarà el pacte internacional.
El 9 de març Llarena ja va denegar a Sànchez poder sortir per assistir al ple. Llavors Torrent va decidir suspendre la investidura i es va optar pel pla C: investir el diputat Jordi Turull. De fet, l'expresident de l'ANC va plantejar davant Llarena mateix l'opció de deixar l'acta de diputat per poder sortir de la presó. Però, després que es confirmés que se'l jutjarà per rebel·lió i malversació i Llarena confirmés la seva presó provisional, el 26 de març la seva defensa ja va anunciar —en un nou escrit— que Sànchez tornava estar disposat a optar a la investidura després de la resolució del comitè de l'ONU.
En una carta firmada el 5 d'abril des de Soto del Real, Jordi Sànchez va confirmar formalment que acceptava ser candidat, de nou, a la presidència de la Generalitat. Junts per Catalunya va impulsar la seva candidatura per posar a prova Llarena després del pronunciament del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides.