Roger Torrent: “La suma de sensibilitats del 3-O és l’horitzó per eixamplar la base”

BarcelonaComença un curs polític amb presos polítics i el preludi de la polèmica dels llaços grocs. El president del Parlament, Roger Torrent (Sarrià de Ter, 1979), en serà un dels protagonistes.

Aquesta setmana ha anat a Lledoners. Com ha vist els presos?

Bé, tot i les circumstàncies. Políticament molt actius i lúcids, amb moltes ganes de plantejar idees per al futur del país. I amb la voluntat compartida de trobar la unitat d’acció imprescindible per afrontar el que vindrà.

Com veuen els presos la tardor?

Intensa políticament. Les efemèrides recordaran el que va viure el país, el que els ha dut a la presó. Són plenament conscients que el judici ha de servir per demostrar que les urnes no poden ser mai delicte i per denunciar la repressió.

Vostè va anar amb Torra a la presó. ¿Van parlar amb els presos de la con ferència que farà el president?

El president va poder traslladar-ne les línies mestres als presos i als partits. Veurem en els pròxims dies com es concreten les idees i la unitat d’acció necessària.

El president parlarà de no acceptar la sentència de l’1-O.

És una farsa judicial que no s’aguanta per enlloc. Qualsevol sentència que vingui d’aquesta falsedat no la podem acceptar de cap manera.

I això com es tradueix a la pràctica?

Veurem quina proposta fan el president i el Govern. Hem d’aprofitar el judici per denunciar la situació d’injustícia i la repressió. No només de portes endins, internacionalment.

¿Han parlat amb el presos de la part més política del judici?

Són plenament conscients que aquesta és una causa política i que han de tenir algun discurs polític sobre l’1-O i el que representa. En el fons és un judici a la democràcia, la sobirania i la legitimitat del poble de Catalunya. Així ho viuen i estic segur que així s’expressaran al judici.

¿Una de les respostes a la sentència pot passar per convocar eleccions?

No em correspon a mi respondre.

Ha anat a les reunions en què s’ha parlat del tema.

He anat a reunions i en cap s’ha parlat d’avançar eleccions.

Però s’ha parlat de què fer després de la sentència. No s’accepta i es considera que cal votar

Volem posar en evidència aquesta tardor la necessitat de defensar la legitimitat, no només de l’1-O, sinó la que projectem al futur. Això té molts components que hauran de ser destil·lats pel conjunt dels partits. És absolutament necessari que siguem capaços d’oferir l’agenda política amb l’horitzó de fons de la ciutadania, fer-ho de manera unitària i dibuixar escenaris que es concretaran a mesura que es desenvolupin els fets.

Estem parlant d’una agenda unitària i no d’escurçar el calendari.

Estem parlant d’una agenda política unitària i de dibuixar els escenaris de futur que s’obren. El primer, el judici. A partir d’aquí hem de ser capaços de lligar de nou l’objectiu polític amb els passos que anem fent. El que he reclamat sempre és tenir clar el trajecte que seguim. No serveix de res fer gestos, accions concretes, si no sabem on anem.

I on anem?

Ho hem d’acabar de definir totes les forces polítiques amb unitat. Hem de saber dibuixar partint del que suposa l’1-O com acabem d’arribar a l’horitzó que ens vam plantejar. És normal que hàgim passat uns mesos de readaptació. Ningú imaginava aquest grau de repressió. Però hem d’estar en disposició d’oferir una nova agenda política.

A ERC se li ha retret una estratègia pragmàtica. ¿Esquerra ha renunciat a una República a curt termini?

En absolut. No hem renunciat mai a res. Hem fet una proposta per assolir els nostres objectius. Volem guanyar, i com més aviat millor. Per això posem sobre la taula els elements que ens permeten ser conscients de quines són les nostres limitacions i de com les superem.

¿La desobediència segueix sent una via després de l’octubre?

La desobediència per se no ens porta enlloc, ha de respondre a una estratègia. Si és massiva, planificada i clara, pot tenir un sentit. Però amb estratègia. Hem de ser capaços no només de parlar de conceptes en abstracte, sinó sobretot de planificar el camí.

¿L’estratègia és una independència a llarg termini ampliant la base?

Ampliar la base és imprescindible. Es pensi en la tàctica a curt termini que es pensi, necessitem ser més i més forts. Hi ha consens entre l’independentisme. Hem de treballar per garantir aquest creixement. Això passa entre altres coses per governar bé, amb criteris socials, i dibuixar l’objectiu polític de futur que volem des de la immediatesa i el dia a dia.

