La triple dreta punxa i dona vida a Sánchez

MadridEren moltes les esperances que el PP i Cs -també Vox- havien posat en la manifestació d’ahir a Colón contra la política de distensió de Pedro Sánchez amb l’independentisme, però va fracassar. Només 45.000 persones, segons la Delegació del govern espanyol a Madrid -200.000 segons l’organització-, van ocupar la plaça i els carrers adjacents en una mobilització que havia de posar contra les cordes el president espanyol per forçar-lo a convocar eleccions. En canvi, el líder del PSOE en surt amb vida després que l’acompanyament dels ciutadans a les exageracions del tripartit de dreta no complís les expectatives. “La societat ha girat l’esquena a la crispació”, celebrava Ferraz, que s’agafava al clau i s’omplia de raons per allargar el mandat.

Els líders autonòmics del PP van canviar les seves agendes, el partit va posar autobusos gratuïts perquè espanyols d’arreu de l’Estat vinguessin, Cs i Vox es van presentar amb tot el seu arsenal de dirigents i van utilitzar un relat d’indignació de la societat civil per engrandir la convocatòria. La poca antelació va poder jugar una mala passada als impulsors, però la punxada va ser una conclusió força compartida a la premsa, excepte als mitjans afins. Tot i així, el líder de Cs, Albert Rivera, assegurava que la mobilització suposava un “punt d’inflexió” en una legislatura “esgotada”, i fonts del PP criticaven a la tarda que la Moncloa intentés “minimitzar-la”.

Les declaracions de Rivera, Pablo Casado i Santiago Abascal, en les quals van coincidir a denunciar la “rendició” de Sánchez al “xantatge” de l’independentisme, van ser el preludi d’un manifest abrandat i amb algunes falsedats que emulava el discurs recent de les dretes.

Contra les “cessions” de Sánchez

“Traïció”, “humiliació sense precedents” i “cessions intolerables” són algunes de les paraules que van pronunciar els periodistes Albert Castillón, María Claver i Carlos Cuesta, encarregats de llegir el text que aspirava a representar una “immensa majoria” d’espanyols. La línia troncal del discurs és la crítica al líder del PSOE per haver “acceptat els termes i les exigències imposades pel president de la Generalitat”, cosa que es podria qüestionar amb el fet que el Govern i la Moncloa hagin suspès el diàleg precisament per la manca d’entesa en les condicions.

Però hi ha més inconcrecions: “Va cedir rebent amb llaços grocs el president de la Generalitat a la Moncloa. [...] Va cedir acceptant les 21 exigències del secessionisme. Va cedir iniciant unes negociacions per aprovar els pressupostos de l’Estat, oferint a canvi la sobirania nacional. Va cedir admetent la possibilitat que hi hagués mediadors, relators, o qualsevol figura semblant”. Sánchez no va acollir Torra amb llaços grocs el 9 de juliol a la Moncloa; no ha acceptat els 21 punts -els va titllar de “monòleg”- ni l’autodeterminació a canvi de negociar els pressupostos -hi ha dues esmenes d’ERC i una del PDECat registrades al Congrés-. Tampoc hi ha hagut acord amb la Generalitat sobre un relator que “facilités” les relacions entre les dues administracions, sinó que només se n’ha parlat.

Malgrat això, el missatge de la dreta i l’extrema dreta reunida a Colón era deixar clar a Sánchez que “l’estat de dret no està subjecte a negociació”, i menys amb aquells que “volen destruir la pàtria”. El rebuig frontal a la via del diàleg i la personificació en el seu principal arquitecte no va agradar a Pedro Sánchez, que en un acte a Santander va acusar de “deslleialtat” el PP. Lluny de reivindicar l’acostament al sobiranisme per resoldre el conflicte, el dirigent socialista es va limitar a acusar els populars de “liderar la crispació” en lloc de fer pinya amb el govern, tal com va fer ell amb el 155 de Mariano Rajoy. La represa del diàleg amb Catalunya a dos dies de la votació dels comptes i amb l’inici del judici és una possibilitat, per bé que els últims dies Sánchez i Torra han sigut molt explícits amb les seves línies vermelles -l’autodeterminació-, que els distancien. Ahir l’independentisme tornava a reclamar al president espanyol “coratge” per reprendre la negociació, i el líder de Podem, Pablo Iglesias, va demanar a Sánchez diàleg i polítiques socials per frenar la “contrarevolució reaccionària”.

Valls, vers lliure de Cs

Més enllà de la capacitat de mobilització, en la jornada d’ahir es va acabar de consolidar la triple aliança entre el PP, Cs i Vox, per si no ho estava prou. L’únic que va intentar sortir d’aquest marc va ser el candidat a l’alcaldia de Barcelona, Manuel Valls, que va defensar una inexistent transversalitat. “A la manifestació hi ha gent de dretes i d’esquerres”, va dir, i va evitar respondre si se sentia còmode al costat de Vox.

A l’espera de veure si Sánchez surt reforçat -aquesta setmana també se li ha revoltat la vella guàrdia del PSOE-, es constata el camí de les dretes: pressionar el PSOE per aconseguir un resultat favorable el 26-M que obligui Sánchez a convocar eleccions generals.