Puigdemont reobre el pols amb la justícia amb el viatge a Dinamarca

Enviada Especial A CopenhaguenJa fa gairebé dos mesos que el jutge Pablo Llarena va demanar retirar l’euroordre contra Carles Puigdemont i els consellers refugiats a Brussel·les però un viatge fugaç del president a Dinamarca va situar ahir la fiscalia i el jutge del Tribunal Suprem en la dicotomia de tornar-la a activar. Per primera vegada des que la justícia espanyola va aturar la seva persecució europea i internacional, Puigdemont sortia de Bèlgica, i ho feia per impartir una conferència a la Universitat de Copenhaguen. Un viatge que obria la possibilitat d’iniciar un nou procés judicial similar al belga però, aquest cop, a Dinamarca.

Davant l’ocasió, la fiscalia no va quedar-se de braços plegats i, acompanyada de la diligència del govern espanyol -que va facilitar tota la informació que la policia havia recollit del president-, va sol·licitar a Llarena que emetés una nova euroordre per detenir el president i demanar a Dinamarca que l’extradís. El magistrat del Suprem, però, va rebutjar-ho assegurant que tot formava part d’una estratègia orquestrada pel president, que, al seu parer, buscava ser detingut per trobar així una fórmula per ser investit a distància. “Davant la impossibilitat legal d’optar a una investidura sense comparèixer al Parlament, la provocació d’una detenció a l’estranger busca que l’investigat pugui argumentar que la seva absència no respon a la seva lliure decisió com a pròfug de la justícia, sinó que és la conseqüència d’una situació que li ve imposada”, apuntava ahir Llarena en una interlocutòria en què també acusava el president d’intentar burlar la legalitat parlamentària. El raonament va suposar un xoc frontal amb el ministeri públic, que havia demanat amb celeritat l’arrest del president de la Generalitat, informa Ot Serra.

De fet, l’ofensiva judicial no es produïa un dia qualsevol a Catalunya. Coincidia en el temps amb l’anunci del flamant president del Parlament, Roger Torrent, que després de la ronda de contactes amb tots els grups parlamentaris el candidat a la presidència amb més suports és Carles Puigdemont. Mentre el jutge Llarena decidia sobre la petició de la fiscalia, doncs, Torrent posava de manifest en una declaració institucional a la cambra catalana que l’únic candidat amb possibilitats de ser investit és el de Junts per Catalunya. Davant la seva situació judicial, Torrent instava el president espanyol, Mariano Rajoy, a obrir un diàleg per abordar la situació. Una trobada que la Moncloa es va afanyar a rebutjar.

Reunió al Parlament danès

Puigdemont va sortir a les sis del matí de l’aeroport de Charleroi (Bèlgica) i va aterrar passades les vuit a la capital danesa per dirigir-se a la conferència sobre Europa, Catalunya i democràcia que organitzava el departament de ciències polítiques de la Universitat de Copenhaguen. Al president només l’acompanyava el seu amic i empresari Jami Matamala -que s’ha convertit en la seva ombra des que va marxar a Bèlgica- i una persona de seguretat. En la conferència, acollida per un auditori que va quedar petit per l’afluència de públic, el president va defensar el diàleg amb Rajoy i va proposar un referèndum a tot l’Estat si aquesta és la manera que la ciutadania de Catalunya es pugui expressar en una consulta.

La d’ahir al matí, però, no és l’única cita de Puigdemont a Dinamarca. Al vespre ja va mantenir un sopar de caràcter privat amb polítics danesos -segons l’ACN- i avui al matí tindrà una trobada amb diputats al Folketinget -el Parlament danès-, tot i que no està previst que hi hagi representants de cap dels partits del govern. Entre els promotors de la reunió de Puigdemont al Parlament hi ha el diputat de les illes Fèroe -que a l’abril celebrarà un referèndum sobre una nova Constitució que inclou l’autodeterminació- Magni Arge i el diputat de l’Aliança Roja-Verda Nikolaj Villumsen, que va ser el primer a promoure un debat sobre la situació política a Catalunya al Parlament danès el 2015. Magni Arge, en declaracions a l’ARA, explica que la trobada amb Puigdemont és una “bona oportunitat” per entendre què passa a Catalunya i, tot i que defuig parlar sobre l’actitud de Rajoy, considera el president català un “representant legítim” que té dret a expressar-se.

Serà després de la reunió, que serà a porta tancada, quan Puigdemont -segons està previst- abordarà les incògnites sobre el seu futur més immediat, que ahir va esquivar a la universitat. La principal, com pensa afrontar la investidura després que Torrent l’hagi proposat oficialment com a candidat. Fins ara el mateix Puigemont havia descartat tornar a Espanya si és per ser empresonat, però investir-lo a distància també implica riscos per al president i la mesa del Parlament. Avui la mesa es reuneix per decidir si permet que els exiliats, entre els quals Puigdemont, puguin delegar el vot en la sessió d’investidura. Uns vots que, a diferència de la sessió constitutiva, aquest cop sí que són imprescindibles.

Llarena i la delegació del vot

Precisament la decisió de la mesa sobre el vot dels exiliats va ser un altre dels arguments que va esgrimir Llarena en la interlocutòria per denegar l’euroordre contra Puigdemont. El magistrat -que va definir la situació dels presos com una “incapacitat prolongada” perquè poguessin delegar el vot- va opinar que Puigdemont volia utilitzar els seus arguments per poder votar també des de la distància. Amb el viatge a Dinamarca, segons Llarena, Puigdemont buscava “afavorir l’estratègia anticonstitucional i il·legal” de la investidura a distància i “forçar a més un context en el qual poder delegar el vot, com si estigués en el mateix supòsit que aquells que estan a disposició d’aquest tribunal [Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn] i han estat provisionalment privats de llibertat”. Per a Llarena, doncs, el que volia Puigdemont és aprofitar una hipotètica detenció a Dinamarca i “instrumentalitzar la privació de llibertat per aconseguir la investidura i el vot que no pot obtenir”.

Puigdemont tornarà aquesta setmana a Brussel·les a l’espera de prendre una decisió definitiva sobre com se sotmet al debat d’investidura. ERC i JxCat, que negocien sobre la fórmula i també sobre el repartiment del Govern -amb unes quotes del 50%-, s’asseuran aquesta setmana amb la CUP per abordar l’estratègia, ja que els vots anticapitalistes són imprescindibles. Fins ara, els independentistes treballaven en la idea que el dia de la investidura, entre el 29 i el 31 de gener, fos un altre diputat de JxCat qui llegís el discurs de Puigdemont. Una opció, però, que no evitaria acabar als tribunals. Davant l’oficialització que Puigdemont és el candidat, l’oposició ja va mostrar el seu enuig i va amenaçar de recórrer al Tribunal Constitucional. Mentre que els comuns es van limitar a rebutjar Puigdemont, el PSC va dir que evitaria la investidura a distància i la líder de Cs, Inés, Arrimadas, va llançar un avís directe a Torrent: “Comença amb mal peu”. L’independentisme enfila altre cop el camí del xoc amb l’Estat.