Què diu als seguidors d’ERC, l’ANC o a qui interpreti el pragmatisme com una renúncia?

ERC no ha renunciat mai a res. Tots els escenaris polítics transcendents al país en els últims anys els ha dibuixat abans ERC. Normalment ens han donat la raó tard. Hem fet una proposta i marcarem l’agenda amb les aportacions i la síntesi de la resta de forces. Ampliant la base. Governant bé, però també anant a les fronteres electorals, espais polítics que són a la perifèria del que pensem.

Parla dels comuns?

D’espais polítics que comparteixin la sensibilitat pels drets i llibertats fonamentals, per la democràcia, la sobirania, per poder decidir lliurement el futur d’aquest país.

Per tant, els comuns. L’únic partit no independentista que ho defensa. Estem parlant de ciutadans, no de cúpules de partits o de sigles.

Parla d’una estratègia unitària. ¿Hi estan treballant? ¿Fructificarà en una cimera de partits?

Això li correspon dir-ho al president Torra. Treballem per arribar a aquesta unitat d’acció. Ho hem vist a l’estiu, ho veurem a la conferència i segur que ho veurem a la tardor.

¿Hi podria haver dues estratègies diferents? ¿Una de govern social amb forces no independentistes i una de mínim comú denominador amb les forces independentistes?

El que és evident són dues coses: quan avancem és quan compartim horitzons polítics a les institucions i al carrer. És imprescindible. Des d’un altre punt de vista, hi ha elements en comú amb altres forces que es poden concretar i que hem de treballar.

¿Un diàleg a dues velocitats? ¿Una entre independentistes i l’altra pel dret a decidir i les llibertats?

És imprescindible deixar clara la qüestió de fons. Demanem tots una solució política al conflicte. Hem de ser capaços d’articular-la entre tots, amb majories molt àmplies, del 70-80%. Una immensa majoria del país està d’acord que s’ha de trobar una solució, no només els independentistes. És el que hem de treballar, parlar i construir. No crec que siguin dues velocitats diferents. És la riquesa que ens demostra el 3-O. L’1-O és un patrimoni i el punt de partida de tot el que vindrà. Però el 3-O encara vam ser més. A la gent que va anar a votar s’hi suma la que no vol renunciar als seus drets i llibertats fonamentals. Aquell 3-O, des de la gent que vam ser i la suma de sensibilitats diferents, és l’horitzó que des del punt de vista d’eixamplar la base ens hem de posar. Hem de fer permanent el 3-O.

Tardà plantejava tornar a portar el referèndum al Congrés.

Era una opinió personal, ja ho va advertir. La posició d’ERC és clara. No hem abandonat mai el diàleg, però si no hi ha resposta de l’Estat, per a nosaltres totes les vies segueixen vigents.

¿El diàleg està en risc? Hi ha una escalada retòrica i arriba la tardor...

El canvi de govern va generar una altra música. Però l’important són els fets i encara no n’hem vist. Hem de preguntar al PSOE si vol generar repressió o vol obrir un escenari de política, diàleg i negociació. Per més que s’amenaci i es puguin treure espantalls de nou, al final és una qüestió que s’ha de resoldre políticament. D’això n’ha de ser conscient el PSOE.

Quins fets li demana?

Diàleg obert i en què es pugui parlar de tot. Especialment del dret a l’autodeterminació de Catalunya.

Sánchez ja s’hi ha negat.

Es tornaran a veure amb el president, i no perquè s’hi negui deixarem d’insistir en aquesta idea. Hem de generar la negociació que ens permeti plantejar la solució a l’escocesa.

¿S’imagina realment a Sánchez fent una oferta a Catalunya que es pugui votar en un referèndum?

Hauria de fer una proposta de futur a Catalunya. Hem sentit molts nos. Si el conflicte es vol resoldre políticament s’ha de parlar, negociar i fer propostes. Si no, no es resoldrà mai. Nosaltres en tenim una de molt clara i evident. Esperem una proposta, i si no n’hi ha, entendrem que la dinàmica de Sánchez és la mateixa que la del PP.

El PSOE ja ha demostrat que la seva opció quan s’enquista el conflicte polític és la repressió i el 155.

Si estan disposats a seguir en la dinàmica del PP, de la repressió, haurem d’actuar en conseqüència. Si el que volen és resoldre el conflicte, hem de poder seure i parlar de tot.

Quan diu actuar en conseqüència, a què es refereix?

Construir un trajecte polític que tingui en compte la repressió. L’escenari ha canviat des del juny a ara, però s’ha de concretar. En aquestes reunions entre presidents, i en funció de quina sigui la resposta del govern i les institucions espanyoles, haurem d’adequar la resposta política.

L’oposició l’acusa d’haver clausurat el Parlament. Està tancat?

En absolut. Té la mateixa activitat que els altres anys. A partir del 4 de setembre es posa en marxa l’activitat parlamentària a ple rendiment.

Admetrà que el Parlament es va tancar d’una manera poc ortodoxa.

Va haver-hi una situació en un determinat ple derivada d’un no acord a la mesa. Però l’activitat parlamentària és la de sempre.

¿L’activitat parlamentària quedarà condicionada per les desavinences entre socis de govern?

Hi ha un calendari previst, uns plens assenyalats i se celebraran amb tota la normalitat que permet la situació extraordinària. Tenir presos i exiliats condiciona la legislatura.

Torra va anunciar un acord sobre els diputats presos. N’hi ha?

Hi estem treballant. Estem en la bona línia i confio que encararem els propers plens amb aquest acord.

L’acord inclouria Puigdemont?

A tots els diputats subjectes a la interlocutòria. Ha de ser una solució comuna per a tots.

¿Passarà per la substitució temporal, o preveu un escenari diferent?

Molt aviat podrem detallar l’acord i exactament quina solució plantegem. En tot cas, ha de preservar la dignitat de tothom: de la institució, dels presos, i la dignitat política de les majories del Parlament.

Hi ha qui l’assenyala com el responsable que els diputats suspesos no cobrin.

És evident que no ho decideix el president del Parlament, ni el vicepresident que porta els temes econòmics, ni la mesa. És una decisió administrativa, tècnica, no ho pot decidr cap òrgan polític.

El vicepresident Costa (JxCat) va dir que ho podria decidir la comissió de l’estatut del diputat.

La qüestió de les nòmines és tècnica, administrativa. Qualsevol que hagi estat en una administració ho sap. No està en mans del president ni del vicepresident ni de la mesa.

Va proposar-se reduir la tensió al Parlament. Creu que se’n sortirà?

És el que procurem. L’objectiu és que al Parlament s’hi pugui parlar de tot, fer política i oferir solucions.

La polèmica pels llaços grocs va començar al Parlament.

Hi ha una intenció evident per part d’alguna formació de tensar la situació, d’una manera totalment irresponsable, perillosa. Per dos o tres diputats més s’està posant en risc la convivència. És molt perillós.

Cs, PP i PSC es queixen dels llaços en llocs públics. ¿Vulneren la neutralitat de les institucions?

Cada institució pren les decisions en funció dels consensos i les majories que hi hagi. A vegades confonem la neutralitat política amb l’absència de discurs.

La primera etapa del curs serà la manifestació de la Diada. Hi anirà?

Hi seré com a president del Parlament. És important que tinguem l’oportunitat de fer un plantejament polític. Tinc unes idees evidents.

El ritme d’inscripcions és una mica més baix que els altres anys.

Això sempre es diu a l’agost, i la realitat acaba superant els mals auguris. Segur que aquest any passarà el mateix i segur que serà una diada absolutament multitudinària, com ha estat els altres anys.

L’ANC ha estat molt crítica amb alguns dels plantejaments d’ERC. ¿Creu que l’entitat ha de seguir marcant els partits?

És normal també que les entitats puguin tenir el paper de pressionar i ser crítiques amb les institucions. L’ important és que sapiguem trobar l’equilibri i unitat d’acció i explicar on anem de manera conjunta.

En aquest equilibri trobem dos extrems, un amb l’ANC i la Crida i l’altre amb ERC i Òmnium.

La riquesa del moviment republicà és que hi ha matisos, però hem de sintetitzar-los en una proposta. És el que ha passat sempre.

¿La lectura del que ha passat els últims mesos és la mateixa a ERC i a JxCat?

Hi ha una lectura compartida del que ha passat els últims mesos, d’on volem anar i de les eines. Retòricament hi ha diferències, però no en veig en el plantejament de base.

Albiol diu que els presos tenen privilegis a les visites. Ho comparteix?

En absolut. El que tenen és un règim de visites que és el mateix que tenien en presons madrilenyes.

Quines limitacions té vostè per visitar els presos? ¿Té un estatus diferent pel seu càrrec?

Com a càrrec institucional tinc la possibilitat de veure’ls més, fent tots els processos que toqui. Abans passava exactament el mateix. Vaig poder visitar els presos a Madrid en un parell d’ocasions pel meu càrrec.