PP, PSOE i Cs s'alien per instar el Tribunal de Comptes a fiscalitzar les ambaixades catalanes i el Diplocat
Podem i el PNB els acusen d'"instrumentalitzar" l'ens per "aniquilar" les institucions catalanes
MadridLa Comissió Mixta (Congrés-Senat) per a les Relacions amb el Tribunal de Comptes ha aprovat aquest dimecres, amb els vots de PP, PSOE i Ciutadans, una petició perquè l'òrgan que presideix Ramón Álvarez de Miranda fiscalitzi l'acció exterior de la Generalitat catalana entre 2011 i 2017. La petició, proposada pel PP, busca determinar quin destí s'ha donat a tots els recursos assignats a les delegacions catalanes a l'exterior i al Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), liquidat pel govern espanyol amb l'aplicació de l'article 155.
El text, que ha sigut debatut en una sessió a la qual no ha acudit cap representant d'ERC ni del PDECat, ha comptat amb el rebuig d'Units Podem i el PNB, que han criticat el fons de la proposta del PP i han subratllat que, en tot cas, l'encarregada de fiscalitzar la política exterior de la Generalitat seria la Sindicatura de Comptes catalana.
En la seva proposta, el PP recalca que des del 2012 Catalunya ha sigut la comunitat que més ajuda ha rebut a través dels diferents mecanismes de finançament posats en marxa per l'Estat per garantir la prestació de serveis públics bàsics als ciutadans. En concret, xifra aquests fons en 70.709,9 milions, el 30,62% del total destinat al fons de liquiditat autonòmica (FLA). I també destaca que, segons el mateix Tribunal de Comptes, entre 2001 i 2014 Catalunya copava la meitat de les delegacions, seus o oficines de representació de les comunitats autònomes a l'exterior, i que el cost total d'aquesta activitat va ascendir a 79,06 milions d'euros.
El ministeri d'Exteriors va impulsar el 2012 la subscripció de protocols generals de col·laboració entre el ministeri i les autonomies perquè les delegacions autonòmiques s'integressin a les delegacions diplomàtiques espanyoles, amb l'objectiu de reduir duplicitats i costos, però Catalunya va seguir operant de forma autònoma. De fet, el PP assegura que en els últims anys, i especialment aquest 2017, s'ha detectat un increment del pressupost en l'acció exterior de la Generalitat, que ha coincidit amb la intenció d'internacionalitzar "la causa secessionista". En concret, apunta, Catalunya va arribar a comptar amb unes 70 oficines repartides per tot el món, moltes de les quals van ser tancades pel govern espanyol en el primer mes d'aplicació de l'article 155.
Per als populars, resulta "més que justificat" que, davant la situació de suport financer prestat per l'Estat per poder garantir la prestació de serveis públics bàsics i "davant la situació d'escassetat de recursos", la comissió mixta del Tribunal de Comptes demani una fiscalització dels fons destinats a l'acció exterior catalana per determinar si s'han utilitzat "d'acord amb els principis d'economia, eficàcia i eficiència". L'encarregat de defensar la iniciativa ha sigut el diputat popular Jordi Roca, que ha acusat la Generalitat de "malgastar" diners públics en la seva acció exterior, ha recalcat que les eleccions del 21 de desembre van evidenciar el "fracàs" del Procés i ha afegit que "algú hauria de demanar perdó" per tot això, no només als no independentistes, sinó també als defensors de la independència.
Per la seva banda, el portaveu del PSOE, Antonio Hurtado, ha posat en relleu l'oportunitat d'aquesta fiscalització, sobretot, ha dit, després que el Tribunal Constitucional hagi deixat clar que la política exterior és una "competència exclusiva" de l'Estat que no es pot desenvolupar des de les comunitats autònomes. En aquest sentit ha exigit que s'analitzi si la Generalitat ha pogut destinar diners públics a "activitats que no li són pròpies" i que poden ser "il·legals". "Que s'aclareixi, així tots estarem més tranquils i, si s'han vulnerat les normes, que es repari al més aviat possible", ha afirmat Hurtado.
"Si no s'ha produït cap irregularitat no tenen res a amagar", ha assenyalat, per la seva banda, Raúl Ramírez, de Ciutadans, que ha assegurat que el Tribunal de Comptes és perfectament competent per determinar si s'ha produït "un malbaratament" de fons de l'Estat.
L'aniquilació de les institucions catalanes
Per contra, el diputat d'En Comú Podem Joan Mena ha emmarcat aquesta iniciativa en la "estratègia punitiva d'assetjament, enderrocament i aniquilació" de les institucions catalanes que, al seu parer, ha posat en marxa el govern del "partit més corrupte d'Europa". "Vostès no tenen credibilitat per fer aquest tipus de propostes perquè són els campions de la malversació", ha deixat anar als populars, als quals ha recordat que els catalans els han situat "en la marginalitat" enviant-los al grup mixt del nou Parlament.
Amb arguments similars, la senadora del PNB Dolores Etxano ha plantejat que el Tribunal de Comptes no té competències per examinar aquest assumpte i ha acusat el PP de pretendre "instrumentalitzar" aquest òrgan. A més, ha glossat les bondats de l'economia catalana i ha demanat al govern que posi "fi a l'enfrontament" i aposti pel diàleg per resoldre el conflicte català.
