Rajoy s’assegura el primer any de legislatura
PP i PSOE consumen el primer gran pacte amb l’aprovació de les mesures econòmiques més urgents
MadridEl PP i el PSOE van viure ahir una jornada de gran coalició parlamentària. Els dos partits van anar de bracet en totes les votacions clau al Congrés. Gràcies a l’acord per apujar un 8% el salari mínim -que surt gratis a Mariano Rajoy perquè ho hauran de pagar les empreses-, els populars van sumar els socialistes per a l’aprovació de l’anomenat sostre de despesa i d’un augment de l’impost de societats i dels impostos sobre el tabac, l’alcohol i les begudes ensucrades. El govern espanyol s’assegura així el primer any de legislatura. Rajoy ha aconseguit, en un temps rècord -només un mes i mig des de la investidura-, aprovar les mesures econòmiques més urgents per satisfer Brussel·les i encarrilar la tramitació dels pressupostos generals de l’Estat per al 2017.
Els socialistes continuen negant-se en rodó a l’aprovació dels comptes, però amb l’aval al sostre de despesa, Rajoy ja es pot permetre el luxe de seguir prorrogant els pressupostos si no aconsegueix convèncer ni Ferraz ni el PNB durant el pròxim semestre. Ho va apuntar ahir el ministre d’Hisenda, que va garantir que amb les mesures aprovades “no hi haurà problemes en termes de pagaments”. Cristóbal Montoro va vendre l’acord com un “triomf” de la política i del diàleg, a més de proclamar que el sostre de despesa del 2017 suposarà la creació de dos milions de llocs de treball en quatre anys i que la crisi “estigui totalment superada el 2019” -Rajoy ja va declarar la fi de la crisi el 2014.
Toc d’atenció de Ciutadans
Consumant el primer gran pacte amb el PSOE, Rajoy ha demostrat que hi ha una geometria variable al Congrés per arribar a acords i que no tindrà inconvenients per fer-la servir. El sostre de deute va passar amb el suport de PP, PSOE, Ciutadans, PNB, Fòrum Astúries i UPN, però l’augment dels impostos només va obtenir l’aval de populars i socialistes. Molesta per haver-la deixat de banda durant les negociacions, la formació d’Albert Rivera va abstenir-se en la votació per apujar impostos. El portaveu de Ciutadans, Juan Carlos Girauta, va qualificar el decret llei de “calaix de sastre” i d’“obra d’art surrelista” perquè inclou tot tipus de pujades d’impostos -també inclou limitacions dels ajornaments de deute a les empreses i autònoms, el que molesta més al partit taronja.
Fora de la geometria variable se situa Podem, que vol reivindicar-se com a veritable oposició. Ahir va certificar que “s’ha consolidat la gran coalició al Congrés per consolidar totes les retallades”. Per defensar l’acord, els socialistes es van aferrar a l’augment del salari mínim interprofessional (SMI). “Aquesta setmana s’haurà aconseguit multiplicar per quatre la pujada de l’SMI respecte a l’anterior legislatura”, va proclamar el diputat del PSOE Julián López Milla, que va comparar l’augment amb el de l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero.
El miratge de les noves eleccions
Rajoy ha aconseguit construir en poc temps una gran coalició a l’ombra. Però, sorprenentment, dimecres a la nit va ser ell mateix qui va aconseguir fer reviure el miratge d’unes noves eleccions. Durant el sopar de Nadal del PP de Madrid, el president espanyol es va acomiadar dels militants animant-los a “preparar ja les pròximes eleccions”. Va ser un lapsus o un discurs premeditat? Ahir, tant a les files dels populars com a les de l’oposició es van fer les dues interpretacions. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, ho va atribuir ahir al matí al fet que Rajoy no tenia “el cap clar”.