Puigdemont estudia concentrar l’operativa de l’1-O en un conseller
L’escollit assumiria totes les competències relatives a la votació i en coordinaria la logística
BarcelonaCarles Puigdemont no vol més sobresalts en el camí cap al referèndum. Les últimes setmanes han estat marcades per la tensió interna a l’executiu, provocada per la crisi de la compra de les urnes, les desavinences entre els departaments de Governació i Exteriors per qui es feia càrrec del vot exterior, i el secretisme en algunes decisions, que va desembocar en la destitució de l’exconseller d’Empresa Jordi Baiget per haver criticat l’estratègia de l’executiu català. La crisi està en vies de resoldre’s i, de fet, Puigdemont ha estat des de la setmana passada parlant amb diversos consellers per mesurar el seu compromís amb el referèndum i posar-los al corrent de totes les decisions.
Puigdemont estudia més fórmules per evitar nous entrebancs. Segons ha pogut saber l’ARA de diverses fonts, el president i el vicepresident, Oriol Junqueras, maduren la idea de concentrar tota l’operativitat del referèndum en un únic conseller. Aquest conseller del referèndum -oficialment no rebria aquest nom, impugnable al Tribunal Constitucional- assumiria les competències per fer la votació i en coordinaria tot l’operatiu. Seria l’encarregat de la logística, mentre que Junqueras, tal com ja va dir Puigdemont quan va anunciar el referèndum, seguiria com a coordinador polític de la votació. “Necessitem claredat i lideratge”, apunta una de les fonts coneixedores de l’operació.
Si finalment s’activa el pla -les fonts consultades asseguren que els canvis no seran immediats-, es farà per millorar “l’eficàcia” i per fer visibles “les concrecions” en el camí del referèndum. “La idea és que tot sigui més operatiu”, apunta un dels consultats. Les principals competències que assumiria aquesta nova cartera serien les de processos electorals (Governació) i participació (Exteriors). En cap cas, assenyalen les fonts, hi haurà modificacions en competències estructurals del Govern, com ara la policia i les escoles, també bàsiques de cara a la logística del referèndum.
L’assumpció de les competències tampoc implica que la resta de consellers estiguin exempts de responsabilitzar-se de les conseqüències legals del referèndum, ja que el Govern signarà totes les ordres per la votació de manera col·legiada.
L’encarregat d’assumir la tasca encara s’ha de decidir, tot i que les fonts consultades afirmen que tot apunta que serà un dels actuals integrants del Govern. Malgrat que encara no hi ha cap decisió presa, un dels noms que hi ha sobre la taula és el del conseller de Justícia, Carles Mundó, d’ERC però ben valorat pel PDECat. A la balança, però, també hi pesa la cohesió interna del Govern i la necessitat de fer l’operació sense enviar el missatge que hi ha consellers menys compromesos amb l’1-O.
Una remodelació més a fons?
L’objectiu, apunten les fonts consultades, és “reforçar” el Govern, i n’hi ha que afirmen, fins i tot, que dins aquest procés podria entrar-hi una remodelació més profunda de l’executiu que passi pel cessament en un futur de consellers o d’alts càrrecs que no vegin clara l’estratègia cap a l’1-O. Una possibilitat que altres fonts veuen improbable perquè el cas Baiget ha servit de “vacuna” per evitar noves renúncies a l’executiu. La possibilitat de canvis és una remor de fons que fa setmanes que se sent dins i fora del consell executiu i que la destitució de Baiget no ha aparcat del tot. De fet, Òmnium i la CUP van pressionar en públic Puigdemont perquè provoqués una crisi de govern i fes plegar els consellers que temen les conseqüències legals del referèndum.
Però Puigdemont, que ja va esquivar pressions similars al voltant del mes de febrer, no prendrà encara cap decisió. El president està sondejant els diversos consellers i esperarà a treure’n conclusions. Les converses s’han intensificat arran del cessament de Baiget i en un intent d’apaivagar el malestar dels alts càrrecs per la falta d’informació. Segons fonts governamentals, però, Puigdemont ja hauria tingut una trobada anteriorment amb el conseller d’Interior, Jordi Jané, un dels que habitualment són assenyalats quan es parla de dubtes sobre el referèndum, i de qui el president ja hauria obtingut el compromís de resistir fins al final.
Sigui com sigui, en cas que el president de la Generalitat vulgui tirar endavant una remodelació dins del Govern, serà important també la gestió que en faci internament a dins del seu partit. Tot i que dissabte el PDECat va fer pinya amb Puigdemont i va refermar el seu compromís amb el full de ruta establert, el cas Baiget ha deixat tocada la relació de la direcció del partit amb el president. Entre la cúpula de la formació no va agradar que Puigdemont obviés qualsevol al·lusió al cas Baiget, tant en el comitè nacional del partit que es va fer hores abans del cessament del conseller com en una reunió prèvia amb diferents representants del PDECat a l’executiu a la mateixa seu de la formació. Un silenci que, apunten fonts del partit, va alimentar la hipòtesi que la polèmica per les paraules de Baiget no havia d’anar a més. Tanmateix, les mateixes fonts asseguren que el PDECat està compromès amb la votació i treballarà colze a colze amb Puigdemont perquè l’1 d’octubre sigui un èxit.
El president va sortir satisfet de la trobada del partit, però a 82 dies del referèndum avalua si ha de reforçar el Govern per evitar noves crisis i acumular tota l’operativa de l’1-O en un sol càrrec.
