Puigdemont treu crèdit al rei i busca mediació externa

BarcelonaLa missió no és fàcil: fer de mediador entre un Estat que acaba d’utilitzar la violència contra els pacífics votants d’un referèndum i una autonomia que es disposa a declarar unilateralment la independència. De fet, suposa fer-se càrrec d’un plet que fa set anys que sembla irresoluble i del qual, si anem més lluny, Ortega y Gasset ja va dir fa 80 anys que “mai es podria resoldre, com a molt conllevarse ”: el de Catalunya i Espanya. El Govern busca mediador i, de moment, hi ha una figura a qui ja no dona cap crèdit: el rei d’Espanya, autodescartat després d’un discurs en què es va alinear amb les tesis de Rajoy i va obrir la porta a l’article 155 de la Constitució.

La resposta del president de la Generalitat a les paraules de Felip VI va ser d’una duresa inhabitual en les relacions amb el cap de l’estat espanyol. “Així no”, li va etzibar, després d’haver-lo acusat de posar-se al costat de les polítiques “catastròfiques” del PP i d’“aplanar les decisions de Rajoy per tal de liquidar les aspiracions de sobirania del poble català”, en referència a la possible suspensió de l’autonomia. Puigdemont va dir al rei que havia decebut “gent que esperava un altre to” i va acusar-lo d’“ignorar deliberadament els catalans que no pensem com ell”. I va recordar que totes les apel·lacions que ha fet a l’arbitri del rei han caigut en l’oblit: “No ha tingut interès a conèixer l’opinió i la visió del govern de la Generalitat en cap moment”.

Puigdemont va equilibrar el seu discurs enviant diversos missatges. La duresa la va reservar per al rei. La simpatia, per als ciutadans de l’estat espanyol que s’han solidaritzat amb Catalunya, a qui va oferir un gest de concòrdia. El president ho va fer en castellà -un fet pràcticament inèdit en una declaració institucional-: “Agraeixo l’esforç que ens consta directament de molta gent per acompanyar el poble català en les seves reivindicacions. Som un sol poble [...] que vol continuar contribuint al desenvolupament de l’estat espanyol”.

El missatge d’esperança va ser per als ciutadans que van sortir al carrer per votar el dia 1 i per protestar contra la repressió policial el dia3: el Govern “no es desviarà” ni un mil·límetre dels seus plans. De fet, el Parlament ja avança cap a la DUI: ha convocat un ple per dilluns en què, sota l’empara d’una compareixença per explicar el resultat de l’1-O, el president o el Parlament activaran la declaració unilateral.

La fórmula encara s’està debatent però inclourà una apel·lació a la mediació per superar el conflicte. Un concepte que Puigdemont ja va introduir la nit del referèndum i en què ahir va insistir: “Aquest moment demana mediació. Hem rebut diverses propostes en les darreres hores, i en rebrem més: totes elles coneixen de primera mà la meva disposició a emprendre un procés de mediació”.

D’ofertes, en van aparèixer unes quantes: en públic, Podem va fer-ne una que va ser immediatament rebutjada pel govern espanyol; el PSC va oferir-s’hi sempre que el Govern renunciés a la DUI i l’Estat a aplicar l’article 155; el lehendakari Íñigo Urkullu també es va postular com a mediador; i fora de l’àmbit dels partits, el Col·legi d’Advocats encapçala la Comissió per a la Mediació, el Diàleg i la Conciliació, formada per diverses entitats, universitats, patronals i sindicats. Fonts del Govern expliquen que, més enllà dels plantejaments públics, l’executiu treballa en altres opcions per forçar l’Estat a asseure’s en una taula. Una d’elles, segons va avançar TV3, poden ser els bisbes i, de fet, Junqueras es va veure ahir amb el cardenal de Barcelona, amb qui conversa sovint.

Qui segur que no apostarà per aquest paper serà la Unió Europea. Després que ja dilluns la Comissió rebutgés la violència però insistís a parlar del Procés com un “afer intern” d’Espanya, ahir el vicepresident europeu, Frans Timmermans, va rebutjar mediar-hi i va mantenir-se al costat del govern espanyol. Menys escorat cap a les tesis de Rajoy, però igualment sense inquietar l’executiu de l’Estat, va quedar el Parlament Europeu, que va votar contra la repressió policial i va demanar diàleg en el primer debat a la cambra europea sobre el Procés.

El Govern no es cansarà de reclamar una mediació amb l’executiu espanyol. A Palau creuen que, si triomfa, la Generalitat podrà afrontar una negociació amb possibilitat de sortir-ne airosa; i si fracassa per la negativa de l’Estat, servirà per carregar més de raó el Govern.

A Madrid, la simple possibilitat d’asseure’s a la mateixa taula que Puigdemont genera repulsió. La Moncloa considera el president un interlocutor invàlid i l’únic que acceptarà serà la seva renúncia. Ho va deixar clar la vicepresidenta espanyola ahir, en un dur al·legat en què no es va moure ni un mil·límetre i va parlar de Puigdemont com el president que “ha portat els catalans a la fractura més gran de la història”, i el va definir com “un dirigent contra la llei, contra les institucions i contra Europa”.

La Moncloa manté la policia a Barcelona i l’hostilitat verbal contra el Govern. Amb la Generalitat preparada per a la DUI, l’executiu espanyol ja espera per activar l’article 155 de la Constitució. El Govern, tot i mantenir inalterable el rumb i ser ferm en la crítica, s’ofereix un dia i un altre a negociar amb algú que garanteixi que les converses seran d’igual a igual. La plaça de mediador, de moment, continua vacant.