Puigdemont creu que la situació "s'ha agreujat" després de 100 dies a l'exili

LovainaAmb un fred intens que no superava els zero graus, Carles Puigdemont i els quatre consellers que es troben a Bèlgica han commemorat els 100 dies del govern a l’exili a la ciutat de Lovaina (Flandes), en un acte on també on han recordat els presos polítics.

Puigdemont ha carregat contra l’estat espanyol, del qual ha dit que soluciona els problemes “no a través de la política, sinó a través del Codi Penal”. “100 dies després veiem que el problema no s’ha resolt, sinó que s’ha agreujat. I, a més, veiem com en unes eleccions convocades des del 155 amb les regles de joc del govern espanyol i amb les garanties de l’estat espanyol, la voluntat del poble català persisteix ferma en una direcció que el món ja ha llegit: volem decidir el nostre futur”.

També ha volgut recordar l’empresonament dels presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i d'Oriol Junqueras i Joaquim Forn. I ha avançat que “estiraran tot el temps” que els quedi a Bèlgica; “Esperem que sigui poc, perquè les coses es normalitzin i es puguin respectar els resultat de les eleccions”, ha subratllat.

“En aquest, diguem-ne, aniversari, estem amb els nostres presos polítics, però encara hem de veure com hi ha gent que reivindica la presó preventiva, en què s’està retenint gent democràtica, de pau i honesta, i alguns s’escuden en l’argument fal·laç de la violència”, ha denunciat Puigdemont.

El govern a l’exili ha volgut recordar els 100 dies a Lovaina perquè en aquesta ciutat cada dia un grup de catalans commemoren els presos polítics: es reuneixen per tocar i cantar 'El cant dels ocells' a la plaça principal de la localitat, desafiant el fred.

Dues joves catalanes han agafat avui el violí per compartir l’experiència amb el govern a l’exili. Després, s’ha llegit el poema de Salvador Espriu ‘La pell de brau’. Puigdemont ha agrait el gest, i ha recordat que 'El cant dels ocells' és “una de les aportacions de la cultura catalana al món, en què la música és llegida i viscuda com una reivindicació al món”. “És una reinvindicació de com volem seguir sent com a poble i com a comunitat”, ha dit.