PP i Cs s’encomanen a Vox per salvar el seu pacte a Andalusia

SevillaDesprés d’una setmana d’estira-i-arronses, PP i Ciutadans van rubricar divendres un acord a Andalusia en què encara no es parla de repartiment de càrrecs però sí de les 21 mesures de xoc que s’impulsaran durant els primers 100 dies de govern. El més curiós del document presentat a Sevilla és que, amb l’excepció de la part tributària, fins i tot Podem hi podria estar d’acord, ja que inclou la professionalització de la Junta, l’eliminació dels nomenaments a dit en les cúpules directives, la reorganització de l’administració paral·lela i l’establiment de diversos dics contra la corrupció. A més, Juan Manuel Moreno (PP) i Juan Marín (Cs) declaren la guerra a l’impost de successions i donacions, prometen suavitzar el tram autonòmic de l’IRPF, deixaran sense efecte l’increment del 2012 de l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i ampliaran fins a 24 mesos la tarifa de 50 euros de què avui es beneficien els autònoms de nova fornada.

Però la realitat plana sobre un anunci triomfalista que encara no compta amb els suports necessaris per ser dut a terme. El PP aporta a l’aliança 26 escons, set menys dels que va aconseguir el 2015, un resultat pèssim si no fos perquè la caiguda dels socialistes va ser encara pitjor. Cs complementa aquesta xifra amb els seus 21 diputats, però en segueixen faltant més per arribar a una majoria absoluta que només PSOE-A i Vox poden permetre. Tant Moreno com Marín van demanar a Susana Díaz que s’abstingui el dia de la investidura per esborrar així del mapa el fantasma d’un suport estrany. Aquest suport, més present que mai, es diu Vox.

Els canvis de l’extrema dreta

I aquí comencen les incògnites, perquè el partit d’extrema dreta ha anat modelant el seu discurs en funció dels esdeveniments, i ha passat de la ferma voluntat d’expulsar Díaz a l’advertència que exigiran alguna cosa a canvi. S’obre ara un trànsit delicat arran del qual podrien saltar espurnes entre Cs i PP, ja que si bé el partit taronja ha traçat amb escrúpols una línia vermella, a l’equip de Moreno -i per extensió al de Pablo Casado- parlar amb els de Santiago Abascal no els suposa cap inconvenient.

¿Podria saltar fet a miques el pacte? Podria, però la força del seu contingut és tal que fins i tot Vox, sense obtenir guanys directes, tindrà complicat menysprear-lo, ja que respecta l’eix central del seu programa de lluita contra el frau i el nepotisme en una comunitat que consideren sotmesa a un “règim” gairebé dictatorial. De fet, en el full de ruta PP-Cs hi ha gairebé un centenar de punts amb vocació reformista. Hi haurà Oficina Antifrau; protecció per al denunciant de corrupció; auditoria massiva de la Cambra de Comptes sobre el malbaratament d’aquests anys; supressió de l’aforament inclòs a l’Estatut en favor de presidents, consellers i diputats; restricció del sistema de lliure designació; redimensionament de Canal Sur -la televisió que Vox pretén suprimir-; eliminació de traves burocràtiques, limitació de mandats a vuit anys i replantejament dels sistemes educatiu i sanitari. Així mateix, se sol·licitarà al president del govern espanyol una reunió per abordar el finançament autonòmic, aspecte en què Andalusia es considera injustament tractada.

La viabilitat de l’acord es posarà a prova el dijous 27 de desembre, quan està prevista la constitució de la mesa del Parlament andalús. Tot i que molt ja estigui escrit, res no és segur encara.