El PP vincula la mort de la senadora a la pressió mediàtica

BarcelonaRita Barberá va passar d’encarnar el poder a València i al PP a ser el centre d’atenció a causa de la corrupció. Ahir, després de morir d’un infart, diversos dirigents del seu partit -que la va expulsar com a militant i la va apartar al grup mixt del Senat- van vincular directament la seva mort amb la pressió mediàtica pel fet de ser investigada pel cas Taula.

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va afirmar que “cadascú tindrà sobre la seva consciència el que ha fet i ha dit” sobre Barberá, així com les “barbaritats que se li han atribuït sense cap prova ni justificació”. Una línia que va seguir l’expresident del Congrés Jesús Posada, afirmant que “l’ha perseguit una cacera totalment injustificada”. L’exlíder del PP a Catalunya Alícia Sánchez-Camacho fins i tot va reclamar una “reflexió serena” als mitjans sobre els “límits i l’ètica per garantir la presumpció d’innocència”. Ara bé, l’exministre José Manuel García-Margallo, al marge de subscriure el “linxament” contra l’exalcaldessa , va recordar als seus companys de files que membres del PP “li han girat l’esquena”. Una crítica que també va esgrimir l’expresident espanyol José M. Aznar lamentant que Barberá hagi mort “exclosa del partit al qual va dedicar la seva vida”.

¿Tenen fonaments aquestes acusacions? ¿L’infart pot vincular-se a la pressió mediàtica? ¿Com se sent un polític que ha sigut referent per al seu entorn i acaba sent acusat de corrupció? Experts consultats per l’ARA responen prudents a les preguntes, però sí que deixen clar que ningú pot dir ara per ara que la causa “principal” i “directa” de la mort hagi sigut la pressió mediàtica.

Antonio Sánchez, membre de la Junta de la Societat Catalana de Cardiologia, descarta que hi hagi relació directa entre la mort de Barberá i la insistència dels mitjans. “No es pot assegurar que existeixi una relació causa-efecte en aquest cas perquè hi ha molts factors que poden desencadenar un atac de cor”. Tot i això, afirma que els dies previs haurien sigut claus per identificar qualsevol símptoma que l’hauria posat en alerta.

El psicòleg i coach Francesc Quer assenyala en aquest diari que és probable que la causa judicial provoqués a l’exalcaldessa una situació d’“estrès molt alta” que pot haver influït en l’infart però que no pot situar-se com a “causa única”. Quer remarca que l’infart és el primer motiu de mort a Espanya i que l’estrès és una “epidèmia” estesa a totes les professions. El que canvia, diu, és la manera com gestiona cada persona la situació. Ara bé, el psicòleg posa de manifest que les persones amb professions que comporten una pressió mediàtica afegida han d’estar preparades per afrontar-les. I, en el cas dels polítics, sotmetre’s a l’opinió pública “forma part de la seva feina”. Per la seva banda, l’advocat penalista i membre del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona Jorge Navarro explica que qui se sotmet a un procés judicial, fins i tot de testimoni, suporta “molta pressió”, cosa que s’accentua si es tracta d’un personatge públic i els mitjans estan a sobre del cas. Navarro considera que no ha mort per això, però que la pressió mediàtica per a Barberá pot haver sigut un “plus” en la seva situació.

Un advocat acostumat a tractar amb casos d’alt impacte mediàtic explica que, tot i que els imputats s’ho agafen de manera diferent -alguns amb “dramatisme”, d’altres amb “frivolitat”-, al principi tots estan “obsessionats” amb el que es publica. “Comencen a recopilar retalls de diari i a demanar rectificacions. El meu objectiu és que s’oblidin dels mitjans perquè és una batalla perduda”, diu.

Els mitjans, defensa el professor de comunicació de la UOC Ferran Lalueza, han fet la seva feina: explicar les males pràctiques de Barberá. Tot i això, critica que a vegades no es respecti la presumpció d’innocència. Malgrat que es tracta d’un cas de corrupció que esquitxa de ple el PP, el partit posa els mitjans, un cop més, a l’ull de l’huracà.