CRÒNICA

El Parc de la Ciutadella, lliure de llaços grocs (de moment)

Amb l’estira-i-arronsa entre els dos bàndols a flor de pell, els activistes sobiranistes han buscat recursos per dificultar la feina a l’adversari

Tanques que envolten el Parc de la Ciutadella.
Ot Serra
28/08/2018
3 min

BarcelonaParelles, persones passejant el gos, turistes, grupets prenent el sol i altres activitats habituals en un Parc de la Ciutadella que ahir presentava una imatge renovada: cap vestigi de llaços grocs. L’únic rastre d’aquest color ahir a tocar de les dotze del migdia eren les barreres abatibles de les places d’aparcament del carrer Wellington, la bústia de Correus a la cruïlla del passeig Pujades amb l’avinguda Meridiana i el polo d’un home que parlava per telèfon.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Uns dies després de la batussa que avui porta Ciutadans a manifestar-se en defensa d’una dona que arrencava llaços de les tanques que envolten el parc, la balança està clarament decantada cap al costat de les brigades extraoficials de neteja de l’espai públic. Però no seria estrany que la fotografia canviés d’un dia a l’altre. Un comerciant amb vista privilegiada al lloc on va tenir lloc la baralla de dissabte explica a l’ARA que una tarda abaixa la persiana amb presència de simbologia antirepressiva al parc i que al matí següent, quan l’apuja, ja no hi és. “És el pa de cada dia”, afirma. Més enllà d’això, un treballador de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona assegura que, malgrat que aquesta zona s’ha convertit en un símbol de la batalla pels llaços grocs, els últims mesos mai no ha estat “plagada” ni “infectada”. La terminologia, pròpia dels GDR, és seva.

De fet, hi ha qui s’ha pres seriosament la campanya antigroc llançada pel partit taronja. Una altra treballadora que vetlla per la imatge del parc té identificada una dona que s’encarrega de fer desaparèixer els llaços, però la seva obstinació no acaba aquí. “Algun dia m’ha preguntat per què algunes flors tenen un color tan groc”, explica a aquest diari.

Amb l’estira-i-arronsa entre els dos bàndols a flor de pell, els activistes sobiranistes han buscat recursos per dificultar la feina a l’adversari. Una de les alternatives ha sigut penjar els llaços a les branques dels arbres, i aquí és on els GDR han hagut d’acudir a la via oficial. Segons expliquen els treballadors de Parcs i Jardins, ells mateixos han retirat al voltant d’una trentena de llaços d’ençà que aquest símbol va copar el protagonisme de la política catalana. Ho fan acatant les ordres dels seus superiors, que reben múltiples queixes de veïns molestos amb el groc i el seu significat. Fons de l’Ajuntament de Barcelona puntualitzen que no hi ha instruccions en aquest sentit si no és que hi ha arbres “malmesos”. Però no han aclarit si els llaços els fan malbé. Un dels treballadors explica, també, que la tasca d’arrencar no és monopoli dels unionistes: ha caçat algun independentista estripant adhesius amb la bandera d’Espanya.

Ahir un treballador d’una empresa que lloga uns petits cotxes de dues places de color groc per a turistes s’exclamava del rebombori generat per la baralla que va presenciar. Assegura que va ser ell qui va anar a avisar els Mossos d’Esquadra un parell d’illes més amunt per alertar del que li va semblar un robatori. Quan es va acostar al lloc dels fets es va sorprendre que tot plegat anés de llaços, i més encara quan l’endemà va llegir als diaris totes les versions contradictòries. “¿I diu que demà [avui pel lector] hi ha una manifestació?”, se’n riu.

stats