Puigdemont i Rovira avisen que el diàleg ha de posar fi a la repressió

BarcelonaMentre el govern espanyol refredava aquest dimarts les expectatives del diàleg amb Catalunya a curt termini, les veus a l’exili amb més ascendència de JxCat i ERC marcaven les condicions de la negociació que l’independentisme aspira a obrir amb l’Estat. En dues intervencions per videoconferència a la comissió d'investigació del 155 al Parlament, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la secretària general dels republicans, Marta Rovira, han coincidit en assenyalar la fi de la repressió com a condició necessària per a l'èxit de les converses. El to ha estat clarament diferent, i mentre l'ara eurodiputat de JxCat emmarcava les seves reflexions en el "pessimisme", l'exdiputada expressava simplement "escepticisme". Tots dos, però, han evidenciat que veuen cert marge per al diàleg amb l'Estat.

A dos dies de la reunió entre els presidents espanyol, Pedro Sánchez, i català, Quim Torra –la primera des del desembre del 2018–, han estat especialment significatives les paraules del dirigent de JxCat, el partit al Govern que més recela de la nova etapa a Madrid. Puigdemont ha admès que "la situació actual no s'havia viscut abans", en referència al govern del PSOE i Unides Podem. "Admeto que el to, el tarannà, el llenguatge i la potencialitat del govern de coalició no és el mateix que el d'un govern del PP", ha dit, i ha afegit: "Val la pena que hi dediquem una mirada diferent de la que dedicaríem a un govern Rajoy".

No obstant això, ha recordat que Sánchez era a "la cuina" del 155 que es va aplicar a Catalunya l'octubre del 2017, i ha advertit que "si al final la repressió és la mateixa" i es nega als catalans "el dret a exercir l'autodeterminació", no tindrà importància el color de qui governi perquè "la conclusió" serà la mateixa: la impossibilitat de dialogar amb els representants de l'Estat. Un diàleg que segons el seu parer ha de comptar amb una mediació internacional i que, segons ha afegit Rovira, ha de portar necessàriament a una amnistia dels represaliats.

Malgrat que tant l'amnistia com l'autodeterminació formen part dels vetos de partida de la Moncloa, Rovira ha cridat a enterrar els "complexos" amb la via del diàleg. "Quin acomplexament tenim amb el diàleg, si és la nostra bandera?", s'ha preguntat, deixant clar que la taula de diàleg –pactada per ERC a canvi de la investidura de Sánchez– no és una "renúncia" ni suposa "blanquejar el PSOE". "És una oportunitat", ha dit, sobretot de cara a la internacionalització de la causa catalana. "Catalunya ha deixat de ser un problema intern i ara és una part del conflicte", ha argumentat.

Boya (CUP): "L'Estat no té cap intenció de dialogar"

En una línia totalment contrària, reflex de les diferències entre actors independentistes, l'exdiputada de la CUP Mireia Boya ha demanat "trencar relats màgics". "El diàleg mai ha funcionat perquè l'Estat no té cap intenció de dialogar amb l'independentisme –ha afirmat també en compareixença a la comissió del 155–. No crec en els miracles, no soc d'anar a Lourdes, ni crec en els canvis radicals de les persones", ha reblat.

L'exdiputada de la CUP ha qualificat de "legítima" la taula de diàleg amb l'Estat, però no veu cap marge en el seu recorregut. És per això que ha instat l'independentisme a tenir un "pla B", una "estratègia compartida" per tornar a l'Octubre del 2017 basada en la "desobediència" i la "mobilització" al carrer. Boya ha estat especialment crítica amb la manca d'"unitat estratègica" entre partits i entitats, i aquí sí que ha coincidit amb Rovira. La republicana ha deixat clar que només deixant de "confondre adversaris" i "unint esforços" es podrà combatre la repressió. "Consensuem una estratègia col·lectiva", ha demanat als partits, i ha cridat a "aïllar" la "toxicitat" d'aquells que impedeixen el "consens".

"Fer eleccions a canvi del 155 hauria estalviat molt de dolor"

Tots tres, així com també l'exconseller de Cultura Lluís Puig –que ha intervingut per videoconferència–, han fet referència al consens de l'octubre del 2017, previ al 155. Puigdemont, en aquest sentit, ha admès que convocar eleccions per aturar la intervenció autonòmica hauria estat l'ideal si l'Estat hagués donat garanties de compliment. "Fer eleccions a canvi d'aturar el 155 ens hauria estalviat molt de dolor i sofriment, però el govern de Mariano Rajoy no va donar cap garantia", ha dit més de dos anys després de la intervenció de l'Estat a Catalunya, que va provocar el seu cessament i el de tot el seu govern. Davant l'actitud de l'executiu de Rajoy, però, ha deixat clar que la declaració d'independència (DUI) al Parlament del 27-O va ser "l'única opció digna i democràtica per continuar el camí de l'1-O".

La resta és història i, segons l'expresident, el 155 va ser un "cop d'estat" –així s'hi ha referit també Boya– i una "venjança" contra tot el "poble" de Catalunya, i no només contra els independentistes. Rovira ha denunciat, en una línia semblant, que la intervenció de l'autonomia catalana "va ser del tot inconstitucional [...], unilateral i autoritària". I Puigdemont ha reblat el clau assenyalant que les mesures que es van aplicar tenen uns "responsables": "No es pot girar full sense assumir responsabilitats", ha afirmat, per després cridar a superar la "cultura" del 155. I això vol dir acabar amb la repressió.