Revés europeu a Espanya per l’euroordre
La Comissió Europea rebutja frontalment la petició de Catalá de revisar el sistema de detenció internacional
Brussel·lesBrussel·les va posar fi ahir a qualsevol esperança del govern espanyol. La comissària de Justícia, Vera Jourová, va rebutjar la petició del ministre espanyol Rafael Catalá d’obrir “una reflexió” sobre si cal reformar l’euroordre després que el Tribunal Suprem hagués de fer marxa enrere i anul·lés la petició que havia fet a Bèlgica per al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els quatre consellers que són amb ell. “No considerem una necessitat modificar-la”, va assegurar en roda de premsa la titular de l’executiu comunitari.
Malgrat que el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, havia desmentit dijous que Catalá volgués fer aquesta petició, el ministre de Justícia va complir els pronòstics i va transmetre “en una conversa informal” amb Jourová abans de començar la reunió dels titulars europeus de Justícia la seva voluntat d’obrir “una reflexió” per reformar l’ordre europea de detenció i entrega en un intent de revisar la llista de 32 delictes greus -entre els quals hi ha, per exemple, el terrorisme- que permet l’extradició pràcticament automàtica d’un acusat a un estat membre.
La resposta de la comissària va ser, però, taxativa: “Cal ser responsables, no considerem una necessitat modificar-ne el funcionament”. “No introduirem els canvis que sol·licita el govern espanyol”, va concloure, quan la premsa li va preguntar sobre la qüestió. En aquest sentit, Catalá va evitar finalment plantejar-ho als seus homòlegs durant la reunió, tot i que va argumentar que no va dir res de l’assumpte perquè “no era a l’agenda”.
El ministre va assegurar que tenia “inquietud” per la qüestió perquè hi ha qui, havent d’atendre la justícia d’un país, pot fer “un ús fraudulent de la lliure circulació de persones per eludir les seves responsabilitats penals”. Catalá va explicar la seva preocupació perquè “la bona cooperació judicial” a la UE, “segueixi tenint bona salut”. “La lliure circulació de persones no està configurada per fugir de l’acció de la justícia”, va afirmar en al·lusió a Puigdemont.
Tot i que Catalá va admetre que la petició “no és fruit de la casualitat”, va intentar deslligar-la del cas del president de la Generalitat i va argumentar la necessitat d’obrir la reflexió perquè ja han “passat 15 anys” des que es van acordar les regles de l’euroordre, després d’una dura negociació que encara es recorda a la capital comunitària. “La conclusió ha sigut sempre que no hem de modificar-la en absolut. Sempre ha sigut un instrument funcional, com una joia de la corona per al reconeixement mutu en qüestions penals”, va reflexionar també en roda de premsa Urmas Reinsalu, ministre de Justícia d’Estònia, país que ostenta la presidència rotatòria de la UE.
Sense autocrítica
Catalá va intentar fer aquesta petició després que es constatés que cap dels cinc delictes que va imputar l’Audiència Nacional als polítics catalans estan inclosos en la llista de crims de l’euroordre. Per aquesta raó, la jutge Carmen Lamela va incloure el de corrupció, però va ser descartat per la fiscalia de Brussel·les, que no n’hi va veure cap indici.
Tanmateix, el titular espanyol va eludir ahir en tot moment fer autocrítica i va rebutjar la idea que el fet que el Suprem s’hagi fet enrere amb l’euroordre “malmeti la imatge de la justícia espanyola”. Segons el ministre, “el sistema normal de cooperació [entre països] quan una persona ha fugit d’una manera així de vergonyosa de les seves responsabilitats a Espanya i s’ha establert en un altre país de la Unió Europea, és que el jutge es dirigeixi al jutge del territori on és aquesta persona per demanar-li que iniciï el procediment”, va criticar. El mateix sistema que ahir Catalá va demanar reformar sense èxit.
