Quatre lleis i més de 80 càrrecs: tots els deures del Parlament

BarcelonaEl 17 de gener se celebrarà la sessió constitutiva del Parlament i començarà, aleshores, la XII legislatura a la cambra catalana. La passada va estar marcada per l’aprovació de les lleis de desconnexió i tots els passos parlamentaris cap al referèndum. ¿I la que ve? Encara és una incògnita el full de ruta que emprendrà la majoria sobiranista, però de moment els 135 diputats del nou Parlament ja tenen alguns encàrrecs.

Quatre lleis pendents

Prohibir els correbous i el debat sobre la nova llei electoral

Les lleis que estaven en fase de tramitació la legislatura passada, com la de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), decauen amb la convocatòria d’eleccions. En canvi, les lleis que neixen a partir de les iniciatives legislatives populars(ILP) es mantenen vives, de manera que la pròxima legislatura s’hauran de seguir tramitant almenys quatre lleis. Es reprendran les tasques per aprovar la llei de mesures urgents per a l’habitatge, que pot incloure l’expropiació temporal dels pisos buits dels bancs per allotjar les persones desnonades, així com per modificar la llei de finances públiques i la de protecció dels animals. Aquesta és especialment important, perquè persegueix prohibir els correbous, protegits per llei des del 2010, just després de prohibir els toros arreu del país. Reobrir el debat al Parlament pot portar polèmica també entre alguns partits, com ERC i Junts per Catalunya, antitaurins però que, en canvi, estan a favor de mantenir els correbous.

Hi ha encara un altre debat que fa anys que s’arrossega: la proposició de llei electoral de Catalunya seguirà el seu tràmit parlamentari. És l’única comunitat autònoma sense llei pròpia perquè els partits mai s’han posat d’acord per consensuar una norma, per les diferències de criteris sobre com ponderar el vot urbà davant del vot rural.

83 nomenaments per fer

A la CCMA, al CAC i a la Sindicatura de Comptes

Amb la convocatòria electoral han quedat pendents fins a 83 nomenaments que dependran ara del nou Parlament i, per tant, de la capacitat de negociació dels partits, que s’han de posar d’acord per escollir els càrrecs. Es tracta, entre d’altres, d’un nou membre del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), del director de l’Agència Catalana de Protecció de Dades i del president de l’Agència Catalana de Protecció Social, que penja d’un fil després que el Tribunal Constitucional la suspengués cautelarment a l’octubre. A més, cal escollir també tres nous membres del Consell de Garanties Estatutàries -l’òrgan consultiu que vigila que les lleis del Govern i el Parlament compleixin l’Estatut i la Constitució- i quatre nous membres de la Sindicatura de Comptes.

Amb Ciutadans com a primera força al Parlament, la formació d’Inés Arrimadas tindrà molta força negociadora per fer-se un lloc en organismes col·legiats on fins ara no tenia presència. Això pot passar quan es renovi el nou consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que al març veurà caducats els mandats dels sis membres de la cúpula. Abans de renovar-los caldrà que el Parlament aprovi la nova llei reguladora, que preveu ampliar de sis a set les cadires al consell de govern.

Conflictes oberts al TC

Han quedat pendents 25 plets entre el Parlament i el tribunal

La legislatura també servirà per resoldre fins a 25 conflictes que han quedat oberts amb el Tribunal Constitucional. És el cas dels recursos interposats contra tots els passos del procés sobiranista -com la llei de transitorietat, alguns articles dels pressupostos destinats a l’1-O i la creació de l’Agència de Protecció Social-, però també contra algunes normes aprovades pel Parlament en matèria social, com alguns articles de la llei contra la pobresa energètica, contra l’impost de béns de luxe i la llei d’educació, entre d’altres. També es resoldran plets oberts per la cambra catalana contra normes estatals, com la llei de les centrals nuclears, la Lomce i la llei mordassa.