Puigdemont demana al Suprem que apliqui la sentència del TJUE i anul·li l'euroordre

BarcelonaCarles Puigdemont ha demanat al Tribunal Suprem que retiri les ordres de detenció –tant la nacional con l'euroordre– contra ell. La defensa de l'expresident s'agafa a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que avala la immunitat dels eurodiputats per reclamar que s'arxivi el cas i que s'aparti el jutge Pablo Llarena del procediment per falta d'imparcialitat. Ho desenvolupa en un escrit d'una seixantena de folis que ha presentat davant del tribunal com a resposta a la petició del jutge instructor a les parts perquè es pronunciïn sobre com ha d'actuar el Suprem després de la decisió de la justícia europea.

Per a Puigdemont, la pretensió de la Fiscalia, que creu que la immunitat no es contradiu amb mantenir les euroordres i que en va sol·licitar la suspensió, “no només és extravagant, sinó que és grollera, manifesta i palmàriament il·legal amb tot el que implica". L’euroordre contra ell va ser dictada sense fonament legal i sense la prèvia autorització del Parlament Europeu, assegura, i demana aixecar la resta de mesures cautelars per resultar incompatibles amb les immunitats inherents a la condició d'eurodiputat.

A més, l'advocat Gonzalo Boye vol que Llarena declari que no es poden adoptar mesures privatives de llibertat o restricció de moviments, de manera que no se'l pugui detenir, i que per tant tampoc ho sol·liciti a través d'un suplicatori al Parlament Europeu.

Al llarg del document, la defensa recorda que en diferents escrits ha sostingut que des del moment de la proclamació de candidats electes per la Junta Electoral Central, és a dir, el 13 de juny del 2019, el seu client hauria adquirit la condició de diputat al Parlament Europeu, de manera que està protegit per les immunitats reconegudes en el protocol sobre els privilegis i immunitats de la Unió Europea.

Es tracta de la mateixa posició que ha reconegut el TJUE en el cas de Junqueras, per la qual cosa, segons Boye, la posició adoptada en tot aquest temps tant per la Fiscalia del Tribunal Suprem com pel jutge instructor del cas és "insostenible". Dubta, a més, l'advocat de Puigdemont de la imparcialitat de Llarena pel fet que mantingui un contenciós civil amb el seu client a Bèlgica que encara està pendent de resoldre.

Segons la seva opinió, després de la sentència del TJUE, el manteniment de les ordres de detenció que encara pesen sobre Puigdemont "poden obstaculitzar la llibertat d'un membre del Parlament Europeu, sense la prèvia obtenció d'una autorització per a aquest efecte" de la mateixa Eurocambra.

Afegeix, també, que aquest tipus de suplicatoris, per la naturalesa de la mesura que es pretén, "només es podran concedir amb caràcter summament excepcional, ja que la situació de presó provisional d'un parlamentari resulta, a la pràctica, incompatible amb l'exercici del càrrec electe representatiu".

L'escrit al·ludeix igualment a la Constitució Espanyola, l'article 71.2 de la qual disposa que durant el període del seu mandat dels diputats i senadors gaudiran també d'immunitat i només podran ser detinguts en cas de delicte flagrant, cosa que segons la defensa de Puigdemont no pot ser aplicat al seu cas.

Els antecedents d'Herri Batasuna i de Ruiz Mateos

Com a antecedents, el lletrat cita dos casos. Concretament el del dirigent d'HB Ángel Alcalde Linares, que el 1989 va quedar en llibertat a l'obtenir la immunitat que li va donar l'obtenció d'un escó al Congrés –si bé va aprofitar aquesta circumstància per fugir–, i també el de l'empresari José María Ruiz Mateos. En aquest cas, ja havia començat el judici oral en el moment de la proclamació de Ruiz Mateos com a diputat al Parlament Europeu, i els tribunals van aixecar les mesures privatives de llibertat. "Seguint, per cert, el criteri del ministeri fiscal", apunta Boye en el seu escrit.

"Doncs bé, aquests precedents posen de manifest, sense cap mena de dubte, que procedeix l'aixecament de la mesura cautelar de presó provisional com a conseqüència de la proclamació com a diputat al Parlament Europeu [de Puigdemont]", subratlla la seva defensa. El manteniment d'una ordre europea de detenció respecte d'un parlamentari europeu, sense la prèvia autorització de Parlament Europeu, insisteix l'advocat, "és absolutament incompatible amb el bon funcionament del Parlament Europeu, cosa que vulnera al seu torn el principi de cooperació lleial" que estableix el Tractat de la Unió Europea.

Recorda igualment que el Parlament Europeu celebra sessions periòdiques tant a Brussel·les com a Estrasburg, "de manera que la vigència d'una ordre europea de detenció en aquests dos estats membres, sense la prèvia autorització de Parlament Europeu, resulta absolutament incompatible amb la bona marxa del treball parlamentari i, fins i tot, amb el normal funcionament de sistema d'ordre europea de detenció".

En un altre moment del seu informe, Boye recorda que "ni les autoritats d'execució de Bèlgica, ni les d'Alemanya, ni tampoc les d'Escòcia" en els tres processos d'ordre europea de detenció als quals s'han vist sotmesos tant Puigdemont com altres personalitats polítiques catalanes en aquesta mateixa causa, han entès necessari ingressar-los en presó preventiva. "I això fins i tot en moments en què ni tan sols havien de ponderar la condició de diputats al Parlament Europeu que, en aquell moment, encara no havia adquirit", com passa ara mateix amb l'exconsellera resident a Escòcia Clara Ponsatí.

"Això no és una guerra", diu als fiscals

En al·lusió als quatre fiscals del cas, la defensa de l'expresident diu que entén "les angoixes existencials que l'actual situació genera en els representants del ministeri fiscal", als quals recorda que "poden oblidar que això no és una guerra sinó una discussió jurídica davant d'un òrgan jurisdiccional que ha de vetllar per la correcta aplicació del dret, incloent-hi naturalment el dret de la Unió".

"No hi ha més camins. Qualsevol altre serà, una vegada més, un salt al buit legal que només servirà per deteriorar, més si és possible, la posició del poder judicial espanyol en el context europeu, que, com diem, és el de tots nosaltres", conclou el lletrat.