Roger Torrent, el president del Parlament amb el repte de restablir la concòrdia

Barcelona"El nostre món té lloc per a moltes veritats i no només per a una". Citant l'escriptor austríac Stefan Zweig, Roger Torrent ha començat el repte de recuperar la concòrdia que va desaparèixer del Parlament al final de l'onzena legislatura, amb el xoc frontal entre unionistes i independentistes. En el seu discurs inicial ja ha deixat clar que escoltarà tothom com diu que ha fet "sempre" en la seva trajectòria personal i professional i que no coartarà la llibertat d'expressió de cap dels diputats de la cambra.

En un discurs molt més contingut que el que va fer la seva predecessora, Carme Forcadell, el 2015, Torrent ha alabat el paper de Forcadell, de qui ha reconegut la capacitat de permetre que al Parlament "s'hi pogués parlar de tot". Ell, com a independentista convençut, no renunciarà "mai" a les seves conviccions.

Com va recomanar Forcadell, el nou president està "lliure de processos judicials" i està compromès a permetre que els debats de la societat "tinguin cabuda al Parlament".

Amb 38 anys, és el president més jove de la història de la cambra i, des d'avui, la segona autoritat del país, càrrec al qual arriba després d'una meteòrica carrera al Parlament. El 2012 va ser cap de llista per Girona en plena renovació de cares impulsada per l'Esquerra d'Oriol Junqueras, escollit president del partit només un any abans. Va duplicar els vots i triplicar els escons respecte del 2010 i va iniciar la seva aventura més enllà de la política gironina. Ara és el segon president gironí del Parlament i precisament aquest dimecres ha volgut tenir paraules de record per a qui el va precedir, Josep Irla, també d'ERC, entre el 1938 i el 1940.

Abans, Torrent havia militat a les joventuts d'Esquerra, i des dels 20 anys era regidor a l'Ajuntament de la seva ciutat, Sarrià de Ter, de la qual el 2007 (amb 28 anys) es va convertir en alcalde. En les últimes eleccions municipals, el 2015, ERC va aconseguir el 70% dels vots i, des d'aleshores, governa amb majoria absoluta. Els pròxims dies renunciarà a l'alcaldia per concentrar-se en el que, de moment, és el seu projecte més ambiciós. Torrent està cridat a ser una de les persones rellevants en el futur d'ERC i ja es donava per fet que aquesta legislatura ocuparia un dels càrrecs importants al Parlament, tot i que s'assumia que seria dins del grup parlamentari dels republicans.

Des que va entrar al Parlament, Torrent ha madurat políticament al costat de la secretària general del partit, Marta Rovira, de la qual ha esdevingut una de les persones de màxima confiança. Va ser portaveu adjunt de Junts pel Sí durant la legislatura passada i ha sigut la veu d'ERC sempre que ha calgut, tot i no ser-ne el portaveu ni ocupar cap càrrec a l'executiva nacional, fins i tot com un dels principals negociadors amb Junts per Catalunya per a la investidura.

Oriol Junqueras també ha estat un dels grans referents per a Torrent. D'ell ha après, entre moltes altres coses, l'habilitat per esquivar les preguntes compromeses. Les seves respostes difícilment satisfan qui formula les preguntes, però no acostumen a generar grans titulars. Potser el que més s'ha sortit del guió és el que va expressar ara fa una setmana, segurament encara lluny de la possibilitat d'esdevenir president del Parlament, quan va atorgar als lletrats de la cambra la potestat de decidir sobre la investidura a distància de Puigdemont. Ara serà ell qui haurà d'escollir entre seguir l'informe dels lletrats, que rebutgen aquesta possibilitat, o començar la legislatura amb un nou xoc amb l'Estat.