Multar els llaços grocs: quan els símbols topen amb les ordenances
Ajuntaments governats pel PDECat i ERC han sancionat persones per penjar llaços a la via pública
BarcelonaDe l’octubre ençà, els llaços grocs penjats al carrer han passat a formar part del paisatge quotidià de tots els municipis de Catalunya. Però l’ús del símbol per demanar la llibertat dels presos polítics i exiliats ha xocat també amb les ordenances de civisme d’alguns ajuntaments catalans, que han arribat a imposar multes de fins a 400 euros per penjar-ne. La raó? No haver demanat permís per col·locar-ne a la via pública o fer-ho en espais que no estan habilitats per a això. El cas més recent és el de Vilafranca del Penedès. El juny passat el govern municipal va obrir un procés sancionador a una persona que la policia va identificar penjant llaços grocs en una avinguda de la vila. El procés, però, es va acabar tancant perquè el consistori va acceptar les al·legacions que la defensa va presentar. A la llista de municipis que han obert processos d’aquestes característiques s’hi afegeixen els noms de Cervelló, Vilanova del Camí, Salou, Sant Vicenç dels Horts o Barcelona, alguns dels quals, curiosament, governats per ERC o el PDECat.
La presència de partits independentistes al capdavant d’ajuntaments que sancionen per penjar llaços ha irritat moltes persones, que ho viuen com una contradicció. “Tothom penja cartells de la festa major als fanals i altres llocs del poble, i no els multen pas”, es queixa el regidor d’ERC a Cervelló Josep Ramon Mut, que assegura que al poble no hi ha cartelleres per enganxar-hi propaganda. Però des del govern municipal asseguren que no hi ha cap raó política al darrere de les quatre multes que han posat per penjar llaços grocs. “Aquestes sancions no estan relacionades amb els llaços grocs, sinó amb l’incompliment d’alguna norma de l’ordenança”, assegura l’alcalde del municipi, José Ignacio Aparicio (PSC).
A finals de l’any passat l’Ajuntament va obrir aquests processos sancionadors a quatre persones que havien penjat llaços grocs i a una persona que va col·locar un cartell independentista, segons Mut. L’import de les sancions és de 400 euros però els activistes encara no les han pagat, tot i que se’ls han desestimat totes les al·legacions i recursos que han presentat perquè el consistori es replantegés la multa. Ara estan fent una recol·lecta solidària perquè cap dels cinc sancionats hagi de pagar-la de la seva butxaca.
També el govern de Vilafranca ha rebut crítiques semblants. L’article 19 de l’ordenança de civisme d’aquest municipi estableix que no es pot posar publicitat “sense autorització” del consistori en el mobiliari urbà. “Un llaç groc no entra dins els paràmetres de publicitat”, replica l’advocada de la sancionada, Blanca Rivas. Aquest va ser el motiu que va argumentar la defensa en el seu escrit d’al·legacions i que l’Ajuntament va acceptar. “S’han estudiat les al·legacions i s’han acceptat. Per tant, el cas queda sense sanció definitivament”, explica el regidor de Seguretat Ciutadana, Joan Manel Montfort, que es defensa, a més, de les crítiques rebudes dels regidors independentistes i assegura que l’Ajuntament està “plenament implicat en la defensa de la democràcia i la llibertat dels presos”.
L’Ajuntament de Salou, en canvi, de moment no ha retirat les sancions als membres del CDR d’aquesta localitat que van penjar llaços grocs en un institut del poble. “S’està resolent el procés”, apunten fonts del consistori. En el seu cas, argumenten que l’acció contradeia un punt de l’ordenança de civisme de la localitat que prohibeix col·locar elements que “embrutin” el patrimoni públic o privat.
El cas de Sant Vicenç dels Horts
El compliment de les ordenances de civisme no fa distincions per color polític. I ho demostra el cas de Sant Vicenç dels Horts, el poble d’on era alcalde Oriol Junqueras i on avui dia governa ERC. El novembre de l’any passat van multar una persona que va penjar llaços en dos fanals. Va ser durant la manifestació del 16 de novembre en record als Jordis, quan un dels manifestants va penjar dos llaços grocs en dos fanals davant els ulls de la policia local. Els agents van aixecar-ne acta perquè van considerar que aquesta acció incomplia l’ordenança de civisme del municipi, que obliga a considerar infracció lleu el fet de penjar elements a la via pública sense permís. “La nostra voluntat no és perseguir persones que pengen llaços grocs”, afirma el portaveu de l'equip de govern, Arnau Mata (ERC), que apunta que no van poder fer res més que tramitar la sanció de 150 euros. Mata assegura que quan la policia aixeca una acta, el govern municipal sempre ha d’iniciar un procés sancionador -encara que després es pot acabar arxivant si l’acusat presenta al·legacions i són acceptades-. Un cas semblant va passar fa uns mesos al barri de Gràcia de Barcelona, on l’Ajuntament va multar tres persones que penjaven llaços grocs als arbres d’un dels carrers del barri perquè l’ordenança prohibeix enganxar cartells en zones verdes i mobiliari urbà. Tot i la indignació, els veïns que estaven fent l’acció van pagar la sanció amb la col·laboració veïnal.
Un xoc que ve de lluny
El xoc entre les ordenances de civisme i els símbols polítics no és nou, però s’ha accentuat des de la tardor passada, just abans del referèndum de l’1 d’octubre. De fet, a Vilanova del Camí la topada entre l’Ajuntament i els activistes independentistes va ser per l’encartellada a favor de l’1-O. El consistori va obrir deu processos sancionadors arran d’aquella acció. En el seu cas, la multa puja fins als 500 euros i ara està en mans d’un jutjat contenciós administratiu. “Van identificar indiscriminadament”, assegura la regidora d’ERC Meritxell Humbert. Però l’alcaldessa, Noemí Trucharte (PSC), es defensa: “Van penjar cartells en llocs on no es deixa posar propaganda electoral”, argumenta. Deu mesos després, la presència de símbols als carrers s’ha multiplicat i els ajuntaments encara no han trobat una posició comuna sobre com regular-ho.
