El PSC busca refer ponts amb ERC i el PDECat al territori
Manté contactes amb els independentistes per afavorir la governabilitat als municipis després del 26 de maig
BarcelonaEl Procés va causar estralls als ajuntaments al llarg de l’any passat. Desenes de pactes locals es van trencar per les diferències de posicionament entre partits respecte a l’1-O i el 155, i el principal damnificat va ser el PSC, que va ser expulsat de molts governs o va perdre la majoria perquè els seus socis -principalment en el cas del PDECat i ERC- els van deixar sols. L’oposició dels socialistes al referèndum i el seu suport a la suspensió autonòmica encara estigmatitza els de Miquel Iceta als ulls dels independentistes, però el PSC intenta refer ponts amb les formacions al Govern amb vista a les municipals de l’any vinent.
Fonts del partit expliquen que, al marge de les grans diferències que hi ha en l’àmbit nacional, des de fa mesos treballen per mantenir els “canals oberts” amb el PDECat i ERC amb l’objectiu d’afavorir la “governabilitat” al territori després dels comicis del 26 de maig. Aquestes fonts expliquen que fins i tot s’han mantingut trobades amb dirigents de les dues formacions independentistes en què se’ls ha traslladat aquesta voluntat. “Ells són conscients que a l’àrea metropolitana som primera força, i a nosaltres també ens interessa tenir un paper a la resta del territori”, expliquen, deixant molt clar que la intenció per ara no és parlar formalment de “pactes” i que també hi ha canals de comunicació amb la resta de partits.
Les veus consultades admeten, en tot cas, que si es promouen contactes amb les forces sobiranistes és perquè són -juntament amb el PSC- els partits més “implantats al territori”. “Després els resultats parlaran, però és important tenir totes les portes obertes”, admet un càrrec socialista. Segons ha pogut saber l’ARA, així li va fer arribar a Oriol Junqueras el primer secretari del Baix Llobregat i alcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda, quan el va anar a visitar a la presó de Lledoners el 8 de novembre, juntament amb l’alcalde de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón. El PSC treballa amb la perspectiva que aconseguirà aguantar posicions al cinturó roig, però està convençut que, com ja va passar el 2015, ERC creixerà a les ciutats i pobles metropolitans. “Hem d’intentar tenir-hi la millor relació possible perquè és possible que en alguns casos hàgim de trucar-nos per arribar a acords”, explica un càrrec local, recordant que la prioritat del partit és intentar governs d’esquerres o progressistes. Un membre de l’executiva nacional aclareix que no hi ha cap “directriu concreta” als municipis per fer un acostament a ERC, però afegeix que caldrà buscar l’“entesa” si els republicans creixen a les municipals. “El nostre objectiu és governar”, argumenta.
El context polític i judicial
Una dada que cal tenir en compte és que, malgrat la trencadissa de l’any passat i les divergències en la qüestió nacional, els dos partits sobiranistes són ara mateix els que tenen més pactes de govern locals amb el PSC: 35 en el cas del PDECat i en 24 amb ERC, el doble dels 12 acords que tenen amb ICV o les candidatures a l’entorn dels comuns. Molts d’aquests pactes, però, es van tancar en un context molt diferent, i fonts socialistes admeten que “no serà fàcil” tornar a trobar-se, tant per la pèrdua de “confiança” com per la situació política i judicial.
El PDECat i ERC, de fet, deixen molt clar que el judici de l’1-O, que previsiblement començarà al gener, així com l’evolució del diàleg entre el govern del PSOE i la Generalitat, repercutiran en els ajuntaments després dels comicis del maig. “Si no canvien les coses, hi haurà una dificultat objectiva per tornar a pactar”, expliquen des del Partit Demòcrata, però afegeixen que és important mantenir els “ponts oberts” i que la direcció donarà autonomia als municipis pel que fa a la política de pactes després de les municipals. “De vegades cal fer governable el municipi sigui com sigui”, afirmen aquestes fonts. Fonts d’ERC, en canvi, expressen més reticències pel que fa als acords amb socialistes. “Dependrà molt de l’actitud que mantinguin els seus regidors a nivell territorial”, adverteixen, i asseguren que els més de vint pactes encara vigents amb el PSC es mantenen perquè els d’Iceta “han disparat obertament contra el 155 o contra la presó preventiva”. “És evident que el que passi a partir d’ara tindrà un efecte a nivell local”, afegeixen.
Amb tot, algunes veus al PSC creuen que els acords només seran possibles allà on ja hi ha governs conjunts. “On no tenim acords serà molt difícil iniciar una política de pactes el 2019”, afirma un càrrec intermedi, convençut que en molts casos l’objectiu serà deixar els socialistes “fora de joc”. Altres fonts, en canvi, confien que l’escenari post-electoral s’interpreti estrictament en clau municipal: “El món local és pragmàtic. Qui marca els acords són els resultats”.
Una quarantena d’acords trencats per l’1-O i el 155
El fet que molts alcaldes del PSC s’oposessin a cedir locals de l’ajuntament per a l’1-O i el suport que el partit va donar a l’aplicació del 155 van costar als socialistes el trencament d’una quarantena de pactes municipals arreu del territori, segons les xifres amb què treballa la formació. Forces sobiranistes van expulsar el PSC de governs locals, li van fer mocions de censura o el van deixar en minoria. Aquesta situació va tenir conseqüències als governs de Girona, Tarragona i també Barcelona, on els comuns van trencar l’acord de govern amb el grup liderat per Jaume Collboni. Alguns alcaldes socialistes disconformes amb la línia del partit també van moure fitxa. Així, el llavors alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, va deixar el PSC i l’alcaldia després que s’intervingués l’autonomia de Catalunya, el mateix que va fer el batlle de Blanes, Miquel Lupiáñez. En el cas de Castellar del Vallès, Ignasi Giménez va deixar en suspensió la militància però va mantenir l’alcaldia.
