Quins són els fets denunciats? Segons expliquen diverses fonts coneixedores del cas, la tardor del 2019 les coses es van precipitar a Ginebra perquè la situació era insostenible. “Hi havia un gran abús de poder, elles ploraven molts dies. Tothom actuava amb por per com reaccionaria ell”, explica una font. Els crits i les esbroncades eren habituals, un mal ambient de treball en què s’ignoraven les propostes que les treballadores feien i se’ls feia el buit quan plantejaven alguna cosa que ell no veia clara. Fins al punt que els metges suïssos que van analitzar els casos de dues treballadores no van dubtar en tramitar-los la baixa: una d’elles tenia problemes per dormir a la nit per l’angoixa derivada de la relació amb el seu cap. Entre altres coses, Manonelles no es dirigia directament a una d’elles: l’evitava i hi parlava només a través de la seva companya. A una altra dona, que treballava a mitja jornada, Manonelles li va imposar fer un torn de jornada partida. Al setembre ja havien marxat dues treballadores i a l’octubre van agafar la baixa les altres dues. Mentrestant, des de Barcelona seguia sense haver-hi novetats, fins que a finals d’any van començar els tràmits de l’expedient i al febrer se’l va cessar.
Presidència esperarà que es resolgui l'expedient de l'exdelegat a Suïssa abans de prendre mesures
ERC reclama la "màxima exigència" i prendre "decisions sense demora"
BarcelonaLa portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha descartat aquest dimarts prendre mesures sobre l'exdelegat del Govern a Suïssa i actual assessor de Presidència, Manuel Manonelles, fins que no es resolgui l'expedient que té obert a Funció Pública sobre presumpte assetjament laboral.
La consellera de la Presidència ha reaccionat així a la informació que publica avui en l'edició paper el diari ARA, en què s'avança que hi ha oberta una investigació al departament de Polítiques Digitals pel comportament de Manonelles amb diverses treballadores de la delegació a Suïssa quan n'era el delegat.
Segons la portaveu, han tingut constància en les darreres hores que hi ha aquest expedient obert i que ara és a les mans de la conselleria que pilota Jordi Puigneró.
També ha parlat, però, en nom de Manonelles. Ha informat que l'exdelegat a Suïssa s'ha posat en contacte amb els seus advocats per emprendre accions, sense concretar quines ni contra qui les durà a terme.
Tal com també recull l'ARA, Manonelles nega les acusacions d'assetjament laboral i afirma que va deixar el seu càrrec al país helvètic per motius personals.
Antecedents
Manonelles va aterrar a la conselleria de la Presidència al mes de febrer, després de ser cessat com a delegat del Govern a Suïssa, i al març es va començar a tramitar l'expedient sobre presumpte assetjament laboral. Fonts del departament d'Exteriors asseguren que van intentar diverses vegades apartar Manonelles del càrrec per aquesta qüestió, però que Presidència ho va parar. Però des de l'entorn del president, Quim Torra, ho neguen i afirmen que el departament de l'exconseller Alfred Bosch –que va dimitir pels casos d'assetjament sexual de la seva mà dreta a la conselleria– volia cessar-lo del càrrec per manca d'afinitat política.
Aquest dimarts el president del grup republicà al Parlament, Sergi Sabrià, ha reclamat a través de Twitter "exigència". "Cal màxima exigència, sempre i a tot arreu. Per a tots. I cal prendre decisions sense cap demora. Recol·locar, en lloc d’assumir responsabilitats, és desgastar la institució i fallar a la societat que representem", ha dit, i ha demanat a JxCat que prengui decisions ja en relació a Manonelles, sense esperar l'expedient.