Protesta antidesnonaments en un acte de Colau: "Jo necessito menjar"

BarcelonaTenia la paraula el líder d'En Comú Podem, Jaume Asens, que en un acte electoral a Gràcia al costat de la candidata a l'alcaldia de Barcelona, Ada Colau, havia carregat contra els socialistes, de qui assegurava sentir "vergonya" per accions com l'oposició de l'alcaldessa de Rubí a un centre de menors estrangers no acompanyats o pel "segrest" del vaixell 'Open Arms' i, de sobte, una de les assistents s'ha aixecat amb una pancarta contra els desnonaments oberts. "T'equivoques de míting", li ha retret alguna altra de les persones que seguien l'acte dels comuns. "A més d'acompanyar-nos, acabareu amb els desnonaments oberts? Estan passant cada dia", ha insistit la veïna. I, mentre el públic es debatia entre donar suport a la pregunta o acabar amb la intromissió, una segona veïna s'ha aixecat per exposar el seu cas. Va patir, ha dit, un desnonament i, tot i així, continua empadronada a Gràcia. "Necessitem sostre, menjar i feina", ha defensat abans de dirigir-se a la candidata a la reelecció i preguntar-li on aniran, si no, els veïns: "Jo necessito menjar".

"Està molt bé que qui se senti interpel·lat aixequi la veu", ha defensat Colau, que ha exposat el context "duríssim" que es van trobar quan van decidir entrar a la institució i fer alguna cosa més. "Estem en un context de polítiques fracassades", ha defensat la candidata de Barcelona en Comú, que ha assegurat que no eren "ingenus" i que sabien, en el moment en què van decidir fer el pas a la política, amb què es trobarien. "Sabíem que no seria fàcil, que ens enfrontàvem a un gegant, i no ens ha fet mai por, venim de les places i portarem la batalla fins al final", ha defensat Colau, que ha remarcat que en quatre anys no es poden revertir les polítiques liberalitzadores de 40 anys i que ara, gràcies als moviments socials, s'està a prop d'aconseguir regular els lloguers.

En el seu torn, Jaume Asens ha exposat algunes de les actuacions que s'han fet durant el mandat, en matèria de drets civils i socials, que era l'eix central de l'acte, com declarar la guerra al centre d'internament d'estrangers de la Zona Franca –que els comuns volen tancar– o acabar la llibreria "neonazi" Europa. "Vam acabar amb les misses franquistes a Montjuïc", ha recordat, i ha considerat una "vergonya" que s'hagi hagut d'esperar fins ara "per tallar la línia de continuïtat de Barcelona amb el franquisme". Asens, ja en clau del que el partit farà al Congrés, ha apostat per demanar que es revisin els delictes de sedició i rebel·lió i per modificar el Codi Penal en el cas que es condemni els presos polítics per aconseguir el seu alliberament.

Colau, al seu torn, ha volgut enviar un missatge al candidat republicà, Ernest Maragall, a qui ha acusat de voler dividir l'esquerra i de titllar d'ambigus els comuns amb qüestions com l'1-O. "Senyor Maragall, està governant amb CiU i no ha volgut entrar al govern més d'esquerres que ha tingut la ciutat", li ha remarcat Colau, que ha negat que el seu govern hagi sigut ambigu amb l'1-O. Colau ha avisat que no acceptarà lliçons de lluita antirepressiva: "Contra la repressió no hem sigut ambigus. Amb l'1-O, hem estat a peu de carrer, hem defensat les escoles. L'1-O és de la gent i no crec que s'hagi d'utilitzar per provocar baralles entre partits d'esquerreres".

L'acte d'avui també ha comptat amb les intervencions de l'activista Arcadi Oliveres i Monica Benicio, activista feminista i dels drets LGTBI i viuda de Marielle Franco, que ha remarcat que fins que no s'aclareixi qui va matar la Marielle "no hi haurà democràcia al Brasil".