Rajoy obvia Rivera i només parla amb Sánchez

MadridEl 20 de setembre Mariano Rajoy citava Albert Rivera i Pedro Sánchez a la Moncloa amb un únic propòsit: evitar el trencament de la unitat d’acció dels anomenats “partits constitucionalistes”. A les portes del referèndum de l’1-O, el Congrés acabava de rebutjar l’estratègia repressiva del president espanyol amb un no amb fissures del PSOE -va haver-hi quatre vots díscols- a una moció de Ciutadans per la unitat d’Espanya. El bloc flaquejava i el líder popular va arremangar-se per intentar recuperar la sintonia amb Sánchez. La cita li va sortir bé: llevat de les crítiques a les càrregues policials -que van acabar amb el PSOE retirant la reprovació a la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría-, va aconseguir una resposta unitària fins a la campanya del 21-D. Ferraz va avalar els punts i comes de l’article 155 i des de llavors els contactes entre Rajoy i Sánchez són continus, fins al punt d’acordar negociar sobre el nou sistema de finançament autonòmic.

Però ahir la unitat d’acció es va trencar. I no va ser per culpa de Cs ni del PSOE, sinó decisió del mateix Mariano Rajoy. Davant de la nova empenta demoscòpica de la formació taronja, que ha posat en alerta dirigents del PP, el president espanyol va decidir ignorar Rivera: no va trucar-lo per explicar que tenia intenció d’impugnar la nominació de Carles Puigdemont a la investidura. Sí que va parlar, en canvi, amb Pedro Sánchez, segons fonts socialistes. El PSOE va avalar sense fissures la decisió de presentar ja el recurs abans de celebrar el ple de dimarts. Però ningú de la direcció del partit va sortir a defensar-ho de viva veu.

Ja al vespre, després que la Moncloa anunciés que ignoraria l’informe del Consell d’Estat i presentaria igualment el recurs, els socialistes s’afanyaven a rentar-se’n les mans. “És un tema de govern, i nosaltres li hem donat suport de manerae lleial. Ha de respondre el govern”, es limitaven a assenyalar fonts del PSOE, traslladant tota la responsabilitat a la Moncloa per prendre la decisió.

Albert Rivera va optar per la indiferència davant del lleig de Mariano Rajoy. Fonts del partit taronja van recordar que ells des del minut u havien demanat al govern espanyol que recorregués al Tribunal Constitucional i van mantenir que donarien suport a qualsevol decisió. Rajoy és l’únic que pot aferrar-se a l’article 161.2 de la Constitució que li permet demanar la suspensió automàtica al Tribunal Constitucional només amb l’admissió a tràmit. Qualsevol mesura que fes Rivera no seria a temps d’aturar la investidura de Carles Puigdemont. Però el líder de Ciutadans, que tarda poc a reaccionar a qualsevol decisió sobre el Procés per fer bandera de la seva duresa en contra de l’independentisme, ahir va guardar silenci.

Una posició complicada

L’informe del Consell d’Estat situa tot el bloc constitucionalista del Parlament en una situació complicada. Tant Ciutadans, com el PSC i el PP van criticar durament durant tot l’any passat que la Generalitat i la majoria independentista a la cambra no tinguessin en compte els diferents dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries sobre el referèndum, i recentment han fet el mateix amb els informes dels lletrats del Parlament sobre la investidura a distància. En el primer cas, es tracta d’informes que són preceptius però en cap cas vinculants. És legal saltar-se’ls, però suposa una esquerda en l’estratègia de qualsevol govern.

¿La unitat d’acció dels partits constitucionalistes es mantindrà tot i el rebuig de Rajoy a parlar amb Rivera? Després del 21-D, a Madrid s’ha instal·lat un ambient de precampanya. El mes de gener no és hàbil al Congrés i el bloqueig parlamentari ha impulsat els partits a multiplicar els retrets. Però si hi ha un consens, ara per ara, és entre el PP i el PSOE: camí d’un nou xoc institucional amb el Parlament català, ni Rajoy ni Sánchez busquen eleccions anticipades ara mateix a Espanya. Per fer front a Cs, aniran de bracet.