Què ha portat els catalans a votar cada vuit mesos i mig?

MadridLa inestabilitat generada per l’aparició de nous partits i nous temes a l’agenda política, sumada a l’afectació del Procés, deixa un calendari en què destaca la quantitat d’ocasions que els catalans han sigut cridats a les urnes: un cop cada vuit mesos i mig des de les municipals del 2015, o el que és el mateix, set vegades en quatre anys. Després d’un 2018 d’excepció sense cap convocatòria electoral -però amb la Generalitat intervinguda els primers mesos i una moció de censura al Congrés, l’única amb èxit en 40 anys de democràcia espanyola-, el 2019 torna a la dinàmica dels últims anys. Amb les sorprenents generals el 28 d’abril -les terceres en tres anys i mig- i les municipals del 26 de maig, es confirma un intens calendari electoral que encara podria augmentar en funció de la sentència del judici de l’1-O.

El catedràtic en ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Joan Botella subratlla que el canvi “profund” en el sistema de partits tradicional explica el nombre d’avançaments electorals. “A Espanya s’ha passat del bipartidisme al quatripartidisme, i a Catalunya del bipartidisme -CiU i PSC- al caos”, apunta. Això fa, afegeix la politòloga de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Ana Sofía Cardenal, que “no hi hagi experiència de governs de coalició” i, per tant, siguin curts en el temps. La investigadora de la UAB Berta Barbet afegeix que els nous partits, especialment Cs i Podem, canvien contínuament d’estratègia, cosa que provoca aquesta volatilitat.

Pel que fa a la participació, Botella creu que en principi l’alta freqüència d’eleccions “desanima”, i creu que això pot passar factura a les municipals del 26 de maig, mentre que el politòleg de la UAB considera que cada elecció té la seva conjuntura pròpia. “Les eleccions del 28 d’abril són a cara o creu”, assegura el politòleg de la UAB Oriol Bartomeus, que pronostica una alta participació, en la línia de les del 1993 (76%), les del 1996 (77%) i les que van donar la victòria a José Luis Rodríguez Zapatero el 2004 (75%). Això implicaria un augment de prop de deu punts respecte a les del 26 de juny del 2016 (66%), que van succeir les del 20 de desembre del 2015 (73%), en què no es va poder configurar govern.

La hipermobilització de la dreta

Segons Barbet, la suposada “hipermobilització” dels partits de dretes -PP, Cs i Vox- hauria de provocar una crida a la reacció per part de l’esquerra al seu electorat, però caldrà veure “si acaba tenint èxit”. Si és així, no dubta que els del 28 d’abril poden ser uns comicis altament concorreguts. La polarització en l’eix dreta-esquerra hi influirà, però la participació pot estar marcada també pels temes que centrin la campanya electoral.

Cardenal no dubta que la qüestió territorial serà una de les principals cartes de presentació de la dreta, amb el judici i l’amenaça del 155, sobretot perquè el rebuig del sobiranisme als comptes ha sigut el principal motiu de l’avançament electoral, com va passar el 1995 amb el no de CiU a Felipe González. Ara bé, tot i avisar del “fracàs” de Pedro Sánchez a l’hora de posar l’accent en l’agenda social, apunta a la variable de Vox amb el seu programa contra el feminisme i antiimmigració. “Pot activar el vot femení i, per tant, l’esquerra”. A Catalunya els experts coincideixen també en la influència d’un altre factor, que té incidència sobretot en l’independentisme, apunta Barbet: “El dilema d’aprovar o no governs estatals”.

Set eleccions en quatre anys a Catalunya

A Catalunya es registra només un 58% de participació, la pitjor dada de les últimes convocatòries.

Convocatòria anticipada per segona vegada consecutiva. S’entenen com a plebiscitàries.

La irrupció de Podem i Cs impossibilita que es formi govern i es tornen a convocar eleccions a l’Estat.

L’abstenció del PSOE permet investir Rajoy, però Sánchez el rellevarà amb una moció de censura.

L’aplicació del 155 del PP comporta eleccions a Catalunya, on l’independentisme revalida la majoria.

Sánchez no aprova els PGE i cedeix a la pressió del PP, Cs i Vox, que amenacen amb ocupar la Moncloa.

Completen un cicle de set eleccions en quatre anys a Catalunya.