Oriol Junqueras: “De què serveix negociar els pressupostos si es vulneren drets fonamentals?”

Presó De LledonersOriol Junqueras (Barcelona, 1969) va en màniga curta i algun intern li ha tallat el cabell. Està centrat en preparar la seva defensa i en llegir i escriure. Li ofereix al corresponsal de Le Figaro a Madrid, que ens acompanya en aquesta visita, alguns articles sobre física quàntica i religió.

Com passen els dies previs al trasllat per al judici?

Treballant incansablement, com he fet fins ara, parlant amb els advocats i veient la família, que ens ajuda a afrontar el judici amb fortalesa mental i anímica. Tenim la consciència tranquil·la.

¿Que l’eix de la seva defensa sigui polític pot anar en detriment de la seva defensa jurídica?

Aquest judici és polític. Ara bé, cal no contraposar l’estratègia política amb la jurídica. Són dues cares de la mateixa moneda i totes les eines són necessàries per desmuntar aquest judici a la democràcia.

¿Es dirigiran a l’opinió pública internacional?

Sempre ho hem fet, en entrevistes, acceptant visites de líders internacionals... La credibilitat d’Espanya corre riscos en aquest judici. També ho diuen els eurodiputats que denuncien la presó preventiva. Ara podran decidir quina imatge donen a l’exterior.

Declararà en català?

Tot el que fa referència al judici se sabrà a mesura que avancin els dies, el que és raonable és fer-nos entendre d’una forma clara i contundent.

Quin serà l’eix del seu discurs?

La democràcia. És un judici a la democràcia.

Respondrà a la Fiscalia i no a Vox?

Fiscalia i Vox coincideixen molt en les acusacions. És significatiu que les tesis s’assemblin bastant. Qui ens acusa és un partit d’extrema dreta. Els demòcrates europeus haurien de donar suport al republicanisme català, que defensa les institucions inclusives i no excloents.

Quin serà l’impacte del judici sobre l’opinió pública espanyola?

¿Qui és pitjor enemic de la democràcia espanyola, l’extrema dreta espanyola que vol expulsar immigrants i retallar els drets de les dones, o nosaltres, que volem una fórmula democràtica per exercir el dret al vot i un nou marc de relació? Apel·lem als demòcrates catalans, espanyols i del món. Estem convençuts que no estarem sols. Som davant d’un atac sistemàtic a la democràcia, i els ciutadans no en poden quedar al marge. La situació és greu perquè es desmunta l’estat de dret espanyol. I no només perquè busquen escapçar l’independentisme, també acusen humoristes per fer bromes amb una bandera o cantants per malparlar del rei. On posen el límit? On s’acabarà?

¿Creu que si es desmunta el relat de la violència, la Fiscalia pot rebaixar el delicte de rebel·lió a sedició?

És evident que no hi ha hagut violència. La violència no va ser pas nostra, van ser els cops de porra sobre els nostres conciutadans.

Una de les dificultats és combinar el conflicte polític amb l’Estat i el component emocional del judici amb la governança del dia a dia. S’està governant bé?

És molt important que el Govern faci una acció responsable per respondre a les necessitats de la ciutadania, sobretot dels més vulnerables. Les institucions catalanes estan sotmeses a un setge permanent i, en aquestes condicions, la governança és difícil i complexa. D’altra banda, és evident que el judici suposarà un trasbals social i polític. El Govern haurà de saber trobar un equilibri entre la reivindicació dels drets nacionals de Catalunya en un moment crucial i la gestió de la realitat social i econòmica. El projecte nacional no pot anar deslligat del projecte social.

Li agradaria donar oxigen a Sánchez?

Els que defensin la democràcia sempre ens tindran al costat. La democràcia i els drets civils són tan importants que és imprescindible el compromís amb els partits que es comprometin amb els drets civils. No és normal perseguir cantants, humoristes, polítics, activistes... No ho pot ser per a la democràcia espanyola. Podem discutir com és de necessària una partida pressupostària, però estem veient com es condemna i acusa representants electes.

Quina valoració fa dels pressupostos de Sánchez, que augmenten la inversió a Catalunya un 50% però no arriben al que fixava l’Estatut?

Suposen un augment substancial respecte a comptes d’anys anteriors. La pregunta, però, és: ¿l’Estat compleix les promeses? Sempre dic que podem fer pronòstics a partir de la nostra experiència i el que ens diu ara és que no.

Aprovar els pressupostos de Sánchez suposaria més recursos per a Catalunya i obriria la porta a aprovar també els de la Generalitat.

De què serveix negociar una partida o una altra si l’Estat està vulnerant drets fonamentals? ¿Hem de negociar uns comptes si s’està condemnant humoristes, tuitaires i cantants? Per què hem de parlar de xifres si ens despertem un matí i la Policia Nacional deté sense ordre judicial alcaldes, activistes i fotoperiodistes? Hi ha una qüestió que és prèvia als pressupostos: els drets i les llibertats .

¿Està justificat renunciar a recursos pel fet que hi ha presos polítics?

No estem parlant tan sols de l’existència de presos polítics sinó d’una regressió dels drets i les llibertats. Si no ens posem d’acord en com ho aturem, de què servirà posar-se d’acord en unes partides que ni tan sols sabem si s’executaran?

Quin és el gest que espera ERC per poder donar suport als comptes?

