Puigdemont al·lega al Suprem que l'1-O no hi va haver "violència" sinó fets "aïllats"
El president, Ponsatí i Puig justifiquen que no es donen els delictes de rebel·lió i malversació
BarcelonaEl president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha al·legat en el seu primer recurs al Tribunal Suprem que l'1-O no hi va haver "cap tipus de violència" que justifiqui que se l'acusi de rebel·lió, sinó que a tot estirar alguns ciutadans "van poder haver-se excedit" en la seva "resistència passiva", però van ser casos "aïllats".
Després que el jutge Pablo Llarena acceptés que Puigdemont i els exconsellers Clara Ponsatí i Lluís Puig es personessin en la causa oberta pel procés independentista, l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas ha elaborat en nom dels tres processats un recurs, a què ha tingut accés Efe, en què es demana la "nul·litat d'actuacions per falta de competència objectiva del tribunal" i per "indefensió en no haver-se permès l'actuació de la defensa" i es nega l'existència de delicte de rebel·lió i de malversació.
Puigdemont, que segueix reclòs al centre penitenciari alemany de Neumünster, està processat pels delictes de rebel·lió i malversació, els mateixos que s'atribueixen presumptament a Ponsatí, mentre que Puig està acusat de desobediència i malversació.
L'ordre de processament, segons denuncia el recurs, "utilitza arguments que resulten realment cridaners per justificar l'existència de violència", en comparar per exemple la concentració del 20 de setembre del 2017 davant de la seu del departament d'Economia amb una "presa d'ostatges mitjançant trets a l'aire". Però "per violència", puntualitza el recurs, "no s'ha d'entendre unes manifestacions de protesta, per nombroses que siguin, ni les actuacions reprovables i aïllades dels qui causessin danys".
Al voltant del que va passar l'1 d'octubre a Catalunya, se subratlla que no hi va haver "cap tipus de violència", ja que les persones que van anar a votar en el referèndum "únicament es van limitar a resistir de forma passiva l'actuació dels cossos i forces de seguretat de l'Estat".
"Encara que alguns ciutadans concrets poguessin haver-se excedit de la resistència passiva, i haguessin actuat activament contra els agents, les esmentades conductes de cap manera podrien imputar-se als processats, doncs es tracta d'episodis completament aïllats que no permeten sostenir l'existència d'una violència d'entitat suficient per integrar el tipus de rebel·lió", assenyala el text.
Promoure un procés independentista, al·leguen els processats, "és plenament admissible en el marc constitucional espanyol, sempre que no sigui mitjançant l'ús de la violència" i, en aquest cas, "per violència no s'ha d'entendre les manifestacions de protesta, per nombroses que siguin, ni les actuacions reprovables i aïllades dels qui causen danys en el marc de les referides manifestacions".
Aquests fets aïllats, insisteix el recurs, "podrien a tot estirar implicar la comissió d'un tipus penal de desordres públics i, sempre a càrrec dels qui portessin a terme les esmentades conductes". A més, s'argumenta que "tant la convocatòria d'un referèndum com la declaració d'independència d'una part del territori de forma pacífica són fets que no poden subsumir-se en la configuració de cap tipus penal".
Tampoc hi va haver malversació
D'altra banda, el recurs elaborat per Jaume Alonso-Cuevillas també descarta el delicte de malversació perquè "no es compleixen els requisits objectius". "No concorre l'element medul·lar de la malversació: la deslleialtat respecte als cabals públics administrats", apunta.
Als tres processats, prossegueix, "únicament se'ls atribueixen fets completament genèrics i abstractes, que a més no s'acompanyen de cap justificació", malgrat les "certificacions de la interventora general de la Generalitat" en què "es garanteix que no s'ha destinat cap quantitat a la satisfacció de cap pagament vinculat al referèndum d'autodeterminació" de l'1 d'octubre.
En el recurs es recorda també que les finances de la Generalitat van ser intervingudes el 21 de juliol del 2017 pel ministeri d'Hisenda i es recullen unes declaracions del ministre Cristóbal Montoro en què garantia que la Generalitat "no està utilitzant un euro" per finançar el referèndum.
Fins i tot se citen unes paraules del president del Govern, Mariano Rajoy, del 7 de febrer del 2018 al Congrés, en què va subratllar que "no hi ha cap informe de ningú que digui que amb el Fons de Liquiditat Autonòmica s'han pagat les despeses" de l'1-O.
Per tant, segons Alonso-Cuevillas, el processament de Puigdemont, Ponsatí i Puig per un delicte de malversació "resulta absolutament improcedent", en no haver-hi "cap conducta ni realització de despeses concretes que se'ls pugui imputar".
L'advocat denuncia vulneracions de garanties processals, ja que segons el seu parer la "privació", fins ara, del dret de defensa "ha suposat prescindir de normes essencials de procediment", cosa que provoca una "evident indefensió material", per la qual cosa "procedeix declarar la nul·litat de les actuacions practicades".