"La defensa de la República és honorable. No hi renunciarem ni un mil·límetre": l'estrena de Torra al Parlament

BarcelonaQuim Torra, el nou candidat de Junts per Catalunya a la presidència de la Generalitat, va ser l'encarregat de defensar al Parlament la resolució que va reconèixer Carles Puigdemont com a president legítim de Catalunya. Aquella va ser, precisament, la seva primera intervenció com a diputat a la cambra catalana, el passat 1 de març. "Puigdemont és el president 130è de la Generalitat, que quan no ha estat reprimida per l'estat espanyol ha representat els anhels de Catalunya", va afirmar qui molt probablement acabi encapçalant la institució.

En el seu primer discurs a l'hemicicle, Torra va ser molt clar en la defensa de la República: "La causa de la llibertat de Catalunya és una causa justa, la causa de la independència de Catalunya és una causa legítima i la causa de la República Catalana és una causa honorable. Ni per un instant no pensem renunciar ni un mil·límetre a defensar la justícia, la legitimitat i l'honorabilitat d'aquesta causa. Al contrari, paga la pena seguir lluitant per ella. I és que ens sentim interpel·lats per la ciutadania a continuar. I després de continuar seguirem, i després de seguir continuarem", va dir, i va concloure: "Endeguem avui el projecte republicà per Catalunya".

El diputat de JxCat va recordar també el referèndum de l'1 d'octubre. "Es van atacar els drets més bàsics de tota persona. La seva integritat física i la llibertat d'expressió", va dir, i va afegir: "Hem de recordar tot el que hem vist. Sense odi ni rancor. Només una tristesa absoluta per la violència". Alhora, Torra va denunciar la "persecució ideològica" dels independentistes, tant els diputats que estan investigats i en llibertat condicional com els professionals –"periodistes, professors, activistes i fins i tot mecànics"– que han sigut cridats a declarar per la fiscalia o la Guàrdia Civil.

Torra es va preguntar: "Què li passa l'estat espanyol amb els presidents de la Generalitat?" I va fer la llista de presos, exiliats i represaliats que han sigut presidents de la Generalitat, començant per l'assassinat Lluís Companys al final de la Guerra Civil després de ser entregat per la Gestapo al règim franquista. Llavors no s'imaginava que, dos mesos després, es podria convertir ell mateix en president de la Generalitat.