El PSC insisteix a proposar el reconeixement de Catalunya com a nació
La reivindicació, que en el passat ha creat tibantor amb el PSOE, ressorgeix de cara al congrés
BarcelonaLa plurinacionalitat de l'Estat va importunar el líder del PSOE, Pedro Sánchez, durant la campanya del 10-N, quan va evitar una vegada rere una altra respondre a la pregunta directa que li feien els seus rivals: "Quantes nacions hi ha a l'estat espanyol?" Ara, enmig de les negociacions amb els independentistes per a la investidura, el PSC insisteix en la bandera del federalisme i torna a proposar el reconeixement de "Catalunya com una nació i Espanya com un estat plurinacional".
Així ho recull el document marc que el partit vol aprovar en el seu 14è congrés –i que ja està penjat a la seva pàgina web–, que se celebrarà entre els dies 13 i 15 de desembre i amb què, tal com va avançar l'ARA, pretén fixar el full de ruta per tornar a ser "el primer partit de Catalunya" fent bandera del federalisme.
![La direcció del PSC a la cloenda de l'últim congrés del partit, celebrat el novembre del 2016](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Els socialistes elaboren la seva proposta per a Catalunya –poc concretada en el document de 36 pàgines– a partir del "reconeixement" com a nació, juntament amb la millora de l'autogovern i un finançament "just i suficient". "La reformulació en sentit federal és la més viable políticament, la més estable econòmicament, la més justa socialment i l'única capaç d'aglutinar un ampli suport social", justifica el PSC al text.
Mentre que el partit veu el federalisme com la millor solució al conflicte polític a Catalunya, també considera que s'ha "instal·lat una divisió important en el si de Catalunya" i una "crisi institucional sense precedents". Un conflicte, diuen, "permanent" i "agreujat pel victimisme a través de la tergiversació de la història i de la situació de Catalunya". El PSC sosté que Espanya "és un país modern, plurilingüe i pluricultural" que es "fonamenta en la igualtat de drets i la garantia del dret d'autonomia dels pobles que la integren". Dret a l'autonomia, però no pas a l'autodeterminació, que no surt ni esmentada en el document.
Una reivindicació històrica
Encara que els socialistes recuperen ara el reconeixement de Catalunya com a nació per al 14è congrés del partit, fa exactament tres anys ja defensaven que aquest pas no suposava cap risc per a la unitat d'Espanya. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, concloïa el 13è congrés de la formació enviant un missatge de tranquil·litat a la resta de l'Estat: "Catalunya vol ser reconeguda com a nació. Però en aquesta definició no hi ha cap mena de risc per a la unitat d'Espanya ni per a la fraternitat dels espanyols".
Una proposta que fins i tot el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va comprar l'any 2017 en el seu primer acte a Catalunya com a candidat a les primàries del partit. "Em sento molt identificat amb la proposta federalista del PSC. Cal reconèixer Catalunya com a nació", va remarcar l'ara president espanyol. Un posicionament que la seva contrincant, Susana Díaz, va aprofitar per retreure a l'aleshores candidat a líder del PSOE el seu viratge en la matèria. "No es pot tenir cada dia de la setmana una idea diferent d'Espanya", va etzibar Díaz.
Aquell mateix matí de l'any 2017, en una entrevista a La Vanguardia, Sánchez defensava la reforma constitucional com a solució al conflicte entre Catalunya i Espanya i assegurava que "Espanya és una nació de nacions amb l'única sobirania del conjunt del poble espanyol". Dos anys abans, el 2015, però, el líder del PSOE es negava a introduir aquest concepte en la proposta de reforma constitucional, ja que considerava que "el nacionalisme utilitza aquest terme com un concepte excloent".
Més de deu anys després que la negociació de l'Estatut posés en primer pla el debat sobre el concepte de nació i generés hores de debat entre les files socialistes, aleshores al capdavant de l'executiu estatal, la formació continua sense tenir clara quina és la seva posició.
La polèmica sobre la immersió lingüística
En aquest document marc, els socialistes catalans també reobren un altre debat polèmic: el de la immersió lingüística, amb la defensa, ara, de la proposta d'un "model plurilingüe a l'escola" que ha aixecat ampolles en l'àmbit socialista.
El text, que s'haurà de debatre al congrés del partit, advoca per continuar "defensant el català i el castellà a través d'un model plurilingüe a l'escola amb la flexibilitat que la realitat sociolingüística present al nostre país exigeix". Un argument que, tal com va explicar Granados a l'ARA, no suposa "qüestionar" la immersió. No obstant això, el document ni tan sols fa esment d'aquest model.
"Davant el risc actual que la llengua materna esdevingui un factor de divisió social, els socialistes tornarem a fer tot el possible per a una convivència efectiva i afectiva del català i el castellà", defensa el PSC, que vol fer "desaparèixer la confrontació entre llengües" que, diuen, "està posant en risc la convivència i el patrimoni lingüístic comú".
Així mateix, el document, redactat per la diputada Eva Granados, aposta promoure "en l'àmbit estatal el reconeixement i la preservació del plurilingüisme, articulant la defensa de totes les llengües oficials i el reconeixement de la riquesa lingüística a tot Espanya".