El govern de Sánchez ha d’emprendre accions que permetin acabar amb la judicialització de la política i la politització de la justícia. Ha de demostrar que és un home d’estat i que vol negociar una sortida política i democràtica per al conflicte. Ha de decidir si vol seguir el camí de la repressió de PP i Cs o si vol ser part de la solució.

¿Vostè també creu, com ha dit Dolors Bassa, que no es pot deixar caure el govern Sánchez?

Tal com diu la consellera, un govern del PSOE i Podem sempre serà més dialogant que un govern de PP, Cs i Vox. És cert que pot fer més fàcil trobar finestres de diàleg i oportunitats per avançar cap a una solució. Ara bé, Sánchez ha de fer gestos clars. En cap cas donarem un xec en blanc a ningú.

¿Creu possible un govern PP-Cs-Vox a Espanya?

El món occidental s’ha caracteritzat per ser el garant dels principis inclusius. Avui la situació és diferent. Veiem com fins i tot al món anglosaxó els valors excloents s’imposen amb Trump o el Brexit. A l’Europa continental passa amb l’auge de l’extrema dreta. I aquí al costat, a Andalusia, veiem com PP i Cs han comprat el relat i el marc mental de Vox i han blanquejat un discurs xenòfob, misogin, feixista. Un pacte que no dubtaran a repetir a l’Estat si els cal per governar. No s’hi ha d’arribar a acords perquè no té sentit limitar la democràcia.

Alguns consideren l’independentisme un moviment populista

Ni per casualitat! La nostra gestió és responsable i dediquem el màxim de recursos a la integració social. No som neoliberals que hi destinen el menys possible ni populistes que hi dediquen el màxim sense que sigui sostenible. Catalunya té l’oportunitat d’erigir-se en un país que para els peus a l’autoritarisme.

Abans de la sentència hi haurà europees i municipals. Amb qui creu que hauria de pactar Maragall si guanya? Amb els comuns o amb JxCat?

Estem oberts a pactar amb tots els que defensin la democràcia i que estiguin en la lluita antirepressiva. No ens sobra cap demòcrata. Ara bé, nosaltres volem que guanyi l’Ernest i crec que serà capaç de bastir grans majories. No tanquem la porta a ningú sinó que l’obrim a tothom.

Què respon a les persones que l’acusen de trair els seus principis i haver imposat un gir moderat a ERC?

En cap cas hem traït els nostres principis. Som a la presó per haver seguit el mandat de les urnes, sempre he donat i donaré la cara. Els que som independentistes de tota la vida coneixem les dificultats i les oportunitats que et dona la història.

Quina serà la resposta a una sentència dura? ¿Li preocupa que en algun moment la frustració es transformi en violència?

Catalunya és una societat madura. No dubto que els ciutadans expressaran les emocions de manera cívica, pacífica i democràtica. L’única via per assolir els nostres objectius polítics és persistir en aquest camí. La nostra estratègia és més democràcia davant dels límits que ens imposin altres. La democràcia i el civisme són l’únic camí que tenim i que volem.

¿Està preparat per passar molts anys a la presó?

Si és el preu a pagar per defensar els drets fonamentals, ho farem.

Demanarà l’indult?

Soc innocent i, per tant, no em plantejo demanar un indult per un delicte que no he comès.

Ni per un motiu humà o familiar?

Els meus fills necessiten un pare, sí, però també una democràcia que funcioni i en què es respectin drets i llibertats.

Des de la presó es pot ampliar la base?

No som a la presó per sumar, però si sumem... Una manera legítima d’actuar és ser a prop dels ciutadans amb un compromís ètic. Sòcrates, Ciceró o Sèneca van poder fugir i no ho van fer. Apel·lem a l’ètica civil, a la virtut republicana, i si som més els compromesos més forta serà la democràcia. Però què hi fem aquí? Això interpel·la qualsevol demòcrata europeu.

El judici vist com una oportunitat i la vida al ‘talego’

Junqueras està de bon humor i vehement: “No pot ser que en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart, per haver encapçalat moviments socials pacífics, siguin a la presó. No té cap sentit! Ni que en Romeva, compromès amb la pau i els drets socials al Parlament Europeu, ara sigui acusat de posar en perill els drets que ell ha impulsat i defensat!” Romeva, que acaba de rebre alguns exemplars del seu nou llibre, és al seu costat somrient. Junqueras sembla haver decidit fer de la necessitat virtut i utilitzar la presó per reforçar la seva causa i el seu lideratge dins del partit. Comença a explicar les línies de la defensa i considera el judici una oportunitat política per denunciar les carències de la democràcia espanyola. “ERC té valors republicans des de fa 90 anys i defensa la inclusió, i molts dels seus representants han sigut perseguits i assassinats pel feixisme. Com pot ser que aquesta gent que s’ha compromès sempre amb la lluita antifeixista i antifranquista siguin a la presó i els acusi un partit d’extrema dreta?”

El líder d’ERC fa broma sobre l’entorn quotidià i se saluda amb Gabriel Rufián amb els gestos de la presó. Al vidre que els separa no hi posa la mà, com fins ara, hi posa el puny en senyal de “respecte”, i després se’l porta al cor. Quan li fem notar que comença a moure’s amb el llenguatge del talego, respon que ja és a quart de talego després d’un any i d’haver visitat unes quantes presons, i que la veterania allà dins també és un grau. Junqueras continua fent classes als interns i parla d’aprofitar l’excepcionalitat.

D’aquí nou dies els presos polítics seran traslladats a Madrid, on hauran d’adaptar-se a un nou entorn.