Navajas o una denúncia del ‘trio de la benzina’
PeriodistaLuis Navajas (Granada, 1948) és un home aguerrit. Ja devia ser-ho abans d’arribar a Sant Sebastià, cap al 1987, on els fiscals destinats, incloent-hi Fidel Cadena, duraven molt poc temps. I ell, acompanyat de la seva dona, va durar una mica més: 16 anys. Aviat és dit. Fins al 2003. Encara es va permetre el luxe de fer un informe -el cèlebre informe Navajas- que donava compte d’activitats de drogues, contraban i tortures a la caserna d’Intxaurrondo. El fiscal general de l’època, el socialista Javier Moscoso, el va guardar en un calaix. No va passar res.
Tota la seva trajectòria ascendent es desenvolupa sota els governs del PP. Amb José María Aznar i el ministre de Justícia, José María Michavila, i amb Manuel Marchena a la secretaria tècnica del fiscal general de l’Estat, Jesús Cardenal, Navajas ascendeix a la categoria més alta de la carrera: fiscal de sala. Uns dies dramàtics.
Terratrèmol al món judicial
El PP s’ha carregat el fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo, i el fiscal de Madrid, Mariano Fernández Bermejo. Quan arriba Mariano Rajoy al govern, el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, nomena Navajas tinent fiscal del Tribunal Suprem i el substitut del fiscal general de l’Estat en la seva absència.
Aquest és l’home que ha provocat un terratrèmol en el món judicial aquests dies cantant les veritats, sense elegància però amb contundència. És el personatge que es jubila al desembre i que ja no ha aguantat més. I ha denunciat públicament tres fiscals del Procés que han pretès torçar la seva orientació, pressionant-lo amb l’amenaça d’anar als mitjans de comunicació si no els feia cas en l’informe sobre les querelles contra el govern de Pedro Sánchez per la pandèmia.
Són els que en privat Navajas anomena el trio de la benzina, els tres fiscals que tiren gasolina: Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Javier Zaragoza. Madrigal, ex fiscal general de l’Estat, decapitada pel govern de Rajoy després d’haver-li promès que seria renovada, figura en una multitud de querelles sobre el covid-19 com a testimoni de càrrec de l’acció criminal del govern de Pedro Sánchez. Perquè, com vam apuntar en el seu dia, el fet que una ex fiscal general de l’Estat i fiscal de sala del Suprem denunciés la “societat en captiveri” que suportava un estat d’alarma, “veritable estat d’excepció”, i culpés el govern espanyol de no “reconèixer les esgarrifoses xifres de morts”, només podia tenir continuïtat en la proposta d’una querella criminal contra el govern.
Suport a Segarra
No va fer falta. Les querelles la citen com a testimoni de càrrec. I ella, juntament amb Cadena, amb el suport a la reraguarda de Zaragoza, van intentar que Navajas assumís el seu punt de vista. Sense èxit. Navajas va donar suport a la fiscal general de l’Estat, María José Segarra, quan va plantejar als fiscals del Procés que introduïssin una qualificació alternativa a la del delicte de rebel·lió. No el van escoltar. I Segarra es va sentir dèbil davant seu. El seu domini del camp mediàtic era un instrument per fer callar les veus crítiques.
Navajas ha vingut a dir: aquells que han portat a la Fiscalia el seu fracàs històric més gran al ser rebutjada la seva qualificació de rebel·lió en el Suprem han pretès seguir exercint com a Fiscalia paral·lela en el covid-19 i sostenien que per mantenir el prestigi (!) cal ficar el govern a la presó. Estan sonats.